El front comú que planteja Rufián descol·loca les esquerres sobiranistes
Va ser als passadissos del Congrés, després de ser escridassat a la porta per un grup de militants d'extrema dreta, que Gabriel Rufián va llançar una proposta sorpresa: fer un front comú d'esquerres, liderat pels partits sobiranistes "perifèrics" i que serveixi d'alternativa a Sumar.
El portaveu d'ERC responia a una pregunta dels periodistes sobre una informació d'El Mundo que apuntava que ja havia iniciat contactes amb partits com Compromís, Bildu, el BNG, Ara Andalusia o Podem. I semblava confirmar-ho:
Ho he dit molts cops. Hi ha un espai orfe, un espai per crear, plurinacional de debò.
Rufián definia un espai "no creat des del despatx d'una universitat de Madrid, amb antenes trencades sobretot amb allò que respecta Catalunya i Euskadi". "Ara ens toca a les esquerres sobiranistes, independentistes, federalistes, confederalistes crear aquesta esquerra que durant tant de temps s'ha demanat", afegia.
Rufián argumentava que la millor opció per fer front a l'embat de l'extrema dreta és aquesta unió. Això, tot i admetre que la llei electoral espanyola no premia aquest tipus d'unions electorals: "Si no ens posem d'acord, ens mataran per separat."
El dubte de si aquesta proposta responia a una idea del mateix Rufián o a una proposta del seu partit va trigar molt poc a dissipar-se. La portaveu al Parlament, Ester Capella, va descartar-la des del faristol de la cambra pocs minuts després i va assegurar que "no està sobre la taula".
Però Rufián hi va insistir. Ho va fer a través de les xarxes socials en un missatge en què desenvolupava la seva proposta, argumentant que l'esquerra sobiranista ha de crear una proposta plurinacional. "Si no, ens la tornaran a fer. I tornarà a ser mentida", en referència velada a Sumar.
L'alternativa de Tardà
Tot i la desautorització de la direcció, les paraules de Rufián van obrir un debat dins del partit republicà. El seu predecessor al Congrés, Joan Tardà, va aprofitar per dir-hi la seva i defensar una candidatura que també s'obrís a altres partits, però en el seu cas parlava d'una "candidatura catalana", amb la CUP i els Comuns.
De fet, el mateix Tardà portava al congrés del partit una esmena a l'estratègia que defensava obrir-se a sectors no independentistes, que va ser finalment tombada.
Altres membres del partit, com l'exalcalde de Tarragona Pau Ricomà, van anar més enllà i van criticar el moviment per "cesarista".
Els destinataris refreden la proposta
Però Rufián, acostumat a fer de vers lliure des del Congrés, no només va veure com des del seu partit s'acollia la proposta amb fredor. Tampoc els destinataris del prec (els altres partits d'esquerres sobiranistes o independentistes de l'Estat) han estat efusius en la resposta.
Fonts de Bildu i el BNG, dos dels partits amb què ERC es presenta a les eleccions europees, asseguren que la proposta ara mateix no està sobre la taula, i que no és el moment d'abordar-la.
També a Podem, un partit amb el qual Rufián manté bona relació, deixen clar que no han rebut cap notícia d'ERC per parlar de coalicions.
Compromís, que va trencar amb Sumar recentment, també considera que no és el moment de parlar de coalicions, tot i que la seva líder, Àgueda Micó, sí que es mostra disposada a parlar-ne més endavant.
La llei electoral no ho premia
A diferència de les eleccions europees, on el sistema electoral perjudica els partits petits, al Congrés dels Diputats les candidatures que es presenten a una autonomia no es veuen perjudicades.
Però fins i tot amb això present, Rufián considera necessari el front comú. "De què serveix treure 2 o 3 diputats més si al davant tindràs Abascal de vicepresident o Tellado de ministre de l'Interior?", es preguntava el republicà.
Laure Vega, fora d'Endavant
Enmig d'aquest debat, s'ha sabut que la diputada de la CUP Laure Vega ja no és militant d'Endavant, segons ha avançat el diari Ara i ha confirmat TV3.
Fonts de l'organització vinculada a la CUP desmenteixen que sigui per cap acostament al front d'esquerres que proposa Rufián. Diuen que no és una expulsió disciplinària, sinó un acord mutu.
El cas arriba després que la diputada de la CUP Laia Estrada hagi deixat la seva acta per discrepàncies amb la direcció de la formació.
