El Parlament aprova la tramitació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
El ple del Parlament ha donat llum verda a la tramitació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals, el nom que adoptarà l'actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) quan s'aprovi la norma. Tots els grups han expressat voluntat de consens, encara que mantenen diferències, sobretot per la composició de la cúpula directiva de l'organisme. Tots els partits han coincidit també a defensar la "despolitització" i la "independència" dels mitjans.
2 min
La proposició de llei que es tramitarà és fruit d'una ponència conjunta de tots els grups i ha de substituir la llei de creació de la CCRTV, que data del 1983, per adaptar-la als nous temps i reptes. Una dels novetats de la proposta és que la nova corporació estarà dirigida per un consell de govern format, segons el text, per nou membres designats pel Parlament -amb una majoria de dos terços- i que tindran un mandat de sis anys.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en proposarà els candidats, que hauran de comparèixer en comissió abans de la votació. La mateixa majoria de l'hemicicle, dos terços, escollirà el president del consell de govern, que serà un dels seus nou membres. El nombre i designació d'aquests càrrecs són, precisament, el punt més conflictiu de la negociació.
La diputada de CiU Joana Ortega ha advertit del perill de "no tenir els millors professionals al capdavant" i que "el director general tingui un paper gerencial". Amb tot, ha dit que treballaran per un consens per "la independència que més que mai necessiten els mitjans públics i que permeti recuperar l'audiència perduda".
El socialista Joan Ferran creu que amb la llei es farà "un salt endavant en la qualitat democràtica del país" i la "despartidització" dels mitjans públics. Ferran ha destacat que la llei del 1983 és "antiga" i que l'actual proposició es comença a tramitar després de superar "vicissituds de tot tipus".
El diputat d'ERC Carmel Mòdol ha destacat que la "nova realitat política" ha permès impulsar la llei que farà de la CCRTV "un instrument tan útil com ho ha estat fins ara, més modern i despolititzat". El republicà ha subratllat que ERC ha renunciat a reduir el nombre de consellers a cinc i a augmentar la participació de la ciutadania per afavorir el consens.
El diputat del PP Santi Rodríguez ha defensat que els membres del consell siguin escollits pel Parlament, i no pas pel CAC, perquè "dóna més garanties d'independència". També ha criticat que el català sigui la "llengua institucional" dels mitjans.
Dolors Camats, d'ICV-EUiA, ha criticat el "retard" amb què arriba la llei, però ha destacat que el govern ha tingut "voluntat política" de fer-la.
I pel grup mixt, Antonio Robles, de C’s, ha denunciat que el seu grup està "exclòs" del consell de govern i ha coincidit amb el PP en les crítiques pel tema de la llengua.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en proposarà els candidats, que hauran de comparèixer en comissió abans de la votació. La mateixa majoria de l'hemicicle, dos terços, escollirà el president del consell de govern, que serà un dels seus nou membres. El nombre i designació d'aquests càrrecs són, precisament, el punt més conflictiu de la negociació.
La diputada de CiU Joana Ortega ha advertit del perill de "no tenir els millors professionals al capdavant" i que "el director general tingui un paper gerencial". Amb tot, ha dit que treballaran per un consens per "la independència que més que mai necessiten els mitjans públics i que permeti recuperar l'audiència perduda".
El socialista Joan Ferran creu que amb la llei es farà "un salt endavant en la qualitat democràtica del país" i la "despartidització" dels mitjans públics. Ferran ha destacat que la llei del 1983 és "antiga" i que l'actual proposició es comença a tramitar després de superar "vicissituds de tot tipus".
El diputat d'ERC Carmel Mòdol ha destacat que la "nova realitat política" ha permès impulsar la llei que farà de la CCRTV "un instrument tan útil com ho ha estat fins ara, més modern i despolititzat". El republicà ha subratllat que ERC ha renunciat a reduir el nombre de consellers a cinc i a augmentar la participació de la ciutadania per afavorir el consens.
El diputat del PP Santi Rodríguez ha defensat que els membres del consell siguin escollits pel Parlament, i no pas pel CAC, perquè "dóna més garanties d'independència". També ha criticat que el català sigui la "llengua institucional" dels mitjans.
Dolors Camats, d'ICV-EUiA, ha criticat el "retard" amb què arriba la llei, però ha destacat que el govern ha tingut "voluntat política" de fer-la.
I pel grup mixt, Antonio Robles, de C’s, ha denunciat que el seu grup està "exclòs" del consell de govern i ha coincidit amb el PP en les crítiques pel tema de la llengua.
