El meteorit més important de l'Estat s'allunya dels museus per una disputa familiar
Un jutge desestima la demanda de diversos nets del descobridor de la peça, que en reclamaven la copropietat perquè pogués tornar a ser exhibida al públic
2 min
Una sentència del Jutjat de Primera Instància d'Almuñécar, a Granada, ha allunyat la possibilitat que cap museu pugui tornar a exhibir el meteorit de Colomera, retirat del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid el 2017, a petició de la seva hereva legal.
El litigi que s'ha resolt aquest dijous enfrontava vuit cosins, set dels quals en reclamaven la copropietat a la vuitena, per a poder-lo tornar a exhibir en públic. El jutge, però, ha desestimat el recurs dels set i ha confirmat que ella és l'única hereva i, per tant, la titular d'aquesta peça singular.
El meteorit de Colomera és un dels més grans localitzats a l'estat espanyol, i el tercer meteorit metàl·lic més massiu trobat a la península Ibèrica. Fa al voltant de mig metre d'alçada i pesa més de 130 quilos, i era considerat el meteorit més important exposat en un museu de l'Estat.
Un fragment d'un planeta desintegrat
El van descobrir el 1912 al municipi de Colomera, a Granada, el 1912, quan una parella, els avis dels demandants i la demandada, feien obres a la seva finca. L'home va saber detectar el valor de la troballa i el va donar al Museu Nacional de Ciències Naturals, on va ser estudiat i exhibit com el meteorit més important de la col·lecció, fins al 2017.
Els científics consideraven que podia aportar informació de més enllà del sistema solar. La seva composició suggeria que havia format part del nucli d'un planeta desintegrat.
Els que el van poder tenir a prop en destacaven el color fosc i l'elevada densitat, tenint en compte les seves dimensions. Pel que fa a la composició, el meteorit està compost fonamentalment de ferro (en més d'un 91%) i níquel.
L'hereva el vol mantenir en mans privades
El descobridor del meteorit va traspassar-ne la propietat al primogènit, i d'ell va passar a l'única hereva actual, que va iniciar un plet per a recuperar la peça, en saber que el seu avi va cedir-la al Museu de Ciències Naturals en qualitat de dipòsit, i va sol·licitar endur-se-la a casa.
La resta de cosins, en assabentar-se'n, van demanar que la propietat del meteorit s'afegís a l'herència de l'avi, on no hi figurava, per tal de poder-ne compartir la titularitat i retornar la peça al museu.
El tribunal ha considerat que "sense cap mena de dubte" el meteorit era propietat del primogènit, qui es va encarregar de la donació temporal al museu. I, per tant, la peça és propietat legítima de la demandada, qui fins ara ha decidit mantenir-la en mans privades i sense exhibir-se al públic.
