El nombre de turistes torna a créixer aquest estiu: s'ha tocat sostre?
Segons dades fetes públiques aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els hotels catalans han tancat el millor juliol i agost de la seva història en termes de visitants.
En aquests dos mesos, s'han allotjat en hotels de Catalunya 5.339.167 de turistes, un 3,1% més que l'estiu passat. Però, en canvi, les pernoctacions, amb un total de 17.032.055, han baixat un 0,5.
Això vol dir, per tant, que tot i que han vingut més turistes, han fet estades més curtes.
Si ens fixem en dos dels punts turístics més visitats a l'estiu a Catalunya, s'observa com a Lloret de Mar, a la Selva, aquest estiu els hotels han tingut pràcticament el mateix nombre de clients que l'estiu passat. I en el cas de Salou, al Tarragonès, s'han registrat un 8% menys de clients als hotels que l'estiu passat.
En el cas de Barcelona ciutat, se segueix la mateixa tendència que al conjunt de Catalunya. Entre juliol i agost, s'han allotjat un 6,4% més de clients, i les estades han estat pràcticament les mateixes que l'any passat.
El boom turístic es frena
Després de la pandèmia, hi va haver una explosió, un boom turístic, que va provocar un augment de la demanda i una alça de preus.
El president de la consultoria turística Bordas i Associats, Eulogi Bordas, alerta, però: "El turisme no és un fenomen inesgotable, sinó una explosió momentània que ha de tornar a la seva normalitat i ja s'està estabilitzant".
Per tant, la desacceleració del turisme no hauria de preocupar el sector perquè la tendència és seguir creixent, tot i que amb nivells més normalitzats.
Ricard Santomà, professor de Gestió Turística de la Universitat IQS Ramon Llull, destaca: "El turisme no ha tocat sostre, perquè empalma un rècord rere l'altre".
"Som una de les destinacions més visitades del món per la nostra ubicació, la situació geopolítica, el clima, l'arquitectura i la gastronomia", explica Santomà, que afegeix: "La marca Barcelona com a destinació és molt forta".
En aquest sentit, Santomà destaca que un 25 % dels viatgers internacionals que visiten l'estat espanyol van a Catalunya; Barcelona és la primera no capital europea més visitada, i sovint se la compara amb capitals com París, Londres, Berlín o Madrid.
La desacceleració del turisme pressiona a abaixar preus
Els experts apunten diversos motius que estan provocant una desacceleració del turisme.
D'una banda, Catalunya ha rebut menys viatgers alemanys i britànics, economies des de fa mesos més frenades.
D'altra banda, la forta competència d'altres destinacions més barates, com Turquia, Itàlia, Grècia o Albània, i també destinacions d'Àsia i el Pròxim Orient.
I alhora, els preus. Després d'uns anys de preus elevats en allotjaments, restaurants o serveis, el sector s'ha vist forçat a moderar preus.
Un exemple són els hotelers de Barcelona, que han abaixat aquest estiu uns tres euros el preu mitjà de les habitacions.
En conjunt, a Catalunya el preu mitjà d'un hotel aquest agost ha estat de 154 euros la nit, pràcticament el mateix que l'any passat. Ja no hi ha tant de marge per seguir apujant els preus com en els darrers anys.
Santomà apunta que el turisme és una activitat molt sensible a la demanda i als preus. I alerta que es ve d'anys de forta demanda i alces exponencials de preu, i ara el sector s'adona que s'ha passat de frenada i es veu forçat a moderar preus. Això ha passat a Catalunya, i també aquest estiu a les illes Balears.
Turista d'alt valor afegit, que faci més despesa
La despesa mitjana diària per turista al juliol a Catalunya ha estat de 229 euros. Una xifra que ha crescut un 4%, tenint en compte que l'any passat la despesa mitjana es va situar als 220 euros.
El sector remarca que després del boom postpandèmia, el sector turístic ha deixat de prioritzar el volum, per fixar-se més en la qualitat del visitant i en el que aporta a la destinació.
Cal atraure, diuen els experts, un turista d'alt valor afegit. En definitiva, que els qui venen, es gastin més diners, i que tot això repercuteixi en millores per als veïns del territori.
En aquest sentit, una de les mesures és l'increment de la taxa turística, que ara mateix s'ha ajornat fins a l'abril del 2026.
Bordas assenyala que un turisme d'alt valor afegit vol dir que qualsevol tipus de turisme que generi menys d'un lloc de treball per cada 30 turistes, no interessa. I segueix: "Un tipus de turisme que genera un lloc de treball per cada 150 turistes no interessa".
En canvi, apunta: "Un turista que sí que interessa és el que deixa beneficis a les empreses, reverteix a apujar i millorar salaris dels treballadors i permet recaptar més impostos públics, per repartir-los entre els veïns".
Pel president de la consultoria turística Bordas i Associats, "un 50% dels diners que es deixen els turistes en una destinació han d'anar a parar a sous, beneficis i a impostos públics". "Aquest és un bon turisme", insisteix.
Per la seva banda, Santomà considera que no es pot descartar ningú i diu que cal enfocar les campanyes públiques i privades en un perfil de turista sense excloure cap visitant.
"Seguirem tenint hostals per a gent jove i seguirem tenint hotels de gran luxe", apunta el professor de Gestió Turística de la Universitat IQS Ramon Llull, que afirma que la clau és en minimitzar l'impacte negatiu que facin a la ciutat i maximitzar els beneficis que pot obtenir la destinació dels visitants.
Amb tot, els experts insisteixen que empreses i administracions han de definir un model de turisme d'èxit que passa per la contenció, gestió, regulació i selecció dels que ens visiten. L'any passat, a Catalunya, van venir 20 milions de viatgers internacionals.
