"El judici comença ara": els analistes creuen que ara arriba la fase jurídica clau

Les dues primeres setmanes del judici contra els líders independentistes acusats de rebel·lió i sedició s'han centrat en les declaracions de la majoria d'acusats.

Segons els especialistes en dret penal, aquesta és una fase del judici que ha permès veure les argumentacions de per què es consideren innocents i això l'ha convertit en una fase positiva per als acusats.

És el parer d'Albert González, advocat i professor de Procés Penal de la UOC:

"És un moment molt dolç per a les defenses, poden exposar tots els arguments amb els quals no han comès els il·lícits penals."

"Estan reconeixent allò que van fer com si no fos constitutiu de delicte i, per una altra banda, i és lògic, treuen importància jurídica a determinats actes, i això forma part de l'estratègia de defensa."

 

Segons ha explicat l'exfiscal en cap del TSJC José María Mena al programa "Els matins" de TV3, el judici entrarà a partir d'ara en fases jurídicament més intenses:

"Només és una primera fase, el judici comença ara: fins ara no eren proves, sinó mitjans de prova que es preparaven per exhibir-los al tribunal i ara arriba el moment de la pràctica de la prova."

 

El paper dels fiscals

 

En referència als interrogatoris als acusats, hi ha especialistes que consideren que els fiscals no han precisat prou bé les preguntes que han fet, mentre que altres les han trobades normals i esperables.

En el primer cas es troba la cap del Departament de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera:

"Es té la sensació que no acaben de tenir clar què és el que han de preguntar perquè es puguin perfilar els delictes de què acusen els encausats."

 

En canvi, José María Mena creu que als fiscals no els interessava lluir-se en aquesta fase:

"Tret de Javier Zaragoza, els altres fiscals fan la impressió que són uns bons buròcrates. No tenen cap interès a ser gent brillant, han fet una intervenció entre tediosa i monòtona."

 

Les sorpreses

 

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

Pel que fa a la visió que tenen del judici en general, aquests juristes han trobat diferents aspectes que els han sorprès.

En el cas d'Albert González, li ha sobtat que en les declaracions que ho han tractat no s'hagi especificat amb qui van parlar els acusats l'octubre del 2017 per intentar resoldre la situació:

"Molts dels acusats han parlat que van tenir reunions amb uns o altres de l'Estat, amb altres interlocutors i ningú ha insistit ni ha preguntat sobre quins interlocutors. És una qüestió que tant acusació com defensa... és per fer-ho valer."

 

Per Nebrera, les defenses s'han coordinat menys del que s'esperava:

"Cadascú tenia el seu advocat, per tant, no en compartien un. Però pensava que hi hauria hagut més coordinació entre ells. Potser sí que pensen que això és coordinat. Alguns parlen des del punt de vista de la declaració política i d'altres parlen des d'un punt de vista més tècnic, però jo crec que aquesta diferència -que pot semblar sobtant- té a veure amb la manera com projecten el seu relat cap al futur."

Per la seva banda, a José Antonio Martín Pallín, fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem, li han sorprès les preguntes sobre les intencions dels acusats durant la concentració davant de la conselleria d'Economia el 20S:

"Tot, absolutament tot, està gravat per les càmeres exteriors i interiors de la Conselleria. Per tant, sobrava qualsevol pregunta sobre si hi havia la intenció de ser violents o no violents."