El model del porcí català, font d'ingressos estables per als pagesos i potència europea

El model de producció porcina a Catalunya es basa en un sistema de producció integrada en què diferents societats engloben tota la cadena: des de la cria dels porcs fins a la venda de la carn per al consum humà. Això vol dir que, en la majoria dels casos, els ramaders catalans no són els propietaris dels porcs que engreixen a les seves granges. De fet, el 80 % treballa pel que es coneix com a empreses integradores.  

Els ramaders només són amos de les explotacions

Les empreses integradores són les propietàries dels animals i les que proporcionen el pinso i el suport tècnic i veterinari que necessiten els productors. 

Per la seva part, els ramaders són els amos de les granges i els encarregats de la gestió diària d'aquestes. Això inclou, sobretot, alimentar els animals que hi ha a les seves explotacions ramaderes, fins que estan a punt per anar a l'escorxador.

Cobren per cuidar els porcs

A canvi del seu treball, els ramaders poden cobrar un preu per cada porc engreixat que s'envia a l'escorxador o una tarifa per cada plaça que tenen a la granja. La majoria tenen aquest acord amb les empreses integradores, que els acostumen a fer un ingrés mensual. 

D'aquesta manera, els ramaders compten amb uns diners fixos i estables. Això vol dir, que no han d'esperar a acabar l'engreixada per cobrar per la feina feta, i fins a l'arribada d'aquesta crisi, amb bons marges. 

Els productors temen ara que les integradores, que tenen pèrdues arran de la crisi de la pesta porcina africana, els revisin les condicions econòmiques amb les quals treballaven fins ara i comencin a tenir pèrdues. Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí de la Unió de Pagesos, es mostra preocupat per haver de produir per sota de costos davant d'aquesta crisi:

Les conseqüències sempre les patim els de baix, els que produïm.

La majoria de ramaders també són pagesos que combinen les dues activitats. Per a molts, la cria d'animals els assegura uns ingressos fixos que els ajuden a superar anys de mala collita, per exemple, els de les darreres sequeres.

Catalunya, una potència en producció d'Europa

La del porcí és una de les indústries que més diners mou a Catalunya. Segons calcula el govern, 3.000 milions d'euros cada any en exportacions, de les quals 1.000 a països tercers. D'aquí que el sector i també el país s'hi juguin molt en aquest context de crisi a la indústria alimentària que agrupa grangers, escorxadors i també fàbriques d'envasatges i embotits.

De fet, en el marc de la Unió Europea, Espanya, s'ha convertit en un "hub" clau per a l'engreix de porcs, especialment Catalunya i Aragó, que concentra la major part de la producció porcina espanyola. En concret, en aquests territoris es mouen el 70% dels porcs. 

Si es compara amb Europa, aquí la mà d'obra és més barata, hi ha espai disponible i el pinso també és més barat. Del total de la producció porcina de Catalunya, més de la meitat s'exporta a la Unió Europea. 

I dins de Catalunya, Lleida és el principal productor del sector. A Ponent es crien sis de cada 10 porcs catalans. A Barcelona s'hi engreixen el 20% dels porcs que es produeixen aquí, a Girona se n'hi engreixen un 12% i a Tarragona, un 6%.

A la indústria porcina catalana destaquen el Grup Vall Companys, d'origen lleidatà, que és el principal criador de porcs a Catalunya i Espanya. També hi ha les lleidatanes Bon Àrea o Premier Pigs i les Granges Terragrisa, d'Osona.  

Preocupació en el sector

Pel pes d'aquesta indústria aquí, el sector segueix amb preocupació l'evolució del brot de pesta porcina africana, que va esclatar a la muntanya de Collserola entre la població de senglars. I també vigila la capacitat de contenció per evitar que acabi saltant a les granges, fet que desencadenaria una crisi sense precedents a la indústria alimentària catalana.