El pantà de la Llosa del Cavall, en una imatge de finals del 2023, en ple episodi de sequera (ACN/Jordi Borràs)

S'aixeca l'emergència per sequera al Ter-Llobregat: es relaxen les restriccions a 202 municipis

La marxa enrere en el pla de sequera arriba gràcies a les pluges i afecta uns 6 milions de persones de 202 municipis, principalment a l'àrea de Barcelona
Redacció
7 min

El govern ha decidit aquest dimarts que els 202 municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat passin de la fase d'emergència a la d'excepcionalitat per sequera.

Això implica que els 6 milions de persones que hi viuen, principalment a l'àrea de Barcelona, podran utilitzar 230 litres cada dia, en comptes dels 200 de l'emergència.

El canvi es fa quan, gràcies a les pluges de les últimes setmanes, els embassaments d'aquest sistema ja superen el 25% de capacitat, sensiblement més plens que el 16%, el llindar fixat pel pla de sequera per passar a emergència.

Ho han explicat en roda de premsa la portaveu del govern, Patrícia Plaja, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, després de la reunió del govern.

Plaja ha estat l'encarregada d'anunciar el canvi de fase al sistema Ter-Llobregat que permet rebaixar les restriccions, i ho ha atribuït a les pluges, però també a les mesures d'estalvi i d'aprofitament d'aigua posades en marxa:

Més infraestructures hídriques, l'augment de producció d'aigua regenerada i dessalada, la reducció dels consums i finalment la pluja ens permeten sortir de l'emergència i aixecar part de les restriccions.

La portaveu del govern ha admès que la sequera no s'ha acabat, però que "els números" permeten rebaixar les restriccions, i ha afegit que ja van dir que no les allargarien "ni un dia més del que fos necessari".

El canvi d'emergència a excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat està previst que es publiqui dilluns al Diari Oficial de la Generalitat, el DOGC, de manera que serà efectiu a partir d'aquell moment.

Reserves com a mínim fins a finals d'any

Per la seva banda Mascort ha afirmat que es pren la decisió quan les reserves estan assegurades com a mínim fins a finals d'any:

En el cas que plogués el mínim que ha plogut en el nostre país mai, no hauríem de tornar a declarar l'emergència fins a principis del 2025.

El conseller d'Acció Climàtica ha afegit que ara mateix els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat estan al 25,4% de la seva capacitat i que això ho garanteix.

També que ja va dir que no es rebaixaria d'emergència a excepcionalitat "per tornar a l'emergència al cap de 15 dies o un mes", sinó que es prendria quan hi hagués garanties de poder mantenir el canvi.

Mascort ha afirmat que ara mateix el sistema Ter-Llobregat està en la mateixa situació que l'estiu passat, però que el país està "evidentment molt més ben preparat", i ha agraït l'esforç que ha fet tothom els últims mesos:


Decisió "precipitada" i "poc prudent"

La decisió del govern ha estat criticada per Lluís Benejam, professor d'Ecologia a la Universitat de Vic, que l'ha qualificada de "precipitada" i "poc prudent":

El més prudent seria esperar unes setmanes, veure com va la pluviometria de maig i juny, i després prendre decisons a mig i llarg termini.

Consultat per TV3, Benejam ha afegit que la sequera és una situació estructural, i que s'ha de preveure "un escenari negatiu i pessimista" de cara al futur.

També l'han criticada alguns partits de l'oposició, que l'han titllada d'electoralista, crítica que Mascort ha rebutjat, negant que ni la campanya ni les eleccions hi hagin tingut res a veure:

Hem pres la decisió quan les dades ho diuen, estem a 154 hectòmetres cúbics al Ter-Llobregat, la setmana passada estàvem a 140. La setmana que ve estarem a 160 i escaig? Millor, però ja haurem tingut una setmana menys de restriccions.


Consulta la fase en què es troba el teu municipi

En aquest mapa pots consultar en quina fase del pla de sequera es troba actualment cadascun dels municipis que abasteixen les conques internes catalanes.

Ni el mapa ni el llistat posterior inclouen els municipis de l'àrea de Ponent, que s'abasteixen per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat.