El govern espanyol aprova la condonació de part del deute autonòmic: claus i xifres per comunitats
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per condonar a les comunitats una part del deute del FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmic, una eina que va crear el govern espanyol el 2012 per ajudar a finançar les comunitats autònomes en plena crisi financera, en un moment d'asfíxia en què no aconseguien finançar-se als mercats. Des d'aleshores, el FLA s'ha activat cada any.
Per a l'aprovació definitiva d'aquesta condonació, el projecte de llei ha de passar al Congrés i, de moment, compta amb l'oposició frontal del Partit Popular, que considera que beneficia Catalunya i les reticències d'altres formacions, com Junts, que ho veuen com un "cafè per a tothom", i de Sumar, soci de l'executiu.
La ministra portaveu, Pilar Alegría, ha explicat en la roda posterior al Consell de Ministres que aquesta condonació permetrà a totes les comunitats autònomes un estalvi d'interessos que podran destinar a millorar els serveis que presten als seus territoris, com la sanitat o l'educació.
La condonació parcial del deute autonòmic és un compromís pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana per a la investidura de Pedro Sánchez. Tanmateix, no només Catalunya en surt beneficiada, sinó que la resta de comunitats del règim comú, majoritàriament en mans del PP, també s'estalviarien molts milions en interessos.
De fet, segons la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, 7 de cada 10 euros condonats beneficien comunitats del PP i ha desmentit que hi hagi "cap greuge" entre territoris.
Montero ha demanat als populars que reflexionin i que se sumin al procés, ja que són les comunitats les que han d'acceptar la condonació.
Si Feijóo no és capaç per ser ostatge de les polítiques ultres que té el seu partit, almenys que els presidents autonòmics posin per davant l'interès de la ciutadania i siguin coherents amb el que interessa als seus territoris
Les xifres de la condonació es van donar en el Consell de Política fiscal i Financer del febrer, que van abandonar en bloc tots els consellers d'Economia de comunitats del PP com a mostra de rebuig.
Es tracta de perdonar a les comunitats un total de 83.252 milions a les comunitats que ho sol·licitin.
En el cas de Catalunya, serien 17.000 milions. La condonació del deute, que comporta a més uns 230 anuals d'interessos, suposa evidentment alleugerir la pressió del deute sobre els comptes públics. Però és només una part del deute. Encara quedaran pendents uns 60.000 milions, que la Generalitat haurà d'anar tornant progressivament. Cada any vencen uns 7.000 milions.
En paral·lel, la Generalitat ha refinançat 3.500 milions del FLA, i això vol dir que els ha demanat als bancs per tornar-los al govern espanyol, perquè a la banca li paga un interès més baix. S'estalviarà uns 127 milions en interessos.
Catalunya, 20% del deute, Canàries la meitat
Catalunya seria la segona comunitat autònoma més beneficiada, per darrere d'Andalusia, si ens fixem en quantitats absolutes.
Tanmateix, altra cosa és si ens fixem en la proporció de deute que se li perdona a cada comunitat. Els 17.000 milions de Catalunya suposen prop d'un 20% del deute, és a dir, que per davant de Catalunya 13 comunitats en surten més beneficiades, encapçalades per Canàries i Andalusia, a qui es perdona la meitat del deute.
De fet, aquest prop del 20% de condonació s'ajusta a la condonació mínima del 19 % per a totes les comunitats que garanteix la llei.
Finançar-se als mercats
La consellera Alícia Romero creu que la condonació els permetria tornar a finançar-se en els mercats, però els experts no són tan optimistes.
Malgrat aquesta condonació, el deute total de la Generalitat continuaria suposant el 24% del PIB català i encara seria massa alt. "Si Catalunya sortís als mercats seria suportant uns costos financers, una prima de risc, massa alta", apunta Diego Martínez López, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, en declaracions a TV3.
La majoria d'experts també consideren que el deute del FLA s'ha generat per infrafinançament de les comunitats i que s'hauria de negociar en paral·lel un nou sistema de finançament.
És el cas del catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, que en declaracions a Catalunya Ràdio, assegura que aquest respir a les finances de la Generalitat no resol el problema de fons.
El FLA és una solució parcial a un problema greu que té Catalunya des de fa dècades, que és un infrafinançament. Aquest infrafinançament li provoca dèficit, un deute molt important. És la comunitat més endeutada perquè és la comunitat pitjor finançada
Amat afegeix que "mentre no es reformi el sistema de finançament i es resolgui el tema del dèficit fiscal, doncs segurament d'aquí uns anys ens tornarem a trobar en una situació semblant".
En el cas del País Valencià, va just per darrere de Catalunya i se li perdona menys del 20% del deute.
Sumar ha anunciat que presentarà una esmena al projecte de llei de la condonació després que el PSOE hagi rebutjat les seves al·legacions perquè es millorés la situació d'aquesta comunitat en ser, diuen, una de les pitjors finançades.
Els tècnics del Ministeri d'Hisenda veuen la condonació com una "solució parcial", tot i que la consideren un "bon pas" per avançar en la reforma del model de finançament. Creuen que, en clau internacional, la mesura és un "simple ajustament intern", perquè el nivell d'endeutament d'Espanya seria el mateix.
El FLA, arma llancívola del PP contra l'independentisme
Des del PP no veuen la condonació del FLA com un gest noble de l'executiu de Pedro Sánchez, sinó un "vestit a mida" pels independentistes.
En una entrevista a RNE, el secretari general dels populars, Miguel Tellado, ha assegurat que els presidents autonòmics populars s'oposaran en bloc al perdó del deute.
"Quan es trenca l'equitat i el tracte igualitari als espanyols, no hi podem estar d'acord", ha dit.
La quita és un exercici d'irresponsabilitat política que beneficia els que pitjor han gestionat i es castiga els que han gestionat bé. El deute no desapareix. Simplement, es canvia de prestatge el deute, de l'autonòmic a l'estatal, per diluir el deute dels governs independentistes.
