El gust de l'aigua, en una nova sessió doble de "Quèquicom"

El programa de divulgació científica del 33 presentat i dirigit per Jaume Vilalta estrenarà, el dimecres 24 d'abril, un reportatge sobre l'aigua. Perquè, tot i que sempre s'ha dit que aquest compost és incolor, inodor i insípid, en realitat tothom sap que hi ha aigües més bones que d'altres. Què determina el gust de l'aigua? Per esbrinar-ho, en aquest reportatge, es farà un estudi científic senzill: es tastaran aigües de diferents procedències per valorar-ne les propietats organolèptiques i es compararan amb les corresponents anàlisis químiques per fabricar l'aigua perfecta.

En aquest reportatge hi intervindran Ricard Devesa, cap Àrea de Química d'Aigües de Barcelona; Ramon Creus, director de Suport Operatiu d'Aigües de Barcelona; Manel Vilanova, cap de laboratori de l'Agència Catalana de l'Aigua, i Faustino Muñoz, sommelier i director del Colmado Quílez.

I després, la sessió doble de "Quèquicom" continuarà amb l'emissió de "Microplàstics: de la roba al mar", en què s'explicarà com es pot evitar un llamp en una tempesta, com actua el parallamps, què és l'electricitat estàtica o quina diferència hi ha entre un interruptor i un commutador.

La "Sagitta setosa" és un cuc que forma part del zooplàncton, fa uns 6 mm de llargària i s'ha pogut filmar amb un fil de plàstic, que s'ha empassat, dins seu. En el reportatge es troba microplàstic en musclos, gambes i ocells marins, però se n'ha detectat en més de cinc-centes espècies d'organismes marins. I és que a cada km2 de fons marí hi ha un jersei polar desfet. El plàstic és inert, en teoria no reacciona químicament amb els éssers vius, però els pot obstruir els conductes vitals o fer absorbir substàncies tòxiques. S'està estudiant aquest tipus d'impacte sobre la cadena tròfica.

L'home ha incorporat a la seva vida quotidiana teixits fets amb fibres artificials, perquè tenen un preu i prestacions millors, però sembla que, amb això, s'ha pogut crear un problema. Són fibres molt, molt petites: tenen un gruix vuit vegades inferior al d'un cabell humà. El desgast per l'ús d'aquests teixits implica l'abocament al mar de milions de petitíssimes fibres que, en ser de plàstic, tenen un període de degradació llarguíssim. És o serà un problema? Quina és la magnitud de l'efecte? Encara no se sap, però "Quèquicom" procurarà resoldre-ho.

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.00.