El papa presenta el compendi del catecisme de l'església catòlica

El papa Benet XVI ha presentat el compendi del catecisme de l'església catòlica com un instrument amb què la Santa Seu tracta de donar resposta a l'exigència d'una síntesi del catecisme que inclogui "tots els elements essencials i fonamentals de la fe i la moral catòlica". El pontífex ha afegit que no es tracta d'un nou catecisme, sinó d'un text que recupera fidelment el del 1992 que "segueix mantenint tota la importància i autoritat". El document, que consta de 205 pàgines i que s'ha escrit sota l'estil de pregunta i resposta, va ser encarregat pel papa Joan Pau II, ara fa dos anys, al mateix Joseph Ratzinger, llavors cardenal prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El compendi destaca que la família és la cèl·lula originària de la societat i diu que l'Estat ha de "respectar-la, protegir-la i afavorir la veritable naturalesa del matrimoni". Un matrimoni que descriu com la unió d'un home amb una dona i en contra del qual esmenta l'adulteri i la poligàmia. Precisa, a més, que l'Església no pot reconèixer com a matrimoni la unió de "divorciats casats civilment" i afegeix que aquestes persones no poden combregar. El text també assegura que la vida és sagrada "des de l'inici fins al final". En aquest sentit, reconeix la legítima defensa i el fet que els estats imposin penes per castigar els culpables. Incideix que aquestes penes han de ser proporcionals al mal causat i subratlla que els casos d'"absoluta necessitat de la pena de mort són molt rars o pràcticament inexistents", per la qual cosa, diu, no hi ha necessitat de fer-la servir, tot i que no la rebutja frontalment. Sí que condemna, en canvi, l'homicidi, l'avortament, l'eutanàsia i el suïcidi. Està a favor de l'ús d'analgèsics "que no tinguin com a finalitat la mort" i rebutja taxativament l'assaig terapèutic. El compendi està a favor de la cura del cos i de la salut física, però rebutja el "culte al cos" i tots els excessos. També condemna l'ús de drogues, que causen gravíssims problemes de salut, i l'abús de menjar, alcohol, tabac i medicines. Una altra qüestió que tracta és l'experimentació científica. Diu que és moralment legítima quan està al servei del bé integral, però adverteix contra l'ús d'embrions, tot assenyalant que el dret inalienable a la vida de cada individu des de la seva concepció és un element constitutiu de la societat civil i de la seva legislació. A més, reconeix la paternitat responsable i considera immoral l'esterilització i la contracepció amb l'objectiu d'impedir la procreació. Igualment considera immorals la inseminació i la fecundació assistida "perquè separen la procreació de l'acte amb el qual els cònjuges s'entreguen mútuament, instaurant un domini de la tècnica sobre l'origen i el destí de la persona". Sobre la guerra considera que és just l'ús de la força militar quan existeix la certesa d'un mal greu i durador, quan qualsevol alternativa pacífica es demostra ineficaç i quan, amb aquesta, s'eviten mals pitjors. El text també analitza els deures dels ciutadans, com l'obligació que tenen de votar o el servei a la pàtria. Finalment, diu que l'infern és la condemna eterna d'aquells que lliurement han triat el mal i, per tant, no poden gaudir de la presència de Déu. Afegeix que hi haurà judici final i que aquest serà quan s'acabi el món, que només Déu sap quan es produirà.