El Pazo de Meirás és un bé públic i no propietat dels Franco: ho confirma el Tribunal Suprem
És una sentència feta pública aquest dijous amb data d'aquest dimecres, i arriba més de cinc anys després que la família Franco tornés les claus de la propietat, en compliment de la primera sentència, emesa per un jutjat de la Corunya.
Malgrat que ja no en tenien el control, els Franco van recórrer i, a principis del 2021, l'Audiència Provincial de la Corunya va ratificar la decisió, però els va reconèixer el dret a ser indemnitzats.
Van simular una compravenda el 1941
La sentència d'ara del Suprem confirma totes dues decisions de l'Audiència de la Corunya i estableix que la indemnització s'haurà de fixar quan s'hagi complert la sentència.
L'argumentació de les tres sentències considera que la presumpta propietat dels Franco es basava en una compravenda simulada del 1941 per poder-la inscriure al registre com a seva.
Però la compravenda real va ser el 1938, en plena Guerra Civil, quan una iniciativa de l'entorn de Franco va comprar-la als hereus de l'escriptora Emilia Pardo Bazán, per donar-la a Franco com a residència de vacances.
La "bona fe" o "mala fe" dels Franco
La primera sentència va considerar que la compravenda simulada es va fer amb "mala fe", i per això va negar el dret d'indemnització, però la segona i ara la tercera diuen que la família ha actuat de "bona fe".
La d'ara del Suprem estableix que els dubtes sobre la propietat surten de la naturalesa del franquisme, "una autocràcia personalista en la qual és difícil distingir l'aspecte personal de l'institucional".
Però conclou que el Pazo de Meirás va estar sempre al servei del cap de l'estat i va funcionar com una instal·lació estatal, i que no va ser fins a la dècada del 1990 que els Franco van assumir-ne el control.
Per això nega que hagi passat el termini de 30 anys preceptiu perquè puguin reclamar-ne la propietat, que és l'argument que havien fet servir els hereus de Francisco Franco.
Van intentar vendre'l el 2018
El cas va esclatar el 2018, quan aquests hereus van intentar vendre el "pazo" per 8 milions d'euros, cosa que va fer revifar les demandes a Galícia que l'Estat els hi prengués i passés a ser un bé públic.
El 2019 l'estat espanyol va presentar una demanda per reclamar-ne la propietat que ja qualificava de "simulada i fraudulenta" la compravenda del 1941, i un any després va arribar la primera sentència.
En una altra sentència, l'Audiència de la Corunya va establir que els hereus del dictador havien de recuperar els mobles, quadres i altres béns que eren al "pazo", perquè l'Estat no n'havia reclamat la propietat.
