El món de la cooperació aposta per la professionalització, i el treball amb la gent i els recursos del territori

Les directrius que s'estan treballant des de la Generalitat, els ajuntaments i les mateixes organitzacions no governamentals contribuiran a una valoració més completa de les estratègies i els programes de la cooperació catalana, més enllà de les auditories econòmiques. Aquest coneixement ajudarà a identificar els projectes més adequats i millorar els que no han aconseguit tan bons resultats.

Des de fa 50 anys, a Catalunya es treballa en la cooperació al desenvolupament i el seu futur és sinònim de professionalització. Per David Minoves, director general de l'Agència de Cooperació Catalana, l'etapa de voluntarisme i assistència ha quedat desfasada. "Ja no n'hi ha prou només amb bona voluntat, i cal més rigor i qualitat perquè la cooperació és una política pública i necessita un estàndard de qualitat".

Des de l'administració es té clar quin és el model d'ONG del segle XXI. Aquella que sigui capaç d'entendre en el context en què treballa; que contracta personal local; que gasta recursos a comprar béns i serveis sobre el terreny, i que té clar que no és qui aporta la solució sinó qui acompanya processos de desenvolupament del país on treballa i, per tant, que sap que és complementària.

Un filosofia de treball que impulsa la Federació Catalana d'ONGs per al Desenvolupament. Minoves assegura que la visió del "Benvingut Mr. Marshall" és el passat i que la realitat actual està basada en la "transformació i l'enfortiment de capacitats i no en l'assistència o donar allò que ens sobra".