El PIB pot caure fins al 15% si hi ha rebrots importants, segons el Banc d'Espanya
El Banc d'Espanya és més pessimista que fa un mes i mig, a les anteriors previsions per a aquest any. Va afinant els diversos escenaris que dibuixa, segons com evolucioni la pandèmia de la Covid-19.
Abans situava la caiguda de l'economia entre un 6,6% i un 13,6%, però ara fa una forquilla d'entre el 9% i l'11,6%, segons sigui una recuperació "precoç" o "gradual" i afegeix que en un escenari "de risc" podria arribar fins al 15,1%, si hi hagués rebrots destacables de la malaltia i calgués actuar en conseqüència.
Pel que fa a l'atur, en cap cas baixaria del 18,1% i podria arribar fins al 23,6% si hi ha nous confinaments, segons el Banc d'Espanya.
Les xifres no s'allunyen gaire de les que calcula el govern espanyol, amb una caiguda del PIB del 9,2% i un atur del 19%, aquest any.
ERTOs
Pel que fa als ERTOs, el Banc d'Espanya apunta que al maig el repunt d'afiliats a la Seguretat Social ha estat molt modest i bàsicament s'ha centrat a la construcció. Diu que encara hi ha més de 3 milions d'assalariats afectats per un expedient temporal d'ocupació, el 20 per cent del total.
En tot cas, no seria destrucció definitiva de l'ocupació, que s'haurà de veure com queda quan desaparegui l'ajuda de l'Estat per la via dels ERTOs.
Sortida de la crisi
De cara al segon trimestre, quan l'impacte del coronavirus ha estat més intens, l'organisme preveu una patacada d'entre el 16 i el 21,8%. El que és clar és que fins a la segona meitat de l'any no es començaria a recuperar l'activitat.
El Banc d'Espanya va polint les previsions de la sortida de la crisi. L'any que ve, l'economia hauria de rebotar entre un 7,7% i un 9,1%, però tampoc descarta que es quedi en un 6,9% si hi ha més confinaments.
Recuperar tot el que s'ha perdut serà impossible abans del 2022 i podria ser el 2023 o més tard, en un escenari pessimista.
El panorama que dibuixa és pitjor que el de la resta de països de la zona euro. El Banc d'Espanya ho atribueix al llarg confinament, a l'elevat pes del turisme i de les pimes a l'economia i l'alta temporalitat. Però també a la resposta fiscal que ha donat el govern espanyol, amb mesures menys contundents, per exemple, que Alemanya o França.
