El Manneken Pis de Brussel·les deixa de rajar aigua potable després de 400 anys
El Manneken Pis, el símbol més característic de Brussel·les, ha deixat de malbaratar aigua. La petita estàtua que representa un nen fent pipí amagava un secret: cada dia gastava entre 1.000 i 2.500 litres d'aigua potable. Una aigua que anava a parar a les clavegueres.
Va ser Régis Callens, un tècnic municipal, que se'n va adonar a finals d'any, segons explica al diari La Dernière Heure.
Tothom es pensava que l'aigua corria per un circuit tancat. I com que es donava per fet, ningú ho havia comprovat. El comptador de la despesa n'era un entre 300 o 400, i tampoc ningú hi va parar atenció. Fins que Callens ho va veure quan estava instal·lant un comptador al subsol. Va advertir immediatament a les autoritats municipals la gran despesa que significava un rajolí petit però continu:
Si ens basem en la captació diària, equival al consum de tres o quatre llars. Però si tenim en compte la factura anual, costa com deu llars.
Ara la petita estàtua compta amb una solució temporal: l'aigua es recull i una canonada la retorna, mentre es dissenya una solució definitiva.
Quatre segles rajant
El Manekken Pis o, en el dialecte flamenc de Brussel·les, Menneke Pis (l'homenet que pixa) ha trigat quatre segles a tornar-se més sostenible. L'estàtua és una còpia de l'original, que es conserva en un museu, i ocupa aquest lloc des del 1619.
És comprensible que ragés aigua potable, perquè, disseny a part, la seva funció era, com la de totes les fonts públiques, proporcionar aquest líquid a la població, abans que es fes habitual tenir aigua corrent i comprar-ne d'envasada.
Però els temps canvien i ningú havia pensat a comprovar d'on venia aquella aigua que el nen deixava anar. Benoît Hellings, regidor ecologista de l'Ajuntament, es mostra orgullós que per primer cop "després de 400 anys, el Manneken Pis ja no pixa aigua potable". I afegeix que aquesta millora no pot ser l'única:
Controlarem millor les fonts del municipi, per limitar al màxim el malbaratament d'aigua potable.
Amb els seus 61 centímetres d'alçada, l'estàtua té el mateix aspecte de sempre. Els turistes no se n'adonen, però ja s'ha adaptat a uns temps que exigeixen ser més curosos amb recursos com l'aigua.
