El festival Temporada Alta es reivindica amb la mirada internacional més potent
El festival Temporada Alta aconsegueix portar grups que feia anys que perseguia i presenta el millor cartell internacional de la seva història.
Durant tres mesos, del 30 de setembre al 10 de desembre, s'hi podran veure 99 espectacles, 160 representacions, gairebé 40 estrenes i 20 muntatges internacionals de 10 països, amb directors com Angélica Liddell, Thomas Ostermeier o Milo Rau.
L'espectacle inaugural, "Face T(W)O", és una coproducció internacional, un projecte col·laboratiu de People Power Partnership, amb 12 socis i 32 ballarins, vuit dels quals gironins, que va néixer a Girona fa dos anys i es farà a l'aire lliure, a la plaça 1 d'Octubre de Girona.
Es tracta d'una celebració de la diversitat, una proposta gratuïta de dansa de gran format al carrer.
Simon McBurney, el primer autor britànic programat pel festival
El festival ha aconseguit, segons el seu director, Salvador Sunyer, una de les coses més complicades, que era programar una companyia anglesa. I després d'anys de perseguir-lo, un autor anglès debutarà a Girona.
Complicité, dirigida per Simon McBurney, que no havia estat mai al festival i que feia sis anys que no actuava a Catalunya, hi presentarà "Drive your plow over the bones of the dead". Es tracta d'una obra que passa l'arada per damunt dels ossos dels morts, una peça de denúncia ecològica basada en la novel·la de la Premi Nobel polonesa Olga Tokarczuk.
Al capdavant de la companyia belga NTGent, el suís Milo Rau, un dels directors europeus més influents, hi presenta l'obra "Familie", inspirada en el cas real d'una família sencera que es va suïcidar, penjant-se, a Calais. Els 4 actors, a més, també són família a la vida real.
El prestigiós director alemany Thomas Ostermeier, un dels noms habituals del Temporada Alta, dirigeix l'autor de moda del teatre europeu, Édouard Louis, el creador del text, que, a la vegada, pren la paraula i protagonitza l'espectacle. És un monòleg per a un home sol "Qui a tué mon père" --qui ha matat el meu pare--, on fa una anàlisi crua de la classe treballadora.
Més enllà de Girona i Salt
Temporada Alta és un festival arrelat a Girona i Salt, però ja fa edicions que es ramifica arreu. També a Barcelona. Aquesta vegada hi porta "The Goldberg variations, BWW 988" de la companyia Rosas, amb el solo d'Anne Teresa De Kersmaeker i el piano d'Alain Franco, que es veurà al Mercat de les Flors.
L'altre espectacle que es veurà a Barcelona, al Teatre Romea, és el remuntatge de "La douleur" a partir dels diaris de Margherite Duras. Patrice Chéreau va dirigir una de les seves actrius fetitxe, Dominique Blanc. El 2008, Girona va ser l'escenari de l'estrena mundial d'aquesta peça.
El festival ho fa en memòria de Chéreau com una de les ànimes que hi va deixar marca. Una dècada després de la mort del director, l'actriu continua interpretant un dels textos més inquietants de la literatura de postguerra: el diari de Marguerite Duras.
Figueres s'estrena com a subseu
Figueres debuta com a subseu del Festival amb un espectacle de primer nivell, una de les grans companyies belgues Peeping Tom, el pertorbador "Diptych: the missing door and the lost room".
El festival també s'ha fet gran de nom i de prestigi amb les produccions i coproduccions. Destaca el nou espectacle de la veu més destacada de la creació contemporània, la d'Angélica Liddell, que torna, i ja és habitual, a fer l'estrena absoluta a Girona. Una obra de text extensa, de sis hores, "Vudú (3318) Blixen", en què parla i reflexiona sobre la seva mort.
Mario Gas dirigeix una intensa relació epistolar de 12 anys. Rosa Renom i Jordi Boixaderas llegiran les cartes d'amor entre l'actriu Maria Casares i l'escriptor Albert Camus.
Míriam Iscla llegirà Simon Weil a la catedral de Girona, tal com va fer Joan Carreras amb les Confessions de Sant Agustí l'edició passada.
I Pol López ho farà amb "L'anticrist" de Nietzsche, a la sala més petita de la ciutat, La Planeta.
Molt més que teatre
Tot i que el Temporada Alta és sobretot un festival de teatre, el cap de setmana inaugural és una doble proposta que s'escapa del que és habitual. El concert de final de gira d'Antònia Font al Palau de Fires, que es recupera com a lloc de concerts, i La PetiTA, tota una jornada per al públic familiar. Serà l'1 d'octubre, amb espectacles familiars, música, dansa, circ i teatre, organitzada amb El Pot Petit.
Una companyia catalana, El Eje, s'ajunta amb un dels noms destacats del teatre argentí, Sergio Boris, amb una proposta sobre la idea de fracàs i les relacions de poder a "Euforia y desazón".
Gabriel Calderón torna a Temporada Alta per parlar d'una mare que intenta salvar la vida del seu fill a "Ana contra la muerte". És la proposta més destacada del cicle de Connexió Iberoamericana.
El polièdric Jordi Oriol, després de remoure el bagul dels personatges de Shakespeare, ara es fixa en la mitologia grega, en Sísif, condemnat a empènyer eternament una pedra fins a un cim del qual sempre torna a caure. Un monòleg gens convencional, "Sísif fa no fa".
La companyia de dansa Mal Pelo, establerta a Celrà i amb 35 anys de trajectòria, aquest estiu van debutar al Festival d'Avinyó i ara a Temporada Alta porten "Double Infinite, The Bluebird Call", un duet íntim, un viatge sensitiu a través dels dubtes sobre com es construeix la vida.
I també celebren l'amistat el col·lectiu Las Huecas, que després d'explorar el concepte de la mort a "Aquellas que no deben morir" proposen ara posar en joc les seves maneres de conviure i crear a "De l'amistat".
I es podrà veure el més nou d'una parella, Nao Albet i Marcel Borràs, un retrobament de dos amics el 2055 en què parlen de totes les coses bones i dolentes d'una relació nascuda el 2007 però sobretot d'una malaltia, l'ego.
I una raresa per acabar, Albert Serra, el cineasta autor del curt d'aquesta edició, presenta una performance musical amb la llegendària actriu Íngrid Caven, descoberta per Fassbinder, i Moltforts, el grup que fa les bandes sonores dels seus films.
