El pingüí emperador i l'os marí antàrtic, en perill d'extinció per la crisi climàtica
El pingüí emperador i l'os marí antàrtic, dues de les espècies més emblemàtiques de l'Antàrtida, estan en perill d'extinció, segons la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN).
Aquesta entitat, que s'encarrega, entre d'altres, d'avaluar l'estat de la biodiversitat del món, ha posat aquestes dues espècies a la categoria "en perill", dues etapes abans de la declaració d'una espècie com a extinta.
Entre les causes que destaca la UICN que han portat el pingüí emperador i l'os marí antàrtic a aquesta situació de vulnerabilitat, hi ha la pèrdua i la ruptura prematura del gel marí a l'Antàrtida, així com l'increment de la temperatura dels oceans.
La situació del pingüí emperador és molt preocupant, assenyala l'organització, després que l'estudi d'imatges satèl·lit mostren una disminució del 10% de la població entre el 2009 i el 2018. Això es tradueix en la pèrdua de més de 20.000 individus adults.
Tot i això, algunes projeccions són encara més pessimistes i apunten que la població de pingüins emperadors es reduirà a la meitat d'aquí al 2080 per la pèrdua de gel marí, que va assolir un retrocés rècord el 2016.
Aquesta espècie d'au no voladora necessita superfícies de gel fix, ja sigui adherit a la costa, als fons marí o a icebergs encallats, perquè hi puguin viure les seves cries o en períodes de muda, quan el seu plomatge no és impermeable.
Cal una "reducció ràpida i dràstica" de les emissions de gas d'efecte hivernacle
Els científics ja ha presenciat desastres en aquest medi natural, com una colònia reproductora que va col·lapsar al mar pel trencament prematur del gel, abans que les cries poguessin nadar. Per això reclamen actuar de manera exhaustiva i ràpidament.
Sense una reducció ràpida i dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les poblacions de pingüins emperador minvaran ràpidament durant aquest segle.
L'Antàrtida juga un paper de "congelador" de la Terra. Cap altre sistema ecològic pot exercir aquesta funció estabilitzadora del clima i fer de refugi per a espècies úniques com l'os marí o el pingüí emperador.
L'os marí, d'estable a en risc perquè no té menjar
D'aquesta situació també en surt molt perjudicada l'os marí antàrtic. Han passat de ser catalogats com "una preocupació menor" a estar a dues passes de l'extinció.
La seva població ha minvat més d'un 50% entre 1999 i 2025. A principis de segle, hi havia al voltant de 2,2 milions individus adults. 25 anys després, en canvi, han caigut per sota del milió.
Aquest declivi s'explica per l'emergència climàtica, que ha fet augmentar la temperatura dels oceans, i això ha provocat que el seu aliment principal, el krill, s'hagi desplaçat a aigües més profundes on les temperatures són més fredes.
La Llista Vermella també apunta que s'ha deteriorat la situació de l'elefant marí del sud que, a banda del canvi climàtic, també ha patit els efectes de la grip aviària.
