El futur de la llengua són els joves, però quin català parlen?

El català està guanyant terreny a les xarxes socials i els joves amb més seguidors s'estan convertint en referents trencant les costures del diccionari. Creadors de continguts digitals com Berta Aroca, les noies garrotxines de Can Putades o l'alacantí Fran Tudela (Cabrafotuda) juguen amb la llengua. El català és, fins i tot, un dels temes per fer humor en els seus vídeos. Parlen de manera desacomplexada i incorporen paraules en castellà o anglès. Jordi Badia, cap d'estil de Vilaweb, alerta: "Els joves tindran la llengua a les seves mans. Això vol dir que és important la llengua que parlin i, per tant, com els transmetem la llengua".

Berta Aroca reclama poder dir outfit, follow o jambo: "La llengua evoluciona. Anem agafant paraules i ja està. No has de parlar com un filòleg". Aquesta jove mataronina també reconeix que, entre els joves, "és guai" parlar castellà. L'autor de "Salvem els mots" es mostra preocupat: "Pensar que s'ha de castellanitzar la llengua perquè sigui atractiva és rendir-se". Per contra, el degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, Albert Branchadell, defensa que: "El catañol és una varietat del català tan digna com les altres". Per Branchadell, també forma part dels ingredients de la supervivència del català.

El que s'observa a nivell mundial és que les llengües s'estan "desestandarditzant": deixen de ser la varietat monolítica que fan servir els mitjans i que es transmet a l'escola i comencen a ser "feixos de recursos lingüístics que la gent utilitza en funció dels contextos", segons Branchadell. De vegades sí que farem servir un català acadèmic, per a ocasions molt formals; però en el dia a dia, farem barreges de moltes menes. "Això no ens ha d'espantar, perquè el món és així i ho serà cada cop més". El degà de Traducció i Interpretació defensa que la llengua ja no és acadèmica, fixa i amb un registre formal, sinó complexa i molt més sofisticada, "difícil d'entomar per qui té una mentalitat més clàssica..."

"Tota llengua viva evoluciona. Si una llengua deixa d'evolucionar, malament rai", afirma la professora de lingüística catalana de la UB Neus Nogué Serrano. Però Badia alerta que les llengües que han evolucionat com el català han acabat desapareixent. Considera que no és una evolució. "És una degradació, una corrupció. Si no s'atura, portarà a la desaparició".

Tant Branchadell com Nogué recorden que totes les llengües tenen problemes d'interferència. Branchadell va més enllà: "L'anglès no existeix, és una barreja increïble de varietats que es combinen amb moltes altres llengües en funció del territori, i té uns registres molt variats. Podríem posar molts exemples de personatges famosos que parlen un anglès realment molt deficient". Una varietat que contribueix a la vitalitat de l'anglès.

Nogué reclama una mica de perspectiva. Li agradaria posar un micròfon al pati d'una escola de fa cinquanta anys. Recorda que la manera com parlen els joves no serà la manera com parlaran quan deixin de ser-ho. L'argot juvenil forma part d'una època de la vida. Els adolescents s'han de diferenciar dels adults, i també ho fan lingüísticament. Una de les maneres és agafant paraules d'altres llengües: "Però jo d'això no en dedueixo que els adolescents que ara tenen quinze anys i els joves de vint o vint-i-cinc anys, quan en tinguin quaranta parlaran de la mateixa manera".