El peatge emocional i físic dels sanitaris per la Covid-19
Redacció
El personal sanitari ha estat el més exposat a la pandèmia, físicament i també emocionalment. Ha de prendre decisions molt difícils en una situació mai vista, pors i angoixes que, a més, han quedat en segon pla perquè la prioritat són els pacients. S'hi han adaptat ràpidament, però assumeixen que tindrà un cost.
Però tot i la por, han continuat treballant i, a més, moltes hores. Es tracta d'una emergència sanitària sense precedents. I amb falta de recursos.
Tot i que s'ha posat atenció psicològica a la seva disposició, tant presencial com telemàtica, només una minoria hi ha recorregut. Com a exemple, l'Hospital del Vall d'Hebron: dels més de 7.000 treballadors sanitaris, no arriben a una cinquantena els que han demanat suport.
Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap de Psiquiatria Hospital Vall d'Hebron:
"Sabem que als professionals de la salut ens costa consultar per la nostra salut. Ens costa demanar ajuda a un altre company. Tenen interioritzat que han de treballar, que han d'estar pels pacients i de vegades els costa verbalitzar, preocupar-se pel seu propi estat."
Han hagut de prendre moltes decisions, difícils i molt de pressa. No han tingut tractaments amb efectivitat provada per donar als malalts de Covid. I han vist com molts pacients empitjoraven en poques hores i morien, sense que poguessin fer-hi res.
Pierre Malchair, coordinador Urgències Hospital de Bellvitge:
"Crec que és un patiment psicològic molt important veure tants pacients amb dificultats respiratòries. Aquest sentiment d'impotència costa molt emportar-te'l a casa. És molt dolorós."
15% de sanitaris contagiats
La xifra dels professionals sanitaris contagiats per Covid arriba al 15%, una xifra que es considera força alta. Però és que, a més, n'hi ha que no fan net fins passades vuit setmanes. Aquest és el cas d'una cardiòloga de l'Hospital de Vic i una infermera de l'Hospital del Mar.
Oona Meroño és cardiòloga a l'Hospital de Vic i probablement es va encomanar de Covid-19 mentre treballava, durant la primera setmana de confinament. Des de l'inici, els símptomes han estat oscil·lants, però mai no ha deixat de tenir ofec.
No li ha calgut ingressar a l'hospital, però s'ha hagut de controlar el nivell d'oxigen diàriament.
Sandra Pérez és infermera a l'Hospital del Mar i també fa més de 50 dies que està malalta. Va estar un mes de baixa, i quan va tornar a treballar, va recaure.
Són casos poc freqüents. Probablement, Oona Meroño i Sandra Pérez tenien més quantitat de virus al cos i el seu sistema immunitari tindrà més feina a eliminar-lo.