El gasoil torna a fer el sorpasso: per què la guerra l'encareix més que la gasolina
A totes les benzineres els preus s'han capgirat i el gasoil ara és més car que la gasolina. Això ja va passar fa quatre anys quan va esclatar la guerra d'Ucraïna i, amb el conflicte a l'Iran, s'ha tornat a produir el sorpasso.
El gasoil sempre ha estat més barat perquè té menys impostos: es paguen uns 10 cèntims menys per litre que la gasolina.
Això no ha canviat, però des de l'inici de la guerra a l'Orient Mitjà, a finals de febrer, el preu final de la gasolina s'ha encarit al voltant d'un 14%, mentre que el gasoil ha escalat molt més, amb un augment del 26%, segons dades del Ministeri de Transició Ecològica. Si ens fixem en l'última setmana, l'increment és del 8%.
Europa importa un 20% del gasoil que consumeix
Ja fa una setmana que omplir el dipòsit de dièsel té un preu més elevat. El motiu és que tant a Espanya com a la resta d'Europa les refineries on arriba el petroli, com per exemple la de Repsol a Tarragona, produeixen més gasolina que gasoil.
De manera que, de gasolina, no cal comprar-ne a altres països, però de gasoil se'n produeix menys del que se'n consumeix i, per tant, una part s'ha d'importar.
"Quan hi ha tensió internacional, la importació és més difícil i és més cara, el dièsel s'encareix més que la benzina, que refinem aquí", explica Jordi Perdiguero, professor d'Economia Aplicada de la UAB.
També hi influeix que el dièsel ha perdut quota de mercat, perquè Europa l'està abandonant progressivament. I, per tant, la indústria ha perdut capacitat per respondre a increments de demanda, perquè ha tancat línies de refinatge que estaven dedicades a "destil·lar" gasoil. "Si tinguéssim les mateixes capacitats que teníem l'any 2000 o l'any 1995, el preu del dièsel possiblement seria igual o inferior que el de la gasolina", explica l'analista financer Ramon Alfonso.
Alfonso hi posa xifres: "A la Unió Europea, el 20% del dièsel que es consumeix és importat i, amb els anys, la proporció d'importació ha anat creixent".
A més a més, després de l'embargament rus del 2022, l'Orient Mitjà va passar a representar entre el 30% i el 40% de les importacions europees de dièsel. Per tant, el gasoil important de l'Orient Mitjà equival a entre un 6% i un 8% del consum total la UE.
Amb la guerra, els països de l'Orient Mitjà no només han deixat d'exportar petroli, sinó també productes refinats com el gasoil, i això fa encarir-ne el preu als mercats internacionals.
Els principals exportadors de dièsel de l'Orient Mitjà cap a la Unió Europea són l'Aràbia Saudita, els Emirats Arabs Units, Kuwait, Qatar i Oman.
"Les noves refineries que s'han construït en aquests països des del 2022 estan orientades a l'exportació i substitueixen el dièsel rus que arribava a UE abans de la guerra d'Ucraïna", explica Ramon Alfonso. Ara mateix, les refineries són un objectiu estratègic d'aquesta guerra i n'hi ha diverses que han rebut atacs.
I a això s'hi suma el fet que la Xina, un dels grans exportadors de gasoil, també ha tallat l'aixeta i ha deixat de vendre'n a altres països. "Diumenge passat va interrompre les exportacions de productes refinats, sobretot dièsel. Se'l guarden per ells", explica Alfonso.
Els Estats Units autoritzen comprar petroli rus
En les darreres hores, els Estats Units han decidit autoritzar temporalment la compra de petroli rus per contenir el preu del cru. Washington l'havia prohibit a desenes de països com a mesura de pressió al Krèmlin en la guerra d'Ucraïna.
Ara, però, amb el preu del cru disparat i amb Iran atacant l'estret d'Ormuz, la Casa Blanca aixeca temporalment aquesta restricció.
En una piulada a les xarxes, el secretari del Tresor, Scott Bessent, ha anunciat que fins a l'11 d'abril permetran la compra dels barrils russos que estan en trànsit.
Diu que l'aixecament d'aquesta sanció a Rússia introduirà al mercat centenars de milions de barrils de petroli. Tot i l'anunci, el preu del barril de Brent, el de referència a Europa, continua per sobre dels 100 dòlars. El 20% del petroli mundial passa per aquest estret.
La "demanda inelàstica" del dièsel
Perdiguero també explica que les petrolieres tenen més marge per apujar preus del dièsel, perquè, a diferència dels consumidors, no reaccionen tan negativament com en el cas de la gasolina. "Tenim evidència que la demanda de dièsel és una mica més inelàstica que la de la benzina", explica Perdiguero, "i això significa els consumidors de dièsel no redueixen tant el consum quan s'incrementa el preu, com sí que passa amb la gasolina".
Un fenomen que s'explica perquè el gasoil va associat "a consum de professionals, necessari per treballar", mentre que la gasolina va més lligada a "consumidors petits, amb un component d'oci i de cap de setmana".
La seva conclusió és que "les companyies tenen més incentius i més possibilitats d'apujar el preu del dièsel que el de la benzina perquè aquestes pujades del preu del dièsel no comporten una caiguda significativa dels litres que venen al mercat".
