El formatge Garrotxa, el segon de Catalunya que aconsegueix el distintiu europeu IGP

Un segon formatge català, el Garrotxa, ha aconseguit superar el rigorós plec de condicions per obtenir la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), distintiu europeu que fins ara, al territori, només tenia el formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

L'indicatiu s'ha presentat en el marc del primer Fòrum del Formatge Artesà i Català celebrat aquest cap de setmana a Girona i fa que aquesta tipologia de formatge només es pugui elaborar a Catalunya.

I és que la IGP és el nom que identifica un producte amb un determinat lloc, una regió o un país. Aquest posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pot ser essencialment atribuïda al seu origen geogràfic. I com a mínim, una de les fases de producció, transformació o elaboració, s'ha de dur a terme a la zona geogràfica definida.

D'aquesta manera, el nou distintiu identifica, des d'ara, aquests productes artesanals com a formatges de "llet sencera de cabra, amb l'escorça recoberta d'una capa de fong gris blavós que li dona un aspecte cendrós i cotonat".

David Blanco, impulsor de la IGP Garrotxa, es mostrava satisfet amb el distintiu: "És un motiu de festa i de joia pels productors repartit pel territori català". Ara mateix, només l'elaboren 12 productors i, curiosament, només un és de la comarca.
 

Una recepta de fa més de 40 anys

S'elabora seguint la recepta tradicional de fa 40 anys, quan el 1982 es va recuperar a partir d'un treball de recerca de l'antic formatge de cabra de la Garrotxa.

És un formatge artesanal madurat, generalment de pasta tova, que s'elabora a partir de llet de cabra sencera i presenta una pell florida, que forma una crosta llisa o arrugada de color beix i té un sabor nítid, cremós i suau.

Aquest, però, és només un dels més de 200 formatges que s'han exposat en el primer Fòrum del Formatge Artesà i Català amb prop de 50 expositors i que ha aglutinat més de 20.000 visitants, xifres que confirmen el bon moment del sector. 

Així ho explica Pep Nogué, coordinador d'activitats del Fòrum del Formatge Artesà i Català:

"Fa 40 o 50 anys venies a Catalunya a comprar formatge i què trobaves? Mató, recuit, formatge fresc... Anàvem a Andorra i anàvem a buscar aquell formatge de bola. Ara no cal que marxem de Catalunya per tastar qualsevol tipologia de formatge."