El poble on els Reis passen un dia tard: "Guarden Casserres per a l'últim perquè els agrada molt"

El dia 5 de gener, quan tot Catalunya espera amb impaciència l'arribada dels Reis, els nens de Casserres, al Berguedà, saben que encara no ha arribat el seu torn. 

El seu és un dels pocs pobles --com Masboquera, la Galera o Torrefarrera-- on la cavalcada és el dia 6, una peculiaritat que ja s'ha convertit en un tret identitari.

En comptes de rebre els Reis, aquí els diuen adeu abans que se'n tornin cap a l'Orient. "Guarden aquest poble per a l'últim perquè els agrada molt", ens explica el Pol, un petit veí de Casserres. 

Cadascú, nens i grans, té les seves explicacions i hipòtesis. Però quin és el motiu històric d'aquesta diferència? Per entendre-ho, cal remuntar-se als orígens de la cavalcada casserrenca, l'any 1957. En aquella època "no hi havia vestits de Reis i els havíem de demanar a Puig-reig o a Gironella. Per això s'havia de fer l'endemà", explica la Pilar Riu, una veïna de tota la vida. 

Uns anys més tard, el 1968, els Reis de Casserres van aconseguir els seus propis vestits gràcies a la roba que va donar l'amo de la colònia del Guixaró, i que va confeccionar la mare de la Pilar amb l'ajuda de molta gent del poble.

La cavalcada, però, es va mantenir el dia 6, pel poc èxit que van tenir l'únic any que van intentar canviar-la de dia. "Tothom se'n va anar a veure els reis als pobles veïns, perquè ja hi estaven acostumats", recorda la Pilar, que té clar que la seva data és sagrada:

"Fent-ho el dia 5, per nosaltres, no foren els nostres Reis. Ha de ser el dia 6."

Tot el poble implicat

Malgrat ser un poble petit, la de Casserres és una cavalcada molt esperada per la gent de la comarca. "La d'aquí, en ser el dia 6, porta molta gent dels pobles veïns", comenta la Maria Mercè Macià, una de les encarregades d'organitzar la rebuda dels reis, que compta amb la implicació de tot el poble. "Som més de 100 persones treballant-hi, i tothom ajuda com pot", explica en Ramon Barnades.

La Clara, que fa sisè de primària, també hi participa: "Fem la batucada, anem tocant nadales i cantem". "Jo vaig començar fent de teier i ara faig de patge", explica en Jordi Selva.

En tots aquests anys, la cavalcada ha canviat molt. "Al principi, cada rei anava amb un cavall, perquè hi havia molta pagesia, aquí. Després es van fer carrosses i hi ha anys que han vingut amb tractors", afegeix la Pilar.

Sigui com sigui, continua sent una de les dates més especials per a petits i grans. "És la meva nit preferida", diu en Pol, de vuit anys. La Pilar hi coincideix:

"A mi m'encanta que es facin cavalcades. Els pobles hem d'anar fent coses així perquè no es perdin aquestes tradicions."

Així, un any més, els reis passaran per Casserres aprofitant el camí de tornada a casa. Ho faran una mica cansats per la feinada de la nit anterior, però amb la mateixa il·lusió d'esgarrapar un somriure als infants.