L'Església accepta compensar les víctimes de pederàstia amb la supervisió del defensor del poble

El govern espanyol i la Conferència Episcopal han tancat un acord per reparar i reconèixer les víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit de l'Església per a les quals ja no és possible la via judicial, sigui perquè el cas ha prescrit o per la mort de l'agressor.

Amb el pacte, es crea un sistema mixt Església-Estat amb la participació de les víctimes i la mediació del defensor del poble. Les reparacions econòmiques aniran a càrrec de l'Església i estaran exemptes de l'impost de la renda (també les ja pagades).

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, i el de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, han firmat l'entesa aquest dijous a Madrid.

Bolaños ha admès que "potser l'acord arriba tard", però que fins ara moltes víctimes "no tenien res" i amb aquesta entesa "es fa justícia":

La implicació del Vaticà, factor clau

L'acord arriba després que els bisbes espanyols acceptessin al novembre la proposta del govern perquè les víctimes d'abusos sexuals que no volguessin dirigir-se a la comissió impulsada per l'Església ho fessin a través del defensor del poble.

De fet, Argüello ha mostrat "satisfacció" per l'entesa, i ha dit que s'obre "una nova porta" a les víctimes per reclamar indemnitzacions a banda de la via ja oberta per l'Església:

Argüello ha destacat el "suport explícit" del Vaticà. Segons Bolaños, la santa seu ha tingut un impuls "necessari i imprescindible" per arribar a l'acord, sobretot quan les negociacions entraven en moments de "màxima dificultat".

"Són molt conscients que l'Església ha d'establir criteris per reparar les víctimes", ha dit el ministre, que ha revelat reunions amb el papa Francesc, el seu successor Lleó XIV i diverses trobades amb el secretari d'Estat, Pietro Parolin.

La Conferència Episcopal celebra que, fruit de l'entesa, el govern espanyol s'ha compromès a reparar les víctimes d'abusos sexuals en qualsevol àmbit, dins o fora de l'Església, com havien sol·licitat els bisbes espanyols.

Com funcionarà el mecanisme

Les víctimes d'abusos sexuals hauran d'iniciar el procés de reparació davant d'una unitat de tramitació del Ministeri de la Presidència.

Aquesta traslladarà el cas al defensor del poble, que farà una proposta de resolució i, si és el cas, de reparació (simbòlica, restaurativa, espiritual i/o econòmica --poden ser totes quatre alhora--) atenent el que hagi sol·licitat la víctima.

El text passarà a la comissió assessora de l'Església, que avaluarà la proposta i emetrà un informe. Si hi ha conformitat de les parts, la proposta tindrà caràcter definitiu.

Si hi ha disconformitat, ja sigui de la persona sol·licitant o de l'Església, es convocarà una comissió mixta amb participació de les associacions de víctimes, que deliberarà per arribar a un acord unànime. Si continua la disconformitat, el defensor del poble decidirà.

L'acord tindrà una vigència d'un any prorrogable a dos. Bolaños ha dit que si és necessari s'ampliarà, però considera que dos anys és "un temps raonable".

Les víctimes reben l'acord amb prudència

Algunes de les víctimes que han denunciat casos d'abusos sexuals a l'Església a Catalunya han valorat amb prudència i tebior l'acord entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal.

En una entrevista a 3CatInfo, Manuel Barbero, que va destapar els abusos als Maristes, ha dit que l'entesa suposa "un pas important" perquè ha posat d'acord les víctimes, el govern i l'Església, però ho veu com "un anunci més de tants":

Per la seva banda, Enric Soler, exalumne que va denunciar abusos sexuals als Jesuïtes, ha dit que les víctimes han perdut la confiança en els polítics i l'Església i que se senten "molt al marge" de tot el que es planteja: "l'Església no pot ser jutge i part".

Qui va denunciar abusos sexuals a l'abadia de Montserrat, Miguel Ángel Hurtado, creu que el termini de validesa de l'acord és insuficient.

I alerta que el barem que fa servir l'Església per fixar les indemnitzacions és molt baix. "Si el barem és inadequat i no es valora bé el trauma, al final a les víctimes se'ls dona quatre euros perquè callin", ha advertit.

Les víctimes també han ressaltat que el 2024 el Congrés va acceptar a tràmit una proposició de llei perquè els delictes d'abusos sexuals infantils no prescriguin, i que encara no s'ha fet cap pas al respecte.

Un estira-i-arronsa que ve de lluny

L'estiu del 2024, els bisbes espanyols van aprovar un pla de reparació de les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església que no han pogut denunciar el seu cas per diverses raons, atenent recomanacions del defensor del poble.

I ja se'n van pagar les primeres indemnitzacions. Segons ha detallat Luis Argüello, fins ara s'han pagat prop de dos milions d'euros en indemnitzacions a víctimes d'abusos. L'agència EFE detalla que s'han rebut 114 formularis i s'han resolt 61 casos.

El document, però, va ser criticat pel govern espanyol, que el va qualificar d'unilateral, i també per part de les víctimes, que el van titllar d'arbitrari, opac i descafeïnat, i moltes van renunciar a presentar-se a la comissió que estudia els casos.

Tot plegat després d'una batalla de xifres arran de l'informe que el defensor del poble va presentar a finals del 2023 en què va extrapolar en més de 440.000 persones les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església, de les quals la meitat per part de capellans.

La Conferència Episcopal va negar aquestes dades i va exigir una rectificació, i fins i tot va desautoritzar un informe que havia encarregat a un despatx d'advocats i que va calcular en més de 2.000 les víctimes d'abusos sexuals.

L'abril del 2024, el govern espanyol va aprovar un pla d'indemnització de les víctimes en casos no jutjats i un acte públic de reparació, però els bisbes van rebutjar participar-hi si no s'ampliava a totes les víctimes d'abusos, de dins o de fora de l'Església.