"El negre de Banyoles", poesia i espectacle amb el raper i poeta Daura Mangara, aquesta tardor al 33
"El negre de Banyoles" aposta per acostar la poesia a tots els públics, amb un programa de vuit capítols que combina la divulgació amb música, entrevistes, poesia, humor i ritme. Poeta i raper, Daura Mangara és el mestre de cerimònies de l'espectacle, enregistrat a La Mirona de Salt, a vint quilòmetres de Banyoles, amb públic i música en directe, i en els espais íntims o emblemàtics de cada poeta a qui es dedica el programa.
Cada capítol és un xou que crea moments únics, plens de complicitat, i fins i tot intimitat, entre els assistents a La Mirona i el conductor del programa. Daura Mangara, que escriu poesia, canta, balla i toca la guitarra, porta tantes hores de rap a sobre que té un domini fascinant de la improvisació i condueix el públic d'un espai a un altre amb passió i màgia.
"El negre de Banyoles" també és una road-movie per les vides dels grans poetes catalans dels últims 50 anys: les cases, els cafès, els carrers i els paisatges que els van inspirar. Des de la Roda de Ter de Miquel Martí i Pol i el Burjassot de Vicent Andrés Estellés fins a les Gavarres de Mercè Rodoreda o el Cadaqués de Clementina Arderiu. El seu eco ressona en l'ambient, perquè hi ha una cosa intangible de la seva presència que encara es pot capturar.
A més, cada episodi busca històries reals que s'amaguen darrere les paraules i mostra persones anònimes que regalen històries humanes en majúscules, expressades a través d'un tuit, d'una lletra d'una cançó, d'un poema o d'una story d'Instagram. Perquè, de vegades, no es pot fer res més que agafar un paper i escriure. Tothom té cicatrius i, en molts casos, els motius de la ferida són els mateixos. En aquesta coincidència, és quan un vers pot salvar.
Aquesta producció de TV3 amb la col·laboració de Minifilms TV forma part de la quarta convocatòria de projectes audiovisuals innovadors de 3Cat i el Departament de Cultura a través de l'ICEC. "El negre de Banyoles" és una proposta divulgativa de poesia catalana que formarà part d'una de les accions del Pla nacional del llibre i la lectura.
Les trobairitz
Dones feministes fent poesia al segle XII? Sí. Empoderades i independents? Sí. Amb castells i amants i marits irrellevants? Sí. Amb l'església al darrere per esborrar-les del mapa? També. Així eren les trobairitz, un fenomen únic a Europa, un grup de dones que van exercir el poder i la cultura fa 900 anys a Occitània. La història ha posat el focus en els trobadors, i el que intenta aquest programa és recuperar el valor d'aquestes cosines germanes llunyanes.
Daura Mangara viatja a Besiers, una ciutat occitana on aixeques un roc i a sota hi trobes un trobador, o una trobadora. El programa fa un tour per les pàgines del passat amb Maelys Müller, responsable de la filmoteca i iconoteca Cirdòc, el principal centre de recerca i conservació de l'occità. També coneix l'Ariadne, una estudiant d'arquitectura, i visita les sales d'un castell especialment artístic. A més, a La Mirona, els espectadors escoltaran poesia occitana amb Olga Miracle i podran saber com ha canviat la vida de Maxime Cayuela després de triomfar a la versió francesa de "The voice kids", on va sorprendre tothom cantant en català.
Mercè Rodoreda
Aquest episodi d'"El negre de Banyoles" està dedicat a Mercè Rodoreda, l'autora catalana més llegida a l'estranger per les seves novel·les. A partir d'aquí, l'equip del programa decideix posar una espurna de llum a la seva poesia. I parla de plantes i olors, de drames i pèrdues, d'anades i retorns i, com no, d'exili i desamor. Això sí, passi el que passi, Rodoreda sempre està acompanyada de misteri.
En aquest programa, Daura Mangara visita la casa on va viure Mercè Rodoreda en tornar de l'exili, a Romanyà de la Selva, i puja a la torre que es va fer construir, de la qual només va poder gaudir els últims 3 anys de vida i que sempre s'ha mantingut tancada al públic. A més, coneix Albert Espadamala, un pagès singular molt seguit a les xarxes socials, que va publicant el seu dia a dia a la granja. Si Rodoreda sempre va buscar un paradís on retirar-se, Espadamala ha decidit viure tot sol en una masia a Torelló, on té un ramat molt especial.
Josep Maria Espinàs
Josep Maria Espinàs, una figura de referència de les lletres catalanes que va morir el febrer passat, era sens dubte l'escriptor del ritme, el cant i la cadència musical. Aquest programa prova de trepitjar el terra seguint les petjades de les seves sabates, observar el món des de la seva mirada, inspirar-se amb el fum de la seva pipa, i dibuixar mapes de muntanyes i ciutats amb les seves paraules.
Durant el programa, Daura Mangara es troba amb Isabel Martí, que li obre les portes de La Campana, l'editorial que va fundar conjuntament amb Espinàs i que ha publicat tots els llibres de l'escriptor. A més, el Daura va fins a Ribes de Freser, on viu una persona que té exactament la mateixa edat d'Espinàs, camina com Espinàs i canta com Espinàs: Marina Vilalta, la pastora més gran de Catalunya. Al plató de La Mirona, la conversa gira entorn de complexos, perfils i humor amb Saray Cerro, una humorista i comunicadora valenciana.
Vicent Andrés Estellés
"El negre de Banyoles" viatja fins al poble natal de l'escriptor Vicent Andrés Estellés, Burjassot, al País Valencià. Acompanyat del repicar nocturn d'una màquina d'escriure, Daura Mangara intenta redescobrir el món d'Estellés, nascut al cor d'una família humil i treballadora, i amb l'amor com a principal font d'inspiració.
El programa mostra l'últim forn que va tenir la família Estellés, per on va córrer el poeta de petit, i coneix una de les seves netes. A més, com que l'escriptor va abandonar la tradició familiar i va deixar d'amassar pa per començar a amassar paraules, Mangara fa el camí invers i es lleva ben d'hora per fer d'aprenent de forner amb Rafel Castelló en un dels forns més emblemàtics de Burjassot, el forn Virgen de la Cabeza.
Clementina Arderiu
"El negre de Banyoles" proposa fer un viatge càlid i sentit a la poesia de Clementina Arderiu, poeta compromesa que va dedicar una part de la seva vida a la lluita pel país. Un cop va tornar de l'exili, es va instal·lar a Cadaqués gràcies a uns bons amics, on va escriure tendres versos al ritme del vaivé de les onades. El programa palpa la saviesa d'un cor bonic i reservat, i espia una part del seu llinatge familiar, carregat d'artistes.
Durant aquest viatge, Daura Mangara entrevista Carles Riba, net de Clementina Arderiu i Carles Riba, a la casa d'estiueig de Cadaqués. Allà recorden un dels elements distintius de la seva àvia: la veu. Mangara també té l'oportunitat de parlar i cantar amb el músic Caïm Riba, besnet de la Clementina i fill d'un altre poeta i artista de la nissaga, Pau Riba, que va morir el març del 2022.
Montserrat Abelló
Lúcida i sensible, Montserrat Abelló centra aquest programa, que s'endinsa en la seva poesia i en la seva manera particular d'acaronar les paraules. Daura Mangara visita les seves fonts d'inspiració, les tardes i les vesprades, la natura i els arbres, la família i el sol. Gràcies al testimoni dels seus fills, la Mireia i el Miquel, els espectadors podran seure al costat de l'univers Abelló per conversar, compartir, entendre i acceptar.
Des del plató de La Mirona, el Daura entrevista la Martina, una jove xinesa tuitaire que explica el seu punt de vista sobre qüestions com ara el racisme o el fet de ser adoptada. També recita un poema a dues veus de Margaret Atwood, acompanyat d'una noia americana, la Margarita. A més, el Daura visita Rikki Arjuna, cantant del grup de música Xiula, per parlar de la cançó "Mirada estràbica", dedicada a la seva filla Lluna, que va néixer amb una malformació al cerebel.
Miquel Martí i Pol
Ni les malalties, ni l'explotació laboral, ni les dificultats d'aquell temps, van poder robar l'optimisme i les ganes de lluitar a Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda de Ter. En un programa intens i especialment vinculat a la vida de Daura Mangara, s'endinsa en un univers que, amb paraules quotidianes, va influir en l'actitud revolucionària de tota una generació.
En aquest programa, Daura Mangara conversa amb Marta Bustos, una jove de Terrassa que va perdre la visió d'un ull en un accident domèstic, i fa un duet poètic amb l'Olivia, una californiana que va venir a aprendre castellà i, per casualitats de la vida, ha acabat fent una immersió completa al català.
Blai Bonet
Blai Bonet ens regala un bitllet d'anada al cel. El poeta i novel·lista mallorquí, que va canviar els passatges bíblics pels versos poètics amb un domini genuí de la paraula, ens deixarà conèixer els seus espais íntims i preferits.
Daura Mangara agafa per primer cop un ferri per anar fins al poble natal de Blai Bonet, Santanyí, situat a la part sud de l'illa de Mallorca, per entrevistar Ramon Garcia Palacio, coordinador de l'arxiu de la Fundació Mallorca Literària. A més, durant el programa, també s'endinsa en l'arxiu Planas i Montanyà, un paradís fotogràfic per trobar relíquies del passat, acompanyat d'Alelí Mirelman. Finalment, visita l'antropòleg Josep Maria Fericgla a Can Benet Vives, a la serra del Montnegre, per parlar sobre la neurosi col·lectiva d'Occident.
