El perill de viure entre expectatives: com gestionem la frustració?
En un escenari d'adversitat acostumem a pensar en els bons moments que vindran després. Per exemple, sobre el final de la pandèmia o sobre si ja s'acosten les vacances. Les expectatives són fonamentals perquè ens impulsen endavant per lluitar, per tenir propostes i treballar per aconseguir allò que desitgem. De fet, ens alimenten en termes de motivació, confiança i il·lusió per assolir els nostres objectius. Ens ajuden a compensar el cansament de la vida quotidiana i les rutines que vivim perquè ens projecten esperança i ens empenyen a aconseguir els nostres somnis.
És l'esperança que tenim d'aconseguir o fer alguna cosa. Quan generem una expectativa, projectem cap al futur. Les expectatives ens solen convenir, malgrat que hi ha força gent que construeix moltes expectatives negatives. Les expectatives construeixen una realitat que, si no s'aconsegueix, genera molta frustració.
Quin tipus d'expectatives hi ha?
1. Generades per altres persones. Les que venen donades per altra gent.
2. Pròpies. Representacions mentals de tu mateixa (què espero jo de mi mateixa en determinades situacions).
3. Sobre altres persones. És necessària una acció de l'altra persona, què ha de fer o com s'ha de comportar.
4. Dels altres sobre nosaltres. Com ens veuen els altres. Si no ens veuen bé, això ens genera la culpa perquè sentim que no ens hem comportat prou bé o no som prou bons.
Com configurem les expectatives?
El veritable perill de les expectatives és que no són equivalents al resultat final: el que jo projecto no encaixa amb el que realment acaba passant. Hi ha dos processos bàsics:
1. La representació mental. Imaginem com serà i quan serà. Ho representem a nivell visual, auditiu i emocional. Per tant, imaginem què direm, què passarà, on serà Alerta: si tot això no passa, podem sentir frustració.
2. Creem una seqüència de condicions. Les coses que hem imaginat que han de passar per poder arribar al nostre objectiu.
Com podem regular les expectatives?
És necessari pensar en alternatives, en diferents escenaris que puguin donar-se. Si no ho fem, ens podem quedar enganxades, obsessionades en allò que no hem aconseguit o allò que ens falta en lloc de gaudir del que tenim.
Les expectatives afecten les nostres actituds, accions i relacions i transformen la manera que tenim de veure el món. Per això, si no les sabem regular, poden generar-nos soroll i portar-nos cap allà on volen. De fet, si no es compleixen les expectatives, ens frustrem, sentim dolor i tendim a buscar culpables abans de veure que, potser, el problema ha estat nostre. I de les nostres expectatives.
Què passa si no s'assoleix l'expectativa?
Ens frustrem. Hi ha diferents factors que hi interfereixen:
1. Si allò només depèn de tu. Ens podem fer aquestes preguntes: És real que allò només depengui de mi? Tenim les habilitats necessàries per assolir-ho? És real o irreal l'expectativa? Tenim els coneixements necessaris? És real el que imaginem? Tenim les habilitats i coneixements per assolir-ho?
2. Si hi ha altres persones implicades. Quan generem expectatives sobre el que farà l'altra persona, com reaccionarà... Hem de ser conscients que nosaltres no podem modificar la conducta dels altres encara que no ens agradi. No podem esperar que els altres siguin com a nosaltres ens agradaria que fossin. Acceptem-los com són.
3. Si depèn del temps. Potser el problema no és que no tenim els coneixements o les habilitats; pot ser que no sigui el moment idoni i que ens faci falta més temps.
Com podem evitar la frustració?
Si les expectatives depenen de nosaltres, cal valorar si realment som realistes, si podem assolir allò que ens plantegem i si tenim tot el necessari per complir-les. En canvi, si en les nostres expectatives hi ha gent implicada, és millor que no ho projectem sobre el que faran els altres perquè la probabilitat de frustració és molt elevada. Si allò que esperem depèn dels altres, és millor no plantejar-se res. Deixar que flueixi la situació.
Si gestionem les expectatives amb flexibilitat i tolerància estarem plantejant-les de forma equilibrada i constructiva. Podem passar-nos la vida queixant-nos que tot podria ser millor, sobre tot allò que no ha sortit com esperàvem i de com ens decep la gent. Però és mot millor aprendre a acceptar el que vivim i valorar tot allò positiu que ens porta la vida. És a dir: podem viure esperant que la realitat canviï o decidir gaudir la vida amb allò que ens ofereix.
