El paquet de mesures del govern espanyol per a Ceuta preveu mobilitzar 309 milions aquest any
El Consell de Ministres ha provat aquest dimarts un paquet extraordinari de mesures urgents per a Ceuta que preveu mobilitzar 309 milions d'euros d'ara fins a finals d'any, una xifra que suposa el 16% del PIB de la ciutat autònoma.
Segons ha explicat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'objectiu del pla és "donar confiança i tranquil·litat" a empresaris i ciutadans de Ceuta arran de la crisi migratòria que va començar a finals de juliol.
L'objectiu és cobrir tots els fronts: des de la seguretat i el reforç dels serveis públics fins al suport a empreses i treballadors, passant per l'atenció humanitària.
Aquest pla, destinat a dinamitzar l'economia local, inclou ajudes directes, bonificacions a la contractació o ERTOS per a les empreses que ho necessitin. Segons Cuerpo, la partida més quantiosa és la prevista per a l'acollida de menors i l'atenció humanitària, dotada amb 118 milions d'euros.
El govern de Ceuta ha advertit, però, que "aquestes ajudes no valen per a res" si els migrants –que el govern ceutí ha xifrat entre 8.000 i 9.000– no tornen al Marroc.
El portaveu de l'executiu, Alejandro Ramírez (PP), assegura que la principal mesura ha de ser "tornar a la normalitat".
118 milions a acollida humanitària
Segons el govern espanyol, es destinaran 118 milions d'euros a acollida humanitària. D'aquests, més de 53 són per a l'allotjament i l'atenció bàsica de les persones migrants i més de 60 per a l'acollida de menors no acompanyats.
El decret exclou les instal·lacions esportives com a possibles espais d'acollida per als migrants després d'haver-ho acordat amb el govern de la ciutat.
Segons ha especificat Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i responsable del comandament únic per a la crisi migratòria de Ceuta, s'han exclòs del decret tant els quatre poliesportius municipals com també l'hospital militar, l'antiga fàbrica de farina de la ciutat i un altre pavelló de titularitat estatal.
La decisió arriba després que el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, lamentés que el govern espanyol hagués inclòs els poliesportius de la ciutat com a espais d'acollida temporal sense haver-ho pactat amb el govern ceutí.
Com a contrapartida, el decret contempla com a espais d'acollida diverses parcel·les del port de Ceuta allunyades del nucli urbà, diferents terrenys del Ministeri d'Habitatge i l'aquarterament K8, ha explicat Torres.
Ajudes a empreses i autònoms
El paquet definitiu inclou 36 milions d'euros en ajudes directes per a autònoms i empreses i 14 milions per a la reactivació del turisme i de l'exportació, així com línies d'avals ICO.
Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses podran rebre ajuts d'entre 1.000 i 150.000 euros en funció de la facturació.
A més, el govern espanyol ha aprovat bonificar el 75% de les cotitzacions de les empreses amb seu a Ceuta i Melilla per a contractacions durant el 2026 i el 2027.
Les empreses que s'acullin a ERTOS estaran exemptes de quotes de la Seguretat Social i hi haurà prestacions extraordinàries per cessament d'activitat i la possibilitat d'ajornar els pagaments a la Seguretat Social a un interès del 0,5%.
D'altra banda, el reial decret llei preveu mesures més estructurals com el suport al port de Ceuta per valor de 4,25 milions d'euros a l'any durant cinc anys, entre el 2027 i el 2031. En conjunt, Cuerpo ha xifrat en uns 507,5 milions d'euros el suport previst per a Ceuta i Melilla durant aquest període.
L'ajuda permetrà, diu el ministre, fer front tant a la crisi actual com als reptes estructurals de Ceuta i ha assegurat que el govern no "escatimarà esforços" perquè la tornada a la normalitat a la ciutat sigui "com més aviat millor".
21 milions per a serveis públics
El pla preveu també el reforç dels serveis essencials amb 21 milions d'euros. En concret, 3,5 milions d'euros per a 100 nous professionals de l'atenció primària i hospitalària. En la comunitat educativa s'injectaran 3,2 milions d'euros per a la seguretat dels centres docents i actuacions d'acompanyament psicosocial. Els recursos del sistema judicial també es reforçaran amb 4,5 milions d'euros.
A més, Ceuta rebrà una subvenció directa de 2 milions d'euros, a més de la partida també aprovada de 7 milions d'euros per optimitzar la planta dessalinitzadora.
90 milions destinats a la seguretat
Es destinaran 90 milions al reforç de Defensa, tant pel que fa a personal, transport i logística com a un incentiu al rendiment de caràcter excepcional per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Reforç al jutjat de Ceuta per les agressions sexuals
El Consell General del Poder Judicial ha acordat reforçar els jutjats de Ceuta en matèria de violència sobre la dona.
La magistrada Consuelo Andreo Ruiz serà destinada a la ciutat autònoma per un període de sis mesos prorrogables davant de l'increment de feina per denúncies d'agressions sexuals.
Des del començament de la crisi migratòria s'han registrat 23 agressions sexuals, majoritàriament a dones migrants. Del total, nou de les víctimes són menors d'entre 14 i 17 anys.
25 milions per a la infància migrant
Al marge d'aquest pla d'emergència, el govern espanyol i les comunitats autònomes ja van pactar la setmana passada, en el marc de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, un crèdit extraordinari de 25 milions d'euros per a l'atenció de la infància migrant a Ceuta.
Per la seva banda, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va anunciar una ampliació de fins a 44,5 milions d'euros per reforçar l'atenció humanitària a la ciutat.
L'executiu apunta a Rússia i Israel
L'executiu ha descartat, com va fer Pedro Sánchez, la participació del Marroc en la crisi a Ceuta i a tornat a apuntar a una "internacional d'ultradreta" amb vincles amb Israel i Rússia.
La portaveu, Elma Saiz, ha assegut que té "evidències" que "fòrums digitals" tant d'Israel com de Rússia van amplificar el que va passar a Ceuta per polaritzar i fracturar la UE.
Tot plegat, malgrat que el Kremlin ha negat qualsevol relació amb l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma.
La portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha retret a Espanya que "podria haver-se dirigit directament a Moscou" en lloc d'anar als mitjans de comunicació i ha descartat que hi hagi cap indici que impliqui Rússia. "Les acusacions s'han de provar", ha dit.
