El mal temps obliga la NASA a ajornar 24 hores la missió del robot "Delta" a Mart
La NASA s'ha vist obligada a ajornar el llançament del primer dels dos robots de la seva nova missió a Mart. Menys d'una setmana després de l'enlairament de la "Mars Express", el primer projecte de l'Agència Europea de l'Espai al planeta vermell, la NASA inicia aquesta missió amb l'objectiu també de trobar-hi aigua i analitzar la composició de les roques. Els anteriors fracassos han fet que els tècnics hagin apostat per usar el mateix sistema d'aterratge que en l'anterior missió culminada amb èxit, el de la "Pathfinder", el 1997.
2 min
Set-cents milions d'euros són els diners que s'ha gastat la NASA en la seva darrera missió a Mart. Aquest pressupost ha dotat els nous tot terrenys que exploraran el planeta d'unes característiques superiors a les de la seva antecessora, la "Pathfinder". Així, tant aquest primer vehicle explorador com el que enviarà la NASA d'aquí a dues setmanes estan equipats amb càmeres microscòpiques i d'un braç que permetrà perforar i extreure mostres de les roques. A més, els anomenats "rovers" podran recórrer 100 metres diaris, distància que la "Pathfinder" va fer en tota la seva vida. Tot amb l'objectiu de trobar indicis de l'existència ara o en el passat d'aigua i de vida al planeta. Però per complir la seva missió, les naus han de superar amb èxit la fase més complicada de l'operació: l'aterratge. El sistema per arribar al planeta vermell és idèntic al de la "Pathfinder". De la mateixa manera que aquella, paracaigudes i "airbags" fan que el robot es posi sobre la superfície del planeta sense trencar-se. El punt escollit d'aterratge és l'antic llit d'un llac marcià a l'interior d'una vall anomenada Mad'dim, un dels famosos canals de Mart que es poden veure des de la Terra amb un telescopi. Quan la nau s'atura es desinflen els "airbags" i comencen a desplegar-se l'estructura, les antenes i les càmeres. Quan estarà desplegat del tot, el robot podrà començar a moure's per la superfície a la recerca de mostres de pedres. Els sensors buscaran proves d'aigua en roques de la superfície. L'aparell porta nou càmeres que el guiaran i que enviaran imatges microscòpiques de les pedres. A través d'una càmera estereoscòpica es podrà tenir la visió que tindria un geòleg que estigués treballant al planeta. Les dues lents d'aquesta càmera estan col·locades a la mateixa distància que hi ha entre els ulls humans. Aquesta missió es completarà amb un altre robot que la NASA té previst enviar el 25 d'aquest mes. Encara no fa una setmana, l'Agència Europea de l'Espai va enviar la seva primera nau a Mart, la "Mars Express". Els dos programes han aprofitat les condicions astronòmiques favorables. Unes condicions que fan que cada 26 mesos la distància entre Mart i la Terra sigui la més petita. Cinc-cents milions de quilòmetres, o el que és el mateix, sis mesos de viatge.
