El Ministeri d'Igualtat premia el documental sobre Rocío Carrasco

A veure com ho explico perquè s'entengui. Pels que considereu determinats programes i determinada premsa com a porqueria, ara per fi ha arribat el reciclatge. No us convenceré que esteu equivocats i que no és cap rebuig el que mireu tots en algun moment, fins i tot els més crítics. Això em fa mandra. Si voleu dir-ne així, endavant. Ara, un cop teniu les escombraries a casa, hi ha diverses opcions. Llençar-les totes al mateix contenidor i, apa, ja s'espavilaran. O podeu reciclar. Els envasos al groc, el paper al blau i al verd el vidre. Fàcil, oi? I per què coi no feu el mateix amb el que considereu porqueria a la tele? Per què no us atureu un minut i ho recicleu tot al vostre cervell?

El Ministeri d'Igualtat ha premiat el programa "Rocío, contar la verdad para seguir viva" per la seva lluita contra la violència de gènere. Aquest reconeixement no és un premi al periodisme o un premi a l'ètica i la moral. No. El Ministeri d'Igualtat no ho ha fet per això.

Aquest premi reconeix que aquest programa ha estat fonamental per visibilitzar una problemàtica tan pandèmica com la violència masclista i, en aquest cas, el de Rocío Carrasco, la violència vicària. El programa va estimular un debat social i va contribuir a la conscienciació ciutadana.

Feu el favor de no perdre el temps en debats absurds sobre si era més o menys morbós o si va guanyar més o menys diners qui coi els guanyés. Recicleu el que us arriba al cervell i no ho poseu tot al mateix contenidor, no sigueu tan bàsics. En la lluita feminista, aquest programa passarà a la història. El premi, se'l mereixen. Punt.