El nou govern japonès tanca qualsevol debat sobre la pena de mort amb l'execució de tres presos
Dos mesos després d'arribar al poder, el conservador Shinzo Abe ha deixat molt clar que continuarà aplicant la pena de mort. Un 80% dels japonesos hi dóna suport. Els tres executats són tres homes que havien estat condemnats per assassinat.
Redacció
2 min
El nou govern japonès, liderat del conservador Shinzo Abe, ha autoritzat les seves primeres execucions dos mesos després d'arribar al poder. Tres presoners han estat executats aquest dimecres a la forca, tal com estableix la llei japonesa.
Un d'ells, de 44 anys, havia estat condemnat per la mort d'una nena de 7 anys, a qui abans havia intentat violar. El crim, que es va cometre el 2004 a la prefectura de Nara, va commocionar el país. Un altre, de 29 anys, va ser detingut el 2008 després que comencés a apunyalar diversos vianants al carrer a la ciutat de Tsuchiura, prefectura d'Ibaraki, al centre del país. L'agressió va acabar amb un mort i set ferits. Abans, havia mort un altre home de 62 anys després d'entrar a casa seva. El tercer executat, de 62 anys, va ser condemnat per estrangular a la propietària d'un bar de Nagoya, després de negar-se a pagar les begudes que havia consumit.
El ministre de Justícia, Sadakazu Tanigaki, qui ha autoritzat les tres execucions, ha explicat en roda de premsa que "tots aquests casos van ser crims atroços que van segar preuades vides per motius egoistes". Tanigaki es va negar a concretar per què es va triar a aquests tres presos.
El Japó, junt amb els Estats Units, és l'únic estat democràtic i industrialitzat que aplica la pena de mort. L'última vegada que el país havia aplicat la pena capital va ser el setembre de 2012, quan va executar a dues persones, entre les quals, la primera dona en 15 anys.
Amb aquest gest, Shinzo Abe deixa molt clar el posicionament del seu executiu i rebutja qualsevol debat sobre la retirada de la pena capital, que té un gran suport al país. Es calcula que un 80% dels japonesos hi està d'acord.
Diferents organitzacions humanitàries han condemnat la decisió de l'executiu. Una de les delegades d'Amnistia Internacional (AI) al Japó, Sonoko Kawakami, veu difícil que "el nou govern té la ferma intenció d'aplicar la pena de mort de manera constant". AI denúncia també que els condemnats no coneguin la data de la seva execució fins el mateix matí que es produirà, cosa que afecta la salut mental dels presoners, reclosos en règim d'incomunicació i amb visites molt limitades.
Japó té actualment 134 presos al corredor de la mort, molts dels quals porten allà més d'una dècada esperant l'execució de la sentència.
Un d'ells, de 44 anys, havia estat condemnat per la mort d'una nena de 7 anys, a qui abans havia intentat violar. El crim, que es va cometre el 2004 a la prefectura de Nara, va commocionar el país. Un altre, de 29 anys, va ser detingut el 2008 després que comencés a apunyalar diversos vianants al carrer a la ciutat de Tsuchiura, prefectura d'Ibaraki, al centre del país. L'agressió va acabar amb un mort i set ferits. Abans, havia mort un altre home de 62 anys després d'entrar a casa seva. El tercer executat, de 62 anys, va ser condemnat per estrangular a la propietària d'un bar de Nagoya, després de negar-se a pagar les begudes que havia consumit.
El ministre de Justícia, Sadakazu Tanigaki, qui ha autoritzat les tres execucions, ha explicat en roda de premsa que "tots aquests casos van ser crims atroços que van segar preuades vides per motius egoistes". Tanigaki es va negar a concretar per què es va triar a aquests tres presos.
El Japó, junt amb els Estats Units, és l'únic estat democràtic i industrialitzat que aplica la pena de mort. L'última vegada que el país havia aplicat la pena capital va ser el setembre de 2012, quan va executar a dues persones, entre les quals, la primera dona en 15 anys.
Amb aquest gest, Shinzo Abe deixa molt clar el posicionament del seu executiu i rebutja qualsevol debat sobre la retirada de la pena capital, que té un gran suport al país. Es calcula que un 80% dels japonesos hi està d'acord.
Diferents organitzacions humanitàries han condemnat la decisió de l'executiu. Una de les delegades d'Amnistia Internacional (AI) al Japó, Sonoko Kawakami, veu difícil que "el nou govern té la ferma intenció d'aplicar la pena de mort de manera constant". AI denúncia també que els condemnats no coneguin la data de la seva execució fins el mateix matí que es produirà, cosa que afecta la salut mental dels presoners, reclosos en règim d'incomunicació i amb visites molt limitades.
Japó té actualment 134 presos al corredor de la mort, molts dels quals porten allà més d'una dècada esperant l'execució de la sentència.
