El gestor dels Pujol a Andorra situa l'origen dels diners en l'avi i diu que en van pujar més amb bosses
El judici que l'Audiència Nacional fa a la família Pujol s'ha centrat aquest dimecres novament en els comptes d'Andorra i en les suposades coaccions que la policia espanyola va fer a banquers perquè els facilitessin informació.
El gestor de la família a l'entitat Andbank, Josep Maria Pallerola, ha declarat que el germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes.
Segons ha detallat, el primogènit de la família li va dir que els diners provenien d'una herència de l'avi i que s'havien de repartir entre els set germans i la mare, Marta Ferrusola.
La declaració sosté la tesi de les defenses sobre l'origen dels fons i contradiu el que han apuntat alguns dels policies instructors. Les acusacions assenyalen que els diners provenen de comissions irregulars d'empresaris.
A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Pallerola també ha explicat que, els anys posteriors, Pujol Ferrusola va seguir portant diners en efectiu a Andorra "amb bosses i motxilles, una mica de tot", i que en desconeixia l'origen.
En la mateixa sessió, l'expropietari de la Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, ha tornat a relatar coaccions de la policia espanyola el 2014 per obtenir informació dels Pujol, però un dels policies en qüestió, Celestino Barroso, ha negat qualsevol amenaça.
El "mossèn" de la família
El gestor Josep Maria Pallerola va portar els comptes dels Pujol fins al 2001. Al principi feia tractes amb el primogènit, que anava "sovint" al banc, però ha explicat que de seguida la resta de germans es van encarregar dels seus comptes respectius.
A preguntes del fiscal, Pallerola ha confessat que la família es referia a ell com "mossèn" perquè el primer dia que va fer tractes amb Pujol Ferrusola li va veure'n cara. "A vegades em trucava per telèfon i em deia 'mossèn', de broma", ha dit.
El fiscal ha relacionat aquest terme amb una nota manuscrita de 1995 que s'atribueix a Marta Ferrusola en què s'adreça a un "reverend mossèn" com a "mare superiora" perquè traspassi "dos missals" al "capellà de la parròquia" (el primogènit).
Sobre l'origen dels diners que Pujol Ferrusola va seguir ingressant en efectiu, Pallerola ha explicat que aquells anys era "normal" fer-ho així, i que només miraven que no vinguessin de "droga, armes o terrorisme".
El gestor també ha relatat que algun cop el primogènit portava diners a Andorra d'altres clients i que ell els transferia als seus comptes. "Jo ho feia tot legal i ningú m'ha dit que no li quadressin els comptes", ha afirmat.
El 2001 va rellevar Pallerola com a gestor dels Pujol Joan Jové, que ha explicat que la família també feia servir el terme "mossèn" per parlar amb ell.
Policia vs. banquers: versions contradictòries
Dos dels testimonis més esperats de la jornada han estat un agent de l'anomenada "policia patriòtica", Celestino Barroso, i el propietari de la BPA, Higini Cierco, que han donat versions contradictòries.
El 2014, Barroso treballava a l'ambaixada espanyola a Andorra i ha negat les coaccions que l'exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, va relatar a la sessió de dimarts perquè donessin informació bancària dels Pujol.
"No he amenaçat mai ningú, en absolut", ha dit Barroso quan el fiscal li ha preguntat si va fer alguna amenaça o coacció a algú de la BPA dient-li que el banc moriria, com va assegurar Miquel.
El policia sí que ha admès que es va reunir amb ell i amb Higini Cierco per traslladar-los que una tercera persona es volia reunir amb ells a Madrid. La tercera persona es feia dir Félix Rodríguez, però segons les defenses era Marcelino Martín Blas, de la Policia Nacional, que al judici també va negar coaccions.
Segons ha explicat, els va traslladar el missatge que una filial del banc a Madrid tenia problemes i, si s'entrevistaven amb el contacte que els deia, "es podria solucionar".
En la seva declaració, però, Higini Cierco ha reiterat que Barroso li va dir que si no col·laboraven amb ells "el banc moriria" perquè ja era inspeccionat pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals.
"Va ser una conversa dantesca de pel·lícula de terror", ha explicat l'expresident de la BPA, que va demanar a Joan Pau Miquel que gravés la trobada amb Barroso. "Volien informació de comptes de les famílies Mas, Junqueras i Pujol", ha explicat.
