El malson dels pèl·lets a les platges de Vila-seca: l'Ajuntament en denuncia l'enèsim episodi
Torna la pluja i es tornen a multiplicar els pèl·lets a les platges tarragonines, i on n'hi ha més és a la de la Pineda, a Vila-seca. Des del 2019, l'Ajuntament treballa colze a colze amb l'ONG Good Karma Projects per evidenciar la presència d'aquests microplàstics.
Van poder estimar que n'hi havia uns 15 milions a la sorra d'aquesta platja. Una xifra que, malgrat les neteges municipals i de voluntaris, augmenta cada cop que hi ha pluges i temporal, tal com explica Clara Comas, de l'ONG Good Karma Projects: "Està demostrat que l'origen de la contaminació és terrestre: els pèl·lets es perden al voltant del polígon químic, van a parar a les rieres i barrancs, amb la pluja arriben al mar i arriben a la platja."
Per molt que netegem, si no s'atura en origen, no s'acabarà mai.
L'esperança de canvi arriba amb l'aprovació, el passat mes de desembre, d'un nou reglament al Parlament Europeu per controlar més i millor tota la cadena de valor que exigeix mesures i aplicarà sancions.
Denúncies, empreses responsables i espai de trobada
Una bona notícia per a ajuntaments com el de Vila-seca, que des de 2019 ha presentat una desena de denúncies dels episodis de contaminació, tres a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, on també es va obrir una investigació. Una causa que s'ha acabat arxivant, perquè no s'ha pogut determinar en quin moment de la cadena s'ha perdut el pèl·let.
Des de la Fiscalia, creuen que amb la normativa s'obren noves vies per revisar el cas. L'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també aplaudeix l'arribada de la normativa europea perquè "amb el nou marc normatiu ja no es tracta de la bona voluntat d'algunes empreses, perquè no serveix de res que unes apliquin mesures per evitar la fuita i altres no".
Mentre no sigui de compliment obligatori, hi haurà empreses que perden aquests plàstics, i el problema serà cada vegada més gran.
La Generalitat va poder assenyalar el 2024 una desena d'empreses com a responsables dels abocaments i les va obligar a implantar mesures per evitar les fuites. Tenien sis mesos per fer-ho, però de moment encara no han hagut de demostrar que ho han aplicat, perquè han presentat un recurs.
La directora gerent de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, Maria Mas, considera que el recurs a l'obligació no es contradiu amb el compromís amb el medi ambient de les empreses implicades: "Les empreses estan treballant amb les millors tecnologies per posar barreres a la pèrdua de pèl·lets."
Pensar que, perquè s'ha recorregut, no estem aplicant mesures és equivocat.
Una altra de les iniciatives que treballa per evitar les fuites d'aquests microplàstics és la Plataforma Zero Pèl·lets, que s'ha convertit des del 2023 en l'espai de trobada dels actors implicats en tota la cadena de producció i distribució. Un dels integrants és l'Autoritat Portuària de Tarragona, amb Rafael López-Monné, director del Departament d'Acció Climàtica i Territori del Port, que detalla les dues línies d'actuació més importants:
Evitar les pèrdues i aconseguir recuperar el màxim de material abocat al medi, una tasca molt complexa per la dimensió i la distribució d'aquests pèl·lets.
Des del Port afirmen que el transport marítim d'aquest material des de Tarragona és pràcticament inexistent i, per això, es consideren més aviat "víctimes" d'aquesta contaminació, perquè aquests microplàstics arriben a les seves aigües per les rieres i el riu Francolí.
La neteja és manual, complexa, lenta i cara, tant a les aigües del port com a les platges. Per això, tant l'Ajuntament de Vila-seca com Goord Karma Projects exigeixen a la Generalitat que aprofiti el nou marc normatiu europeu i marqui un camí definint mesures preventives, correctores i restauradores.
