El fenomen del reggaeton, per primera vegada en un llibre

El reggaeton és, avui dia, un dels gèneres musicals amb més èxit en l'àmbit comercial i amb més pes econòmic. A banda d'esdevenir una indústria multimilionària, també ha inundat el nostre dia a dia: és present a les discoteques, a la ràdio i a les botigues.

Amb un ritme contagiós i una base repetitiva, el reggaeton desprèn una sensació de moviment, i activa a qui l'escolta. De fet, un estudi sobre les reaccions cerebrals diu que el reggaeton activa més àrees cerebrals que altres músiques, com la clàssica, la folk o l'electrònica.

El reggaeton també ha estat acusat de donar un tracte denigrant a la dona en algunes lletres i, en alguns casos, l'han relacionat amb violència masclista. És per això que el gènere ha rebut diverses crítiques.

També hi ha qui en defensa la influència cultural i els valors identitaris. És el cas del periodista argentí Pablito Wilson, que ha publicat l'assaig "Reggeatón: una revolución latina".

És la primera obra que descriu la història d'aquest gènere musical, que va néixer el 1990 a Llatinoamèrica. L'escriptor del llibre n'explica el seu origen:

"Els porto-riquenys van agafar el "dembow" i van construir un gènere musical a partir d'aquí. Segons molts, Tego Calderón és la primera persona que propulsa aquest estil fora de l'illa, fins que arriba Daddy Yankee i ho canvia tot."

Precisament Daddy Yankee és un dels grans creadors de la cançó de reggaeton més destacada de la primera dècada del nou mil·lenni, "Gasolina", i de la segona, "Poquito a poquito", del també porto-riqueny Luis Fonsi.

Wilson explica què és reggaeton i què no és, d'on ve, les claus de la seva indústria, com ha afectat la pandèmia o com ha impactat a Espanya.

Els orígens del reggaeton

Molts dels pioners del reggaeton, com l'artista panameny Edgardo Franco, més conegut com El General, eren descendents d'emigrants jamaicans que havien arribat a principis del segle XX per treballar en les obres del Canal de Panamà.

Tot i que la base rítmica neix a Jamaica, una part important de la història i el desenvolupament del gènere se situa a la ciutat de Nova York. Va ser allà on panamenys, porto-riquenys, jamaicans i afroamericans van barrejar cultures i sons.

Amb la forta influència de la comunitat porto-riquenya en l'escena hip-hop de Nova York, el moviment es trasllada a San Juan de Puerto Rico, on finalment es consolida el reggaeton com a gènere musical.

Artistes i col·lectius musicals del moment a Puerto Rico, com Vico C, The Noise, Tego Calderón, Big Boy, Ivy Queen i Daddy Yankee, van ser uns dels primers a experimentar amb aquest contagiós ritme, que a principis del 2000 ja representava una part important del mercat musical de l'illa.