El físic Agustín Fernández Mallo s'emporta el Premi Biblioteca Breve 2018 amb la novel·la 'Triología de la guerra'
ACN Barcelona.-El físic Agustín Fernández Mallo (La Coruña, 1967) ha guanyat el Premi Biblioteca Breve 2018 per la novel·la 'Triología de la guerra'. L'obra "humorística" i "melancòlica" narra "la cara B del segle XX" amb tres històries interconnectades marcades per guerres diferents. A través d'una multitud de personatges i escenaris que s'entrellacen, la novel·la "calidoscòpica" reflexiona sobre la societat contemporània, les relacions socials, la comunicació i la distància geogràfica o temporal, a través de temes actuals com el Brexit, la crisi dels refugiats, els resultats de les darreres eleccions dels Estats Units o el problema del medi ambient. "La xarxa social més gran que existeix és la que uneix els vius amb els morts. Ni els morts moren del tot ni nosaltres estem completament vius", ha reflexionat Fernández Mallo durant la roda de premsa.
Durant la roda de premsa de la seixantena edició del Premi Biblioteca Breve de l'editorial Seix Barral, s'ha concretat que el volum presenta de tres històries: 'La isla de San Simón (Combustibles fósiles)', 'Estados Unidos de América (Mickey Mouse ha crecido y ahora es una vaca' i 'Normandía (Los amos de la noche)'. La primera part narra l'estada d'un escriptor que decideix viure clandestinament en una illa gallega, durant un mes, instal·lat en un antic camp de concentració de la Guerra Civil espanyola. El relat reflexiona sobre "qui són els vius" i "qui són els morts" i la connexió que hi ha entre ells. També apareixen en reiterades ocasions diàlegs ficticis entre els cèlebres artistes Salvador Dalí i Federico Garcia Lorca al cor de Central Park (Nova York). La segona història fa un anàlisi sobre la transformació d'una societat contemporània nord-americana que "muta" cap a la seva vessant més "monstruosa" i pren com a referència, segons el propi autor, la mirada del director de cinema David Linch. Així, per estudiar l'imaginari, les contradiccions i explorar la "cara B" dels Estats Units, Fernández Mallo dona veu a un personatge d'ideologia conservadora que, després d'haver participat a la Guerra del Vietnam, afirma haver estat el quart astronauta que va trepitjar la Lluna l'any 1969. Segons l'autor, la societat occidental "no pren consciencia" de la idea de la mort fins després de l'atemptat de l'11 de setembre a Nova York i de l'arribada de refugiats sirians a les costes del continent europeu. Agustín Fernández Mallo situa el tercer relat a les costes de Normandia (França), escenari del final de la Segona Guerra Mundial. La novel·la recorre els seus paisatges a través del punt de vista d'una dona que vol trepitjar la sorra on van morir 100.000 soldats durant el conflicte bèl·lic. En aquest sentit, l'autor fa una reflexió sobre la construcció de la Unió Europea, la migració cap al mateix territori de milers de refugiats sirians, la crisi mediambiental i la publicitat i la seducció, com a mecanismes moderns que han construït el món actual.
