Junts, PP i Vox tornen a tombar el decret social de Sánchez amb les mesures antidesnonaments
El Congrés dels Diputats ha tombat aquest dijous el paquet amb mesures socials del govern espanyol amb els vots en contra del PP, Vox i Junts.
D'altra banda, sí ha aprovat els decrets relatius a la revalorització de les pensions i a les ajudes a les víctimes dels accidents ferroviaris d'Adamuz i Gelida.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha criticat aquest dijous que es el rebuig del decret amb mesures socials, que inclou la moratòria dels desnonaments fins a final d'any, per "interessos polítics, càlculs de tota mena o irresponsabilitat" i ha acusat la dreta i la ultradreta de "deixar gent al carrer".
Junts va reiterar a la sessió de control d'aquest dimecres que no hi donarà suport tot i estar a favor del conjunt d'ajudes i bonificacions, perquè el decret llei avala les ocupacions, segons va assegurar la portaveu Miriam Nogueras.
Nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem "no". Per tant, escut social sí, ocupacions no.
Nogueras, a més, va acusar el president espanyol, Pedro Sánchez, de bloquejar una llei contra les ocupacions que els de Puigdemont van presentar fa dos anys.
Sánchez ho va rebatre i va acusar els de Junts de "copiar els discursos de la dreta i la ultradreta".
En al·lusió a Junts, Bolaños ha afirmat que "els ocupes no tenen cap benefici en aquest decret" i els ha recordat que "van votar a favor del mateix text el 2025".
Votar "no" a aquest decret és deixar la gent sense gas, sense electricitat i sense calefacció en el pitjor moment de l'hivern
El ministre Bolaños també ha assenyalat que votar en contra "perjudica els afectats per la dana" i evita que el País Valencià "formalitzi noves operacions d'endeutament a llarg termini", o impedeix que les comunitats autònomes i ajuntaments rebin milers de milions addicionals, amb l'actualització dels lliuraments a compte.
Paneque demana Junts que "reconsideri" la seva posició
En la mateixa línia que Félix Bolaños s'havia manifestat aquest dijous la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, que ha titllat de "molt lamentable" el vot en contra de Junts i ha demanat que "reconsiderin" la seva posició.
En una entrevista a RTVE, la consellera ha assegurat que la caiguda d'aquesta mesura "tindrà una afectació directa" per a un gruix important de catalans, ja que, segons ha alertat, estaran "abocats a la sortida del seu habitatge".
Des del faristol del Congrés, la diputada de Junts, Marta Madrenas, ha fet un plantejament ens els mateixos termes que Nogueras i ha acusat el govern espanyol de "forçar les costures" i "utilitzar la gent".
"Fa un mes van barrejar pensions i desnonaments i avui repeteixen l'operació. És pervers i indecent", ha dit Madrenas. La parlamentària de Junts ha destacat que el decret barreja mesures socials que "sí" avalarien i ocupacions que "no" i ha acusat l'executiu espanyol de "xantatge polític" i d'actuar com si tinguessin majoria.
Han tingut temps de sobres per rectificar. Pensions, sí. Escut social, sí. Ocupacions, no
La contraproposta de Junts i els arguments d'ERC
Durant la seva intervenció, Marta Madrenas ha proposat que sigui l'Estat qui es faci càrrec del pagament del lloguer de les famílies vulnerables sense alternativa habitacional perquè no siguin desnonades.
"La solució no requereix cap nou decret. Si disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, l'Estat pot pagar el deute i fer-se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat", ha plantejat la diputada de Junts.
En aquest sentit, i tal com havien defensat Junts i el PNB, el govern espanyol ha inclòs en el decret que els propietaris amb un o dos habitatges de lloguer quedin exempts d'assumir la càrrega d'oferir una alternativa habitacional d'emergència a persones en situació de vulnerabilitat i que correspongui als serveis socials fer-ho.
Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, ha detallat que, en el cas de propietaris amb tres o més habitatges, s'estudiarà la situació del propietari i no s'executarà el desnonament quan existeixi un contracte previ i el propietari no sigui vulnerable.
Per la seva banda, Jordi Salvador, parlamentari d'Esquerra, ha plantejat la votació del decret de mesures socials en el marc d'una confrontació ideològica i de lluita de classes.
Salvador ha dit que defensar el "no" és votar "més desnonaments, més talls de llum i asfixia econòmica per als treballadors".
El diputat d'ERC ha assenyalat que es "deixi d'emprar la por per defensar els fons voltors" i ha recordat que aquest decret "sí protegeix el petit propietari" amb compensacions.
La parlamentària de Sumar, Aina Vidal, ha carregat durament contra Junts pel seu vot negatiu al paquet de mesures socials. "Qui necessita contractar Desokupa tenint Junts?, ha dit Vidal, que ha comparat la forma d'actuar de Junts amb les de Xavier García Albiol i Aliança Catalana.
El bo social energètic i mesures tributàries
Més enllà de l'habitatge, el decret de mesures socials també contempla ampliar a tot el 2026 els descomptes del bo social energètic per garantir el subministrament d'aigua, gas natural i electricitat per a consumidors vulnerables", així com "incentius i beneficis fiscals per als afectats per la dana" del 2024 al País Valencià i per a les persones afectades pels "incendis forestals de l'estiu passat".
El paquet social també conté incentius fiscals a vehicles elèctrics, infraestructures de recàrrega i inversions que utilitzin energies renovables. També es modifica la llei de l'IRPF amb deduccions per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges.
La revalorització de les pensions, salvada
El text del decret està en vigor des que el va aprovar el Consell de Ministres, però havia de ser sotmès al Congrés per convalidar-lo en un termini de 30 dies o, si no, corria el risc de decaure. Finalment, totes les forces polítiques, excepte Vox, hi han votat a favor.
De fet, la pròrroga de les mesures socials fins a finals d'any aprovada en l'últim Consell de Ministres del 2025 va ser derogada al gener amb els vots del PP, Vox, Junts i UPN.
Aquests grups van argumentar el no al decret òmnibus adduint que no estaven d'acord amb la moratòria antidesnonaments ni amb la prohibició de tallar la llum a famílies vulnerables, tot i que sí amb la revalorització de les pensions del 2026.
Per això, l'executiu va dividir el decret en dos textos que es votaran de forma separada, per no fer perillar la pujada d'un 2,7% de les pensions el 2026, uns 50 euros més al mes de mitjana.
El decret també contempla que les pensions mínimes s'incrementin més del 7%, i les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital, un 11,4%, una pujada que pot significar fins a 130 euros cada mes per a les persones que no arriben a la pensió mínima.
El pagquet de mesures socials també inclou la congelació el 2026 de les cotitzacions dels autònoms, però ja no preveu la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI), atès que l'executiu de Sánchez té previst aprovar ben aviat el decret que fixarà la pujada del 3,1% --acordada amb els sindicats per a aquest exercici--, fins als 1.221 euros bruts mensuals.
Ajudes a les víctimes d'Adamuz i Gelida
També s'ha aprovat el decret d'ajudes a les víctimes dels accidents de tren d'Adamuz i Gelida. En aquest sentit, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha detallat que les famílies de les persones mortes en els sinistres ferroviaris rebran 72.000 euros per cada víctima, mentre que les persones amb lesions rebran des de 2.400 euros, ens els casos més lleus, i fins a 84.000 euros, en els casos més greus.
Durant la seva intervenció, el parlamentari de Junts, Isidre Gavin, ha destacat que el sinistre de Gelida "era evitable" i ha assenyalat que la principal causa no va ser la pluja sinó "la falta de manteniment del talús i dels drenatges".
Amb relació al decret d'ajudes, Gavin l'ha considerat necessari però ha criticat les inversions mínimes de l'executiu espanyol en el manteniment de la xarxa viària a Catalunya i ha reivindicat el traspàs integral de Rodalies.
Per la seva banda, la diputada d'ERC, Inés Granollers, també ha mostrat el seu suport al decret d'ajuda a les víctimes però ha criticat la subcontractació i l'externalització de molts serveis en detriment de la seguretat. "La seguretat no pot dependre de qui ofereix el pressupost més barat, ha de dependre de qui ho fa bé", ha dit des del faristol. En aquesta línia, ha destacat:
El control de la seguretat no pot estar sotmès a la lògica del benefici. Defensem un sistema ferroviari públic amb responsabilitats clares i indelegables
En la seva intervenció, el parlamentari andalús del Partit Popular, Bartolomé Olmo, ha criticat la falta de transparència del govern espanyol en la investigació de l'accident d'Adamuz i ha denunciat el fet que "treballadors d'ADIF s'enduessin restes de l'accident sense autorització judicial".
Finalment, no ha tirat endavant el decret que fixava un topall de preus a productes i serveis en situacions d'emergència, amb l'objectiu de limitar, per exemple, el preu de bitllets d'avió, que no siguin superiors al preu màxim que tenien 30 dies naturals abans, per evitar els preus abusius que es van trobar alguns passatgers arran de l'accident d'Adamuz.
