El pla d'infraestructures que planteja el govern per a la Catalunya dels 10 milions el 2050
Diversos estudis demogràfics pronostiquen que Catalunya podria assolir els 10 milions d'habitants l'any 2050. Per això, el govern ha ideat un pla que pretén abastir-los en matèria d'habitatge, infraestructures, energia, seguretat hídrica i activitat econòmica amb "consciència climàtica, sensibilitat social i equilibri territorial".
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, considera que aquests nous habitants no s'establiran únicament entorn de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, sinó que també es repartiran per molts altres punts del territori. I això, segons Paneque, requereix infraestructures que "cal planificar amb temps":
En aquests moments tenim l'oportunitat de tenir infraestructures que ens ajudin a produir, a moure'ns, a viure, d'una manera sostenible. També ens donen l'oportunitat de créixer, no de manera centralitzada, sinó a mode de constel·lacions, a diverses àrees del país.
La consellera ho ha detallat en la seva intervenció al debat monogràfic sobre infraestructures que s'ha fet aquest dimarts a la tarda al Parlament.
Tot i que el govern hi ha presentat el seu pla, el debat ha girat entorn l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb una nova postura de Junts, que prioritza un canvi en l'operativa dels vols abans d'allargar la tercera pista.
En canvi, els grups d'esquerres han reclamat al govern apostar per Rodalies i no per l'ampliació de l'aeroport.
Una nova línia orbital ferroviària
El projecte que ha anunciat el govern parla de diferents infraestructures, com una nova línia ferroviària orbital, un projecte que fa anys que està sobre la taula i que l'any 2010 ja va ser aprovat pel govern d'aleshores. Ara, l'executiu de Salvador Illa el veu necessari.
La nova línia de 120 quilòmetres i 39 estacions connectaria Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Serviria per trencar la configuració radial del sistema ferroviari i requeriria una inversió de 4.000 milions d'euros.
No hi ha dates sobre la taula, com tampoc per l'eix ferroviari transversal de 300 quilòmetres de via nova que connectaria Lleida amb Girona i la frontera francesa passant per Mollerussa, Cervera, Igualada i Manresa, entre altres ciutats. La inversió estimada és de 7.000 milions.
El govern admet que són projectes que trigarien molts anys a executar-se, donada la seva magnitud i complexitat, tal com ha succeït amb L9/10 de Metro i el perllongament de l'L8 dels FGC, que haurien d'estar enllestits abans de 2030.
Aposta per alguns tramvies territorials
Tot i que els estudis de viabilitat tècnica i funcional havien conclòs que la majoria dels tramvies territorials no eren viables econòmicament, el govern considera que l'increment de la demanda justificarà alguns traçats. Els que tenen més números per fer-se realitat són: Girona-Banyoles, Manresa-Súria, Tortosa-Aldea i la Seu d'Urgell-Andorra.
Aquests tramvies se sumarien al del Camp de Tarragona, que començarà a construir-se la pròxima tardor, i la futura connexió entre el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal.
El govern també reforça la seva aposta pels corredors de busos ràpids BRCat (la primera fase ja està en execució) i la construcció o millora de les estacions d'autobusos.
Carreteres 2+1 i variants molt reclamades pel territori
La consellera Sílvia Paneque ha recordat al Parlament els 666 milions d'euros ja previstos per estendre el model de carretera 2+1 a 425 quilòmetres de carreteres. L'objectiu és evitar els accidents frontals. En aquesta carpeta hi ha molta més concreció, ja que la previsió és haver completat aquest projecte abans del 2030.
També hi ha el compromís d'executar variants molt reclamades pels municipis, com les de Sant Feliu de Codines, les Preses i Olot, entre altres, així com nous eixos viaris, com l'ampliació de la C-16 entre Berga i Bagà, la millora de l'Eix Pirinenc o nous enllaços a l'AP-7 i AP-2.
Més aigua no caiguda del cel
Una Catalunya amb 10 milions d'habitants també necessitarà més aigua. I tot això en un context de crisi climàtica amb períodes més llargs sense precipitacions abundants.
Per això, el govern manté el seu objectiu de nodrir la regió metropolitana de Barcelona de recursos no dependents de la pluja en un 70%. Entre moltes actuacions, es manté el calendari de les noves dessaladores de Tordera II i Foix operatives l'any 2029.
En matèria energètica, també caldran noves xarxes de distribució i l'aposta per projectes d'energies renovables, com la central hidroelèctrica reversible de la Baells, el clúster solar d'Alcarràs o la plataforma d'assaig d'energia eòlica marina a l'Empordà.
La polèmica ampliació de l'aeroport
El pla del govern també contempla projectes ja coneguts i polèmics, com l'ampliació de l'aeroport del Prat, que ha centrat bona part del debat polític. També la voluntat de comptar amb almenys un heliport públic a cada comarca i les millores dels ports de Barcelona i Tarragona, entre altres.
Paneque també ha anunciat que durant els pròxims anys tiraran endavant plans directors urbanístics en nombroses comarques, com el de les Tres Xemeneies, el Gran Via-Biopol de l'Hospitalet, el Logis Empordà o el de la nova àrea d'activitat econòmica de la Catalunya Sud.
Habitatge: pla de 50.000 habitatges l'any 2030
Finalment, Paneque s'ha referit a la necessitat de comptar amb habitatge a aquestes noves àrees de Catalunya amb potencialitat per acollir nous habitants. Hi hauria de jugar un paper destacat l'habitatge públic.
De moment, la Generalitat ja té 666 solars on es poden construir més de 21.000 habitants. L'horitzó del 2030 seria de 50.000 habitatges públics.
