El govern no renovarà el conveni amb Endesa per condonar els impagaments de clients vulnerables

El govern no negociarà un nou conveni amb empreses energètiques per seguir condonant els impagaments dels clients vulnerables. Segons ha avançat el diari El País, el primer conveni, signat el març del 2021 només amb l'empresa Endesa, tenia vigència fins a finals de l'any passat.

El conveni entre Endesa i la Generalitat de Catalunya per protegir les famílies més vulnerables de la pobresa energètica va caducar el 31 de desembre. L'acord, signat després de la pressió de les entitats socials, es va presentar com un pas endavant pioner en un context de forta pujada dels preus de l'energia després de la pandèmia, agreujada posteriorment per la crisi derivada de la guerra d'Ucraïna.

Tot i que el desplegament del conveni va ser irregular i insuficient, segons denuncien les entitats socials, l'acord obligava Endesa --amb el 98% de la distribució elèctrica i prop del 50% de la comercialització a Catalunya-- a assumir compromisos concrets amb les famílies vulnerables.

Tant la Generalitat com l'empresa confirmen que el conveni ha expirat i asseguren que estan estudiant "altres formes de col·laboració", sense concretar-ne els detalls. Ambdues parts argumenten que la situació de preus s'ha estabilitzat i que ara hi ha mecanismes estatals de protecció, com el bo social del govern espanyol.

Mentrestant, l'única novetat que anuncien és que el govern confirma l'obertura d'una consulta pública per crear un fons de solidaritat amb participació d'administracions i de totes les empreses energètiques.

Més impagaments

Les dades, però, apunten que aquestes eines no arriben a tothom. El preu mitjà de la llum al mercat majorista va tancar el 2025 en 65 euros el megawatt hora, cinc euros més que l'any anterior i molt per sobre dels 47,7 euros del 2019. Aquesta pressió, sumada a la inflació, manté enquistada la pobresa energètica.

El cert és que ha augmentat l'impagament de factures, segons denuncien les entitats contra la pobresa energètica i diuen que és molt greu que no hi hagi un conveni vigent en ple hivern.

Irene González Pijuan, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, defensa que el conveni amb Endesa era una eina clau, malgrat les mancances i un desplegament lent. Recorden que l'acord, tot i ser millorable, va permetre condonar gairebé 40 milions d'euros de deute a més de 35.000 famílies i impulsar mesures com els comptadors socials.

Actualment, només n'hi ha poc més d'un centenar d'instal·lats, una xifra que les entitats qualifiquen d'"irrisòria". Endesa assegura que ha col·locat tots els que se li han sol·licitat, mentre que les entitats creuen que els requisits són massa estrictes. Sense conveni, l'empresa no aclareix si aquests comptadors tindran continuïtat.

Falta de priorització

Segons l'Aliança, tampoc s'ha desplegat el fons d'atenció previst al conveni, i no hi ha claredat sobre com es vol garantir ara aquest suport. L'expiració de l'acord, afirmen, deixa les famílies en una situació de desprotecció, incertesa i precarietat, i suposa la pèrdua d'un marc regulador amb molt potencial.

González Pijuan denuncia una manca de priorització política de la lluita contra la pobresa energètica, tot i l'augment dels indicadors. Subratlla que Catalunya, que és el territori de l'Estat on més llars que tindrien dret al bo social no el demanen, disposa de marge per desplegar mesures pròpies.

Martí Batllori, coordinador de Pobresa Energètica a la Taula del Tercer Sector lamenta aquesta decisió del govern. Batllori estima que, a Catalunya, el 18% de les llars pateix pobresa energètica, tot i una lleu millora respecte al 2023. El portaveu remarca a 3CatInfo que cal complir la llei i fer convenis amb les energètiques.

Per això, reclamen que es convoqui la Taula de la Pobresa Energètica per aclarir quins seran els pròxims passos del govern i com es garantirà el suport a les famílies vulnerables si el conveni no es renova.

Les organitzacions socials reclamen una estratègia integral contra la pobresa energètica, amb convenis sectorials que incloguin més empreses i el desplegament complet de la llei 24/2015, encara pendent de reglament. També recorden que, segons el síndic de greuges, una quarta part de les persones vulnerables no rep el bo social, tot i tenir-hi dret.