El polígon de Llers, desbordat pel pas constant de camions
El polígon Padrosa, a Llers (Alt Empordà), està situat al peu de l'N-2 i al costat de la sortida 3 de l'AP-7. Arran de la seva situació geogràfica, amb el pas dels anys ha anat creixent com a centre de serveis per a vehicles pesants.
Segons les dades de Carreteres de l'Estat corresponents al 2023, per aquest punt de l'N-2, hi circulen de mitjana ni més ni menys que uns 1.700 camions diaris, mentre que en el cas de l'AP-7 la xifra s'eleva fins als 13.000. D'aquests, cada dia uns 2.000 camions acaben circulant pel polígon de Llers, on hi ha sis benzineres, a més d'altres serveis.
El resultat és una gran pressió i desgast de la carretera, la qual també condueix cap al nucli de Llers. Es troba en molt mal estat, amb l'asfalt ple de forats, bonys i pedaços a diferents nivells.
Aquesta situació dificulta la vida a veïns com en Joan Teixidor, que alerta de la perillositat de circular per la zona:
Hi ha vegades que ens trobem amb un ensurt, sobretot quan hi ha pluges. Et trobes que has de girar de sobte, perquè hi ha un forat nou i per solucionar-ho van col·locant pedaç rere pedaç.
D'altres, com l'Eva Clos, han decidit canviar de ruta i passar per un altre camí. Això, però, significa haver d'entrar a Figueres, cosa que els "complica molt la vida", segons explica.
50.000 euros de dèficit anual
El polígon Padrosa va entrar en funcionament fa 25 anys i, progressivament, s'hi han anat concentrant empreses de serveis per a vehicles pesants, fins al punt que, actualment, hi circulen una mitjana de 2.000 camions al dia. En total, aporta 70.000 euros l'any en impostos al municipi. Tot i això, l'Ajuntament alerta que les depeses de manteniment són molt superiors: només l'any passat van pujar fins als 120.000 euros.
Per fer front a la situació, l'alcalde, Màrius Vergés, explica que s'ha iniciat la redacció d'un projecte de reurbanització que determinarà les actuacions que calen per deixar el polígon en condicions òptimes.
Un procés que anirà acompanyat d'una reparcel·lació econòmica per determinar els costos de l'actuació i que comptarà amb la col·laboració de les empreses del polígon, "a les quals els tocarà assumir les despeses que generi el projecte", explica.
El promotor privat del polígon, Pere Padrosa, president del grup Padrosa de Logística i Transport, veu de bon ull aquesta fórmula, que fins ara no havia estat possible legalment.
Afirma que fer un pagament privat costa, perquè s'ha d'afegir als costos de l'empresa, però que des de l'empresa són conscients que l'esforç és necessari:
Si se sap que el paviment està malament, doncs s'estandarditza canviar la banda de rodadura, els 5 centímetres de sobre, cada quatre o cinc anys i no costa tants diners. El que sí que és car és tenir-ho com ho tenim ara, perquè ho has de refer tot.
Mentrestant, per intentar controlar el flux creixent de camions, el consistori ha tramitat una modificació del planejament municipal per limitar l'establiment de més benzineres. També s'han instal·lat blocs de formigó per impedir que els camions aparquin a les voreres, com feien, i dificultin la circulació.
Un altre dels projectes més immediats és el desdoblament del carrer Pegaso, tant de pujada com de baixada, per facilitar la mobilitat i l'accés a les benzineres des de la sortida de l'autopista.
Tot un seguit de mesures per intentar atenuar les conseqüències del trànsit pesant i que comporten, també, altres conseqüències més difícils de controlar com la brutícia. En l'última neteja es van recollir uns 600 quilos de plàstic; la majoria, ampolles plenes d'orina.
L'alcalde creu que la solució definitiva arribarà "amb el desdoblament de la N-2", que acaba amb una macrorotonda que donaria accés a les diferents urbanitzacions i també a la carretera de Llers i així no caldria passar pel polígon. El projecte de desdoblament, però, encara no té data d'execució.
