El fiscal demana presó per a Millet, Montull i l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament

La fiscalia demana, pel "cas hotel del Palau de la Música", deu anys i dos mesos de presó per a Fèlix Millet i Jordi Montull. També demana quatre anys i set mesos per a l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Els acusa de presumpte tràfic d'influències en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau.

El fiscal demana deu anys i dos mesos de presó per a l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, per apropiació indeguda, tràfic d'influències i falsedat documental en el cas de l'hotel de luxe que volien construir.

A més, ha demanat quatre anys i set mesos per a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado; per al llavors gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer; per al director jurídic d'Urbanisme del mateix consistori, Enric Lambies i per a l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. El ministeri públic acusa García-Bragado i Massagué d'haver cedit a les pressions de Millet per facilitar la tramitació urbanística de l'hotel, amagant que es tractava d'una operació especulativa que beneficiava un promotor particular.

Fa dos mesos, l'acusació popular - formada per l'Associació de Veïns en defensa de Ciutat Vella i l'Associació de Veïns del Casc Antic - va demanar set anys de presó per a Millet i Montull, per considerar que la seva intenció era obtenir "un important benefici econòmic" de 3.606.072 euros i les plusvàlues urbanístiques, encara que finalment van obtenir 900.000 euros. També va demanar tres anys per a García-Bragado, sis mesos per a Massaguer, tres anys per a Lambies i nou mesos per a Díez.

Més enllà del cas de l'hotel de luxe, Millet i Montull estan pendents de la gran causa oberta contra ells per haver espoliat la institució cultural. El desfalc rondaria els 35 milions d'euros.

Fa només uns dies va sortir a la llum un informe de la Policia Nacional que confirmava que Convergència Democràtica de Catalunya es va finançar irregularment no només a través de la seva fundació afí Trias Fargas i de la constructora Ferrovial sinó també amb donatius d'empreses adjudicatàries de la Generalitat.