El govern espanyol aprova la regularització extraordinària de mig milió de persones migrants
El govern espanyol ha aprovat una regularització extraordinària de persones migrants que ja són a Espanya. La mesura, pactada amb Podem, s'ha aprovat en el Consell de Ministres d'aquest dimarts a través d'un reial decret.
Així ho ha comunicat l'executiu espanyol, després que la secretària política i eurodiputada de Podem, Irene Montero, hagi anunciat l'acord amb el PSOE amb l'objectiu de regularitzar al voltant mig milió de persones, que es podran acollir a la regularització fins al 30 de juny.
Montero ha fet l'anunci en un acte celebrat a Madrid sota el títol "Regularització són drets": "Tindran papers totes les persones que siguin a Espanya abans del 31 de desembre de l'any 2025 i que puguin demostrar almenys cinc mesos de residència."
Segons Montero, l'admissió a tràmit de la sol·licitud ja donarà una autorització de residència i treball per un any i suspendrà automàticament els procediments de tornada. Ha assegurat que Podem vetllarà perquè el procés sigui "àgil i eficaç".
La residència es pot demostrar amb l'empadronament o amb altres mitjans, com un informe mèdic, un contracte de llum o un certificat d'enviament de diners.
"El que estem fent és reconèixer, dignificar i donar garanties a persones que ja es troben al nostre país", ha afirmat la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz.
El procés també servirà per regularitzar simultàniament els fills menors dels sol·licitants i en aquest cas el permís serà de cinc anys.
El govern assegura que l'acord donarà seguretat jurídica a una realitat social existent i recorda que és fruit d'una iniciativa legislativa popular que va quedar aturada, tot i rebre el suport de la majoria dels diputats al Congrés (310 vots a favor i 33 en contra).
Precisament, el govern va aprovar el novembre del 2024 el nou reglament d'estrangeria, en vigor des del maig del 2025, amb una proposta sobre la taula: regularitzar 900.000 persones en els pròxims tres anys.
Des del PP han criticat l'acord i asseguren que és "una cortina de fum per no parlar de l'accident d'Adamuz" i des de Vox critiquen que el Consell de Ministres ho aprovi a través d'un reial decret per no haver de ser convalidat al Congrés dels Diputats.
Podem s'obre al traspàs d'immigració a Catalunya
Montero ha afirmat aquest dimarts que la regularització extraordinària acordada entre la seva formació i el PSOE permet avançar en la negociació de la delegació de competències en immigració a la Generalitat, pactada entre els socialistes i Junts.
La iniciativa havia quedat bloquejada al Congrés pel vot contrari de Podem. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la "benvinguda" a Podem pel canvi de posicionament.
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha deixat clar que la pilota és ara a la teulada de l'executiu de Pedro Sánchez. "Aquest és un dels incompliments del partit socialista, per tant, hauran de preguntar-los si negociarà amb Podem."
Des de la formació morada, la secretària general, Ione Belarra posa com a condició que s'elimini "el biaix racista del text" i assegura que "Podem no donarà suport a un projecte racista, ni abans ni ara". Irene Montero també ha insistit que "abans de parlar de competències calia garantir drets" mitjançant aquesta regularització.
Montero ha assegurat que el PSOE ha pactat aquesta regularització perquè n'ha obtingut "alguna cosa a canvi", però no ha revelat de què es tracta. Això sí, ha descartat que la moneda de canvi sigui el seu suport a l'augment de la despesa en defensa o als pressupostos generals de l'Estat, en què Sánchez té clares les línies vermelles dels morats: rebaixa en els lloguers i aturar la inversió en armament.
Foment i les entitats socials celebren la mesura
Per la seva banda, la patronal Foment del Treball també ha donat la benvinguda la regularització extraordinària de mig milió migrants aprovada avui pel govern espanyol, dels quals s'estima que uns 150.000 viuen a Catalunya.
El president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, considera que "calen més migrants per treballar" i ha celebrat la "valentia" de la mesura, que creu que millorarà la productivitat de les empreses catalanes.
Les entitats socials també han celebrat la regularització extraordinària, que feia anys que reclamaven, i que atorga drets bàsics a milers de persones. Natàlia Valenzuela, vicepresidenta de polítiques socials de la Taula del Tercer Sector, considera que aquest procés "és clau per reduir la pobresa i l'exclusió".
El director de la Federació d'Entitats per l'Emancipació Juvenil, Jordi Sàlvia, creu que el nou decret no provocarà un efecte crida perquè hi haurà migrants que vinguin "hi hagi regularització o no". "Teníem dues opcions: condemnar aquestes persones a la inseguretat jurídica o permetre que s'incorporin com a ciutadans de ple dret", assegura.
Des de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, també celebra que es dignifiqui el col·lectiu i es reconegui la "dignitat humana", i lamenta que s'hagi trigat tant temps a aprovar la mesura.
Aquesta no és la primera vegada que es tira endavant una regularització extraordinària d'aquest tipus a l'estat espanyol. Des del retorn de la democràcia, ho han fet governs liderats pel PSOE, --amb Felipe González, al 1988 i al 1991--, com per executius del PP, --amb José Maria Aznar, al 1996, 2000 i al 2001. L'última gran regularització es va fer el 2005, durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero.
