El TC ajorna l'admissió del recurs de Puigdemont fins a l'octubre

Canvi de guió d'última hora en la resolució del recurs d'empara de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig al Tribunal Constitucional (TC). El TC ha ajornat fins a l'octubre l'admissió dels recursos d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d'amnistia.

La defensa de l'expresident i de l'exconseller Comín ha recusat tres magistrats de l'ala conservadora de l'organisme: José María Macías, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo. Considera que no són imparcials i denuncia la seva proximitat al PP. Això ha fet saltar de l'ordre del dia del ple d'aquest dimarts la deliberació sobre l'admissió a tràmit del recurs.

D'aquesta manera el TC ha decidit finalment ajornar fins al mes d'octubre l'admissió dels tres recursos d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d'amnistia. Tot i que l'exconseller Lluís Puig no ha demanat cap recusació, el seu cas, idèntic al de Comín, també ha estat inclòs a l'ajornament.

S'esperava que el TC comencés a discutir aquest dimarts si admetia el recurs, i que ho decidís abans de dijous. També si aixecava cautelarment l'ordre de detenció que pesa sobre l'expresident.

Però la presentació de la recusació, a només un dia de l'inici del ple, obligarà els magistrats a decidir primer si els magistrats Arnaldo, Espejel i Macías s'han d'apartar de la deliberació.

S'espera que el TC admeti a tràmit tots els recursos però no apliqui les mesures cautelars que demana la defensa. És el que ha fet el tribunal del cas d'altres encausats, com Oriol Junqueras, que demanava que es deixés sense efecte la seva inhabilitació mentre es resolia el recurs.

Falta d'"imparcialitat"

En la recusació, l'advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye, argumenta que els tres magistrats s'han manifestat públicament en contra de l'amnistia o han participat en procediments judicials que afecten el seu defensat.

Així, per exemple, sobre Arnaldo, se cita un manifest que va signar en què es qualificava el referèndum de l'1 d'octubre d'"il·legítim i il·legal" i es demanava que caigués "tot el pes de la llei" sobre els seus convocants. També per la publicació d'un llibre en què lloa la figura de Manuel Marchena, president del judici del procés.

Pel que fa a Espejel, Boye argumenta que va participar en decisions judicials relacionades amb el cas que afecta Puigdemont, quan presidia la sala penal de l'Audiència Nacional. Allà, per exemple, va fer un vot particular contra l'absolució de Josep Lluís Trapero pel paper dels Mossos en el referèndum.

Comparació amb els nazis

Finalment, també demana que s'aparti Macías per entrevistes als mitjans de comunicació en què deia que la llei d'amnistia era "inconstitucional" o articles de premsa en què, segons la recusació, comparava a Carles Puigdemont amb els nazis.

L'horitzó de Carles Puigdemont

Tot plegat afegeix incertesa al calendari del possible retorn de Carles Puigdemont. El Tribunal Constitucional havia expressat la seva voluntat de deixar resoltes les qüestions relacionades amb l'amnistia abans de final d'any, o com molt a principis del vinent, però ara s'afegeix un nou tràmit.

A més del recurs de Puigdemont i els altres exiliats, el tribunal té sobre la taula el de la resta d'encausats del judici del procés que segueixen inhabilitats, com Junqueras o Jordi Turull.

També té diverses qüestions prejudicials de tribunals de diversos rangs, que li demanen si han d'aplicar l'amnistia a altres casos.

En paral·lel a la decisió del TC, s'espera un pronunciament sobre l'amnistia a Luxemburg: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà la primera sentència europea sobre l'amnistia cap al novembre.

Una de les coses que ha de resoldre és si les despeses de l'1-O són amnistiables. Per tant, aquesta sentència serà clau, perquè es pronunciarà sobre un dels arguments del Tribunal Suprem per no aplicar l'amnistia: que la malversació no es pot beneficiar de l'oblit judicial, perquè va suposar un enriquiment dels encausats.