El nou ridícul de la justícia espanyola
La decisió del Tribunal Suprem de revisar els indults als condemnats en la sentència contra el procés inclou diverses constatacions sobre el que passa a Espanya, i cap de bona.
N'hi ha hagut prou amb un canvi i una jubilació en la composició del Tribunal perquè es desdigui de la decisió que la mateixa instància va prendre el gener d'aquest mateix any.
El que passa és que la justícia espanyola s'ha tornat tan previsible que van sortir dos magistrats progressistes i en va entrar una de conservadora. I miracle a la cort.
El PP, Ciutadans i Vox, el Colón judicial que va posar en marxa els recursos, ja té una victòria pírrica, encara que per aconseguir-la la justícia espanyola torni a fer el ridícul.
Però no només fa el ridícul, la justícia espanyola, i parlem ni més ni menys que del Suprem, també exerceix d'oposició política contra el govern. Sí, un poder contra l'altre, no equilibrant, sinó marcant el pas del que s'ha de fer i del que no per buscar una sortida al conflicte polític més gran dels últims anys.
No cal dinamitar una taula de diàleg amb mans negres dedicades a l'espionatge, n'hi ha prou amb un canvi de togues al Suprem per complicar les coses una mica més. Amb aquests precedents no és estrany que el PP continuï encastellat al CGPJ: obté als tribunals la majoria que se li va negar al Congrés.
