El "partit a partit" de Sánchez: de la pau a Egipte al Senat per presumpta corrupció
El president del govern espanyol ha admès en més d'una ocasió que segueix la màxima que ha popularitzat el Cholo Simeone, l'entrenador de l'Atlètic de Madrid, "partit a partit", que li serveix per no fer plans més enllà del partit de futbol de cada setmana.
Pedro Sánchez s'hi ha agafat per sortir del pas quan li demanen per algun pla de futur, utilitza l'expressió per evitar concretar i així guanyar temps.
Però també es podria fer una adaptació de la frase de l'argentí per definir el "modus operandi" del cap de l'executiu central: "Setmana a setmana."
Perquè la política espanyola, en general, tant del govern com de l'oposició, es mesura i s'avalua tenint en compte el que passa durant els set dies que conformen la setmana. Ja no es compta ni per mesos ni molt menys per períodes de sessions, a l'hora de saber com està la salut de l'executiu i de la majoria parlamentària que li dona suport. Resulta trist, però és així, i és el fruit d'una legislatura complicada, amb equilibris parlamentaris fràgils i amb un govern que tampoc és un model de cohesió interna.
12-O
Tenint en compte aquest plantejament, la conclusió és que aquesta setmana Sánchez ha superat amb nota aquest període setmanal, si comptem des de diumenge, el dia de la Hispanitat, que va ser per ell una celebració com totes les que ha viscut des que ocupa la Moncloa. És a dir, amb una gran escridassada del públic congregat als carrers de Madrid per seguir devotament la desfilada militar que presideixen els Reis d'Espanya.
Aquest any, fins i tot es va estalviar els "corrillos" que es fan al Palau Reial, a la recepció que els monarques ofereixen a uns centenars de persones, perquè segons els seus assessors tenia feina de despatx per preparar el desplaçament de l'endemà a Egipte.
Una fugida que li va valdre el retret del cap de l'oposició, que va dir que s'escapava per no parlar amb els mitjans de comunicació dels seus problemes de corrupció al seu partit i al seu entorn familiar. Núñez Feijóo sí que va xerrar amb els periodistes, entre canapè i canapè, però no va aprofitar el terreny que li va deixar Sánchez i no va acaparar els titulars l'endemà.
Dilluns, a Egipte
Dilluns va ser el dia fort per Pedro Sánchez amb la seva participació a Sharm al-Sheik, a Egipte, a la cerimònia de la firma de l'acord de pau a Gaza i a la Conferència que es va fer articular els pròxims passos per a la reconstrucció de la franja. Sánchez, tot i no tenir un paper rellevant, va fer valer a Egipte haver estat un dels països capdavanters en el reconeixement de Palestina com a Estat, i un dels defensors més bel·ligerants a la Unió Europa dels dos estats com a solució del conflicte.
Així ho van reconèixer alguns líders internacionals presents allí i el mateix amfitrió, l'egipci Abdel Fattah al-Sisi, que formalment és el que el va convidar als actes, tot i que els Estats Units també van sumar-se a la invitació. Espanya ajudarà a formar policies palestins i preveu enviar soldats espanyols a Gaza per garantir la pau.
A Sharm al-Sheikh, a banda de l'espectacle del president dels Estats Units, retards inclosos, i el xou de les seves intervencions, l'interès dels mitjans que érem allí era mesurar com anaven les relacions entre Donald Trump i el president espanyol, sobretot després de l'amenaça de fer fora Espanya de l'OTAN.
Per això vàrem posar en marxa el mesurador de durada i intensitat de les encaixades de mans, i de la modulació i intenció dels somriures, i vam concloure que aquell dia l'inquilí de la Casa Blanca no tenia entre els seus objectius atacar Sánchez. Cosa que es va corroborar després en el repàs que Trump va fer a diversos líders assistents. A Espanya no li va tocar el rebre; fins i tot li va correspondre un caramelet, segons bona part de les interpretacions que es van fer de les seves paraules.
A l'entorn de Sánchez van respirar tranquils, i fins i tot van transmetre que hi ha sintonia amb el líder nord-americà, malgrat que Espanya manté la seva posició de no incrementar la seva aportació a l'OTAN més enllà del 2%, lluny del 5% que exigeix Trump.
Però com diu la dita, l'alegria dura poc a la casa del pobre, i poques hores després va arribar la següent càrrega contra Espanya des de la Casa Blanca amb les acusacions habituals d'insolidaris i l'amenaça ara d'aranzels als productes espanyols.
Blindar l'avortament
Aquesta setmana el govern espanyol ha oficialitzat en Consell de Ministres que vol portar a la Constitució el blindatge del dret de les dones a l'avortament i ha fet el primer pas aprovant un avantprojecte, que sap des del minut zero que no té recorregut perquè necessita tres cinquenes parts del Congrés i és evident que el PP ja ha deixat clar que hi votarà en contra, i sense els seus vots no hi ha res a fer.
Però el president espanyol vol posar en contradicció a Feijóo amb les diferents posicions que hi ha al PP sobre l'avortament, sobretot davant Díaz Ayuso, i evidenciar la seva incapacitat per quadrar-se i marcar ell la línia política.
Pendents d'Ábalos
I al Congrés, després de l'espetec de fa vuit dies, "Ànim, Alberto", s'ha estat més pendent del Suprem que no pas de la picabaralla dels dimecres entre Feijóo i Sánchez. I és que el resultat del que passés a l'alt tribunal hauria estat un altre cop dur pel partit socialista i per al govern espanyol, sobretot si l'exministre i exnúmero tres del PSOE, José Luis Ábalos, hagués acabat entrant a la presó.
No ha estat així i, per tant, de moment, a Ferraz i a la Moncloa han respirat alleujats perquè l'empresonament d'Ábalos, a més d'una nova sotragada, podria canviar la majoria parlamentària. Els juristes es barallen per aclarir si baixa a 349 o es manté en els 350 diputats, la qual cosa suposaria que la majoria de la investidura perd un vot i encara seria més feble que fins ara. No està escrit al reglament i, per tant, les interpretacions i la jurisprudència varien.
De moment, no ha passat, i si passa la guerra està assegurada. Però tot i que el jutge del suprem no ha enviat a Ábalos a la presó, sí que ha obert una altra batalla en qüestionar --diu que li causa estupor-- que amb tots els indicis que té encara pugui continuar sent diputat. El magistrat ha rebut l'aplaudiment entusiasta del PP i la crítica del govern espanyol, que li ha retret que es fiqui en política.
El dia 30, cita al Senat
El PP s'ha reservat fins a final de la setmana desvelar la data en què Sánchez haurà de comparèixer a la comissió Koldo del Senat. Era una bala que els populars tenien a la recambra i, a aquestes alçades, no han sorprès ningú amb el dia que han escollit. Dijous 30 a les 9 del matí, poques hores després del funeral d'estat que es farà a Valencia per les víctimes de la dana.
Tot mot calculat, diuen des de la Moncloa, per tapar un acte on es recordarà la tragèdia que va viure el País Valencià fa un any, amb Carlos Mazón al capdavant.
Els socialistes lamenten que l'estratègia del PP impliqui muntar aquest espectacle l'endemà per amagar la seva gestió de la dana, les seves vergonyes, diuen. El PP amaga encara qui serà i qui seran els interrogadors de Sánchez, però ja adverteixen que serà l'acte polític més important dels últims temps, veure un president del govern en actiu en una comissió d'investigació, i reblen "amb l'obligació de dir la veritat".
I és que abans i tot que Sánchez comparegui, ja amenacen a denunciar-lo al Tribunal Suprem si menteix. A la Moncloa respiren tranquil·litat perquè diuen que Sánchez ha donat totes les explicacions i que així ho farà a la cambra alta, però deixen clar que l'informe de l'UCO és prou clar i no veu finançament irregular del PSOE. El secretari general del partit no portarà, com reclamen els populars, ni tiquets ni rebuts de despeses.
Sánchez tanca la setmana aquest dissabte a Amsterdam, al Congrés del Partit Socialista europeu, en hores baixes a la UE, on només governen en quatre països.
