"El narcotràfic és una de les principals amenaces que tenim": els Mossos, sobre el crim organitzat
"Houston, tenim un problema", com els de l'Apollo 13, però sense la certesa que al final la missió tindrà èxit. És un resum col·loquial, però entenedor, després d'una entrevista intensa de poc menys de mitja hora sobre el crim organitzat amb l'intendent de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra, Toni Rodríguez. De fet, tenim dos problemes, però un el deixem per al final.
L'entrevista ve al cas després que, en unes jornades recents sobre marihuana i crim organitzat, de l'exposició de l'intendent es pogués llegir més del que realment deia: "Hem arribat al sostre de capacitats, no estàvem dissenyats per a aquesta eclosió", en referència a tots els cossos policials i de seguretat i al fet que Catalunya és el hub productor de marihuana d'Europa, a més de zona de pas d'altres drogues.
El narcotràfic: l'amenaça
Entrant més al detall --ja cara a cara--, exposa que les policies van ser creades i pensades per fer front a altres tipus de delictes, com robatoris o homicidis. Però, en tot cas, delictes que no tenen com a objectiu enfrontar-se als estats per expandir-se. La presència i l'arrelament del crim organitzat vinculat al narcotràfic canvia l'escenari.
El narcotràfic és una de les principals amenaces al sistema democràtic que podem tenir avui dia.
Podríem dir que a Catalunya tenim una mica de tot --tràfic de marihuana, d'haixix i de cocaïna--, però la marihuana trenca la dita. No n'hi ha només una mica. L'any passat els Mossos van detectar, de mitjana, una plantació il·legal al dia, i hi va haver dies que més d'una. 382 en total. I això es va traduir en 2.100 detinguts, que ja sol ser més que menys, com els últims anys.
L'efecte bucle
Tenint present aquesta realitat, l'intendent Toni Rodríguez fa una reflexió: "Si no hi ha una interferència global, el mercat seguirà expandint-se perquè la demanda de droga augmenta. I la policia seguirà fent totes les aprehensions que pugui i totes les operacions que pugui i el mercat seguirà expandint-se." En aquest punt, la repetició i el to fa que entrem en un efecte bucle que aclareix encara més el que verbalitza.
Segueix: "I la policia seguirà fent aprehensions..." La pregunta final que es fa en veu alta és com un cop de mans per sortir del circuit gairebé absurd, infinit i hipnòtic on la realitat ha empès les unitats d'investigació:
Fins quan volem seguir treballant de la mateixa manera que ho estem fent?
El debat jurídic
En aquest punt de l'entrevista venen al cap aquelles jornades sobre tràfic de marihuana. I les aportacions de dos magistrats i d'un fiscal antidroga i altres situacions en què s'ha posat recentment sobre la taula si seria convenient fer alguns canvis jurídics. Des de la criminologia es defensa que agreujar les penes no és la manera d'evitar els delictes. La diferència rau en el sistema penal dels països de l'entorn, que podria fer de Catalunya un territori més atractiu.
Penalment, la marihuana es considera una substància que no provoca un dany greu sobre la salut, i per això es castiga amb penes de presó d'un a tres anys, menys que el tràfic d'haixix o de cocaïna. Aquest va ser un dels punts que a les jornades es va posar sobre la taula: de vegades s'ha detectat un percentatge de THC --el principi actiu de la planta-- de fins a un 40%, que no és comparable amb el poc més del 10% de dècades passades. Per això eren partidaris que es penés com el tràfic d'altres drogues. Una magistrada d'instrucció va exposar com creixen als jutjats els expedients per incapacitar joves que tenen problemes mentals greus arran del consum de marihuana i altres tòxics.
I per acabar, el flashback a les jornades, en què també participaven policies. Recordo que un altre dels delictes que consideraven que s'haurien de modificar al Codi Penal és la defraudació de fluid elèctric: en lloc de multa, que es penés amb presó. Les empreses energètiques són les més interessades, pels costos econòmics que això els suposa. Per a altres professionals és una mesura més que ajudaria a enviar el missatge que la producció de marihuana té conseqüències penals de pes. De fet, a Alemanya, França i Itàlia es castiga amb presó.
Crit d'alerta policial
De seguida es veia que l'entrevista tenia una aura d'excepcionalitat, de voler ensenyar les cartes a una ciutadania que viu al marge d'aquesta realitat. No anava de detencions, ni de tones de decomisos. Anava fluint la conversa per les diferents ramificacions que ajuden a entendre la complexitat del moment; una complexitat que no viu al marge d'allò que s'està vivint a Europa i a altres punts d'Espanya:
L'amenaça és més gran que la capacitat de resposta a mitjà termini.
8.000 milions d'euros
Les drogues mouen uns 22 milions d'euros cada dia a Espanya. Això són uns 8.000 milions a l'any. I l'intendent es pregunta --amb la picardia de qui sap la resposta-- si el sistema és capaç de digerir tots aquests diners sense contaminar-se, sense corrompre's. S'entén que la resposta és que no, tenint en compte que, com a mínim, una part d'aquests diners es blanquejaran.
És pràcticament impossible resistir-se a aquest volum de capital que mou el narcotràfic ara a l'estat espanyol.
L'expedició de l'Apollo 13 es va resoldre amb èxit perquè els astronautes van sobreviure. Houston és el centre de control de la missió de la NASA, on hi havia els professionals de diferents disciplines treballant com un únic organisme.
Quan Toni Rodríguez proposa canviar la manera de perseguir el narcotràfic i el crim organitzat, parteix de la necessitat "d'afrontar l'amenaça des de posicions més integrades" i això vol dir superar les divisions administratives, d'una banda, i, de l'altra, que hi hagi altres professionals implicats.
No podem combatre un mercat únic ultraliberal des de posicions fragmentades territorialment, funcionalment i competencialment.
No té sentit --sosté-- que les policies vagin per una banda, la judicatura per una altra, la Fiscalia per una altra, sanitat per una altra... i apel·la a un model integral. La coordinació policial hi és, i amb el Citco tots els cossos policials coincideixen que funciona; però aquest plantejament va més enllà, és un Houston. I aquest és el segon problema que us deia a l'inici: aquí Houston no existeix i les organitzacions criminals ho saben.