Montero proposarà un model de finançament a principis d'any que "respectarà singularitats territorials"

El govern espanyol presentarà una proposta de nou model de finançament autonòmic a principis de 2026. Serà un model que "respectarà singularitats territorials", segons ha explicat la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Montero ha explicat les línies bàsiques d'aquest nou model a les autonomies del règim comú en el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha dit que "Catalunya surt satisfeta" de la reunió i que el nou sistema "garantirà la singularitat" catalana.

En canvi, a la sortida de la reunió, els representants de les autonomies governades pel Partit Popular han criticat Montero i s'han queixat que vulgui presentar una proposta sense consultar-ho prèviament amb la resta de comunitats, i negociant-ho només amb la Generalitat i Esquerra Republicana.

El teló de fons de la reunió ha estat el debat sobre un finançament singular per a Catalunya, una possibilitat que compta amb el rebuig taxatiu del PP i les autonomies que governa. De fet, alguns consellers populars s'han queixat que la ministra d'Hisenda ha parlat a la reunió de combinar la multilateralitat amb la bilateralitat.

"Ningú sortirà perjudicat"

En la roda de premsa posterior al Consell de Política Fiscal i Financera, Montero ha anunciat els punts principals del model que presentarà al gener o al febrer. L'objectiu és tenir el model en vigor abans que acabi la legislatura.

Sense donar gaires concrecions, la ministra d'Hisenda ha assegurat que "ningú sortirà perjudicat" amb el canvi. Ha promès que es reduirà la diferència en el finançament per habitant entre l'autonomia més ben finançada i la que menys.

Aquesta diferència, actualment, és de 1.005 euros per habitant, una quantitat que ha dit que "no està justificada". Montero ha indicat que "un dels objectius que s'ha posat el ministeri és aplanar aquesta diferència".

Preguntada sobre si el nou model respectarà l'ordinalitat --una línia vermella, segons la Generalitat--, Montero no ho ha aclarit i s'ha limitat a dir que "podria respectar-la".

El que sí que ha anunciat la vicepresidenta del govern espanyol és que se cedirà a les administracions autonòmiques un percentatge més alt de la recaptació d'alguns impostos.

A més, segons ha explicat Alícia Romero, la ministra ha plantejat la possibilitat d'"incorporar tributs nous".

Les bigues mestres del nou model

Suficiència financera, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, bestretes i una Agència Tributària "més federal" són els principis bàsics del nou model.

Aquestes bigues del nou model impliquen, per la ministra, que cap territori en surti perjudicat. El sistema permetrà, segons la ministra, que hi hagi "més recursos per sanitat, educació, serveis socials o dependència".

Tot i que el model s'aplicarà a totes les comunitats del règim comú, "no evitarà el reconeixement de singularitats".

Les crítiques del PP

Les comunitats del PP creuen que Montero "no és creïble" quan anuncia un model que combinarà bilateralitat i multilateralitat. Lamenten que Montero "no diu quina serà base d'aquest sistema, ni quina serà la quantitat de fons que s'incorporaran, ni com s'articularà amb les comunitats".

"És una mena de tombarella semàntica en què es barreja multilateralitat amb bilateralitat i es barreja singularitat amb generalitat", ha dit el conseller de Múrcia, Luis Alberto Marín.

Montero, per la seva banda, ha estat molt crítica contra les posicions del PP. Ha lamentat que algunes autonomies dels populars tenen fixades unes "posicions de màxims" de les quals no es mouen i no es pot arribar a un acord conjunt.

La ministra d'Hisenda ha afegit que el PP té tants models de finançament "com territoris governa".

Una reunió marcada pel finançament singular

Aquest Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) s'ha produït en plenes negociacions entre ERC, el PSC i el PSOE per implantar un sistema de finançament singular, que ha aixecat les suspicàcies de la resta de governs autonòmics.

Montero ha arribat a la reunió sense tenir tancat un acord. Els republicans, la Generalitat i el govern espanyol diuen obertament que el pacte pot arribar les setmanes vinents, tot i que va estar a punt de descarrilar, segons expliquen a 3CatInfo fonts de la negociació.

Montero vol fer un primer debat amb les autonomies, però només hi vol tractar les línies mestres, els principis del nou model, sense donar detalls ni concrecions.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat "sensatesa i una reflexió serena, rigorosa i constructiva" en la reunió entre el Ministeri i les comunitats autònomes, "com estem fent des de Catalunya", ha dit.

A l'arribada, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha insistit en la necessitat d'un "nou model de finançament que ajusti desequilibris".

Però els governs autonòmics del Partit Popular, contraris a la singularitat catalana, han acudit al Consell en peu de guerra. A l'arribada, la consellera andalusa, Carola España, rebutjava qualsevol finançament singular: "Que no hi hagi ni cessions ni privilegis per a l'independentisme".

Però Montero té un pla: atraure les comunitats amb allò que fa tant temps que demanen, que és un sistema de finançament amb l'esquer de la liquiditat total i immediata. Seria una pota de moltes, però s'hi podria encabir també el finançament singular, així com altres singularitats d'altres comunitats perquè Hisenda pugui defensar que no hi ha cap tracte de favor.

Al febrer, en l'última trobada del Consell de Política Fiscal i Financera, els consellers del PP van plantar Montero i van abandonar la reunió, que va aprovar la condonació de deute autonòmic, una mesura que ells mateixos havien demanat, però que el ministeri va acabar pactant amb ERC. Ho van titllar de cessions i privilegis a l'independentisme.

L'estat de les negociacions

El nou model de finançament, que ha de permetre que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos, era la condició principal d'Esquerra Republicana per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat.

Des de llavors, els republicans han estat negociant amb els governs d'Illa i de Pedro Sánchez per tancar un acord.

Esquerra i els dos executius reconeixen que les converses s'han intensificat i avancen, però continuen les divergències en tres punts:

• L'ordinalitat: que les comunitats que més impostos recapten, com és el cas de Catalunya, no hi surtin perdent a l'hora de rebre els recursos quan s'aplica el model.
• La població ajustada: els criteris del repartiment segons les característiques de la població.
• La capacitat de la Generalitat per recaptar i gestionar els impostos.

Esquerra ja ha ajornat fins a l'any que ve el debat al Congrés de la seva proposta perquè Catalunya pugui recaptar l'IRPF per no fer descarrilar les negociacions, que preveu que puguin tancar-se abans d'acabar l'any.

Això sí, tot i l'optimisme expressat en públic, fonts d'Esquerra insisteixen que no hi ha res tancat, que cal més temps per negociar i que ells no tenen pressa perquè la prioritat és un bon acord.

Qui pot tenir més pressa és el govern de Salvador Illa perquè els republicans no s'asseuran a negociar els pròxims pressupostos catalans fins que no hi hagi un acord en finançament.

Dèficit del 0,1% per a les comunitats

Més enllà del finançament, el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns també era el tret de sortida pels pressupostos generals de l'Estat per l'any vinent, a l'aire després del trencament de Junts amb el PSOE.

Montero ha informat les comunitats que l'any que ve rebran 157.731 milions d'euros en concepte d'entregues a compte, un 7 % més que aquest any, la xifra més alta de la història.

A més, podran tancar amb un dèficit de fins al 0,1% del PIB els exercicis 2026, 2027 i 2028, cosa que els dona cert marge pressupostari.

Hisenda té garantida l'aprovació dels objectius d'estabilitat perquè compta amb la meitat dels vots al CPFF, i només li cal el suport d'una comunitat. Aquest dimarts els aprovarà el Consell de Ministres i després s'enviaran al Congrés, on sí que tindran dificultats per ser avalats, ja que previsiblement toparà amb el rebuig de Junts.

I és que aquest 0,1% és la mateixa xifra que va proposar l'any passat i que Junts va acabar tombant. Els de Puigdemont ja han advertit que, si és el mateix, tornaran a votar-hi en contra.

Tanmateix, Sánchez, ha assegurat que "amb nous pressupostos o sense nous pressupostos" seguirà avançant i continuarà amb el seu "full de ruta" fins a esgotar la legislatura l'any 2027.