El polèmic guanyador de desenes de concursos de cartells, acusat de copiar-se i fer servir IA
El murcià Rubén Lucas García ha guanyat els concursos de disseny dels cartells de Carnestoltes d'Irun, a Guipúscoa; Sestao, a Biscaia; Pedro Muñoz, a Ciudad Real; i Barbadás, a Ourense. El fet que els quatre dissenys siguin molt semblants ha aixecat sospites entre alguns creadors gràfics, que titllen l'autor no només de copiar-se a si mateix, sinó també d'utilitzar la intel·ligència artificial.
A tots quatre cartells s'hi veu una àvia somrient amb una màscara als ulls i una diadema de plomes al cap. Té una màquina de cosir en primer pla i al fons hi apareixen nens rient o bé algun element de la ciutat, segons el cartell.
Segons les bases del concurs de Barbadás, "és indispensable que les obres siguin originals, que no es reprodueixin obres o imatges que puguin donar lloc a plagi", però no fan cap referència a la intel·ligència artificial.
Els requisits del concurs de Sestao són més amplis i només demanen que els participants "tinguin més de 18 anys" i presentin les obres "amb color i tècnica lliure per editar en mida 50x70 cm".
Les bases del concurs de Pedro Muñoz també fan èmfasi en el fet que cal que les obres siguin "originals i inèdites" i "no es poden haver presentat amb anterioritat a cap altre concurs".
Un requisit que també apareix a les bases del concurs d'Irun: "els treballs han de ser originals de l'autor". També puntualitza que "no han d'haver estat premiats en anys anteriors en aquest concurs".
De moment, però, cap dels ajuntaments ha retirat el premi al guanyador ni s'han pronunciat oficialment.
Més d'una dècada guanyant concursos
Un fet semblant va passar amb el Carnestoltes del 2023, quan l'autor va guanyar els concursos del municipi d'Agüimes i de Puerto del Carmen, tots dos a les Canàries, amb dissenys que comparteixen certs elements comuns.
El 2022, va guanyar el del Carnaval de Vitòria, la capital d'Àlaba, un concurs que ja havia guanyat en dues ocasions, el 2020 i el 2018. El mateix any també va ser el guanyador del concurs de Cartagena.
Lucas García fa més d'una dècada que guanya concursos de cartells de festes locals arreu de l'Estat. Per exemple, el de la festa O Arde Lucus de Lugo del 2013 i el de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant del 2020, aquest últim dotat amb 1.500 euros.
A Catalunya va resultar guanyador del disseny del cartell de la Mostra de Jazz de Tortosa del 2019.
Diversos usuaris el defineixen a les xarxes socials com un "guanyador professional de concursos" però li critiquen, sobretot, que les imatges estiguin "generades per intel·ligència artificial."
La IA, una polèmica eina de creació
No és l'únic cas que aviva el debat sobre si la intel·ligència artificial hauria de poder competir en concursos com aquests. A Los Llanos de Aridane, l'illa de la Palma, el cartell del Carnestoltes d'aquest any també ha despertat crítiques.
En aquest vídeo de TikTok, un usuari especialitzat en disseny revela com el cartell de les festes de la població canària és una imatge generada per intel·ligència artificial que es pot descarregar d'un banc d'imatges gratuïtament.
Un estudiant de gràfica publicitària, José David Valerón, ha explicat a Televisió Canària que l'Ajuntament "va dir que publicaria les bases del concurs a l'octubre, però mai les hem vist".
El consistori justifica que no havien tingut temps de preparar-les, de manera que es va contractar amb un dissenyador gràfic a qui es va encarregar el cartell: "Aquesta persona va acudir a un banc d'imatges d'IA i ens va presentar el cartell".
Una regulació incipient
A l'octubre, l'ONU va crear un nou òrgan assessor sobre IA i, poc després, els països més poderosos del món, el G7, van acordar un codi de conducta sobre el tema. Al desembre, la UE va aprovar la primera llei d'intel·ligència artificial del món.
Pel que fa a la creació, aquesta llei obliga a especificar si un text, una fotografia o una música s'han generat amb IA i a garantir que les fonts utilitzades respecten els drets d'autor.
Al setembre, els guionistes de Hollywood posaven punt final a una vaga de cinc mesos, després d'arribar a un acord amb la patronal. Entre altres reivindicacions laborals, van aconseguir que la intel·ligència artificial no es pugui utilitzar per escriure ni reescriure material.
Tampoc es podrà fer servir per perjudicar els drets de l'escriptor, que sí que podrà utilitzar la IA amb el consentiment de l'empresa, però que no podrà obligar a fer-la servir.
A més, es va acordar que els guions no puguin ser utilitzats per entrenar els diferents sistemes d'intel·ligència artificial.
