El PP fa seva la demanda de Vox i es diferenciarà els migrants a les estadístiques oficials valencianes
El PP i Vox al País Valencià han acordat que al pla autonòmic d'estadística 2025-2028 les dades diferenciïn la població migrant de la nascuda aquí, i hi hagi distincions, per exemple, en qüestions com l'ús de la sanitat, les baixes laborals o les donacions de sang.
Amb aquesta mesura, plantejada per Vox i que el PP ha fet seva, les estadístiques estaran diferenciades segons l'origen de la població i les persones migrades tindran indicadors separats de les nascudes aquí en àmbits com ara la seva contribució a l'Estat, la recepció d'ajudes, l'ús de les urgències en el sistema sanitari, l'absentisme laboral o la quantitat de donants de sang.
El PSPV i Compromís hi han votat en contra. La líder dels socialistes valencians, Diana Morant, l'ha qualificat d'"indignant i indecent" perquè, segons ella, "ataquen les persones migrants fins i tot per la sang que donen", en un missatge a les xarxes socials.
De la seva banda, Joan Baldoví, de Compromís, ho considera delirant. "És absolutament vergonyós que s'intenti diferenciar la gent i fer estadístiques només pel seu lloc de naixement", ha lamentat.
La portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, no veu en la proposta "res de dolent", i des del PP valencià, el síndic JuanFran Pérez Llorca, tampoc considera que sigui una mesura racista.
El govern espanyol s'ha sumat també a les crítiques contra aquest acord PP-Vox al País Valencià. La portaveu de l'executiu, Pilar Alegría, acusa els populars de copiar les idees de l'extrema dreta. "Les polítiques del PP són un calc dolent de les polítiques de Vox", ha dit Alegría, que ha qualificat aquestes dades separades de les "llistes de l'odi".
La proposta ha estat aprovada a la Comissió d'Economia de les Corts i la petició de PP i Vox perquè es diferenciïn les estadístiques ja fa el salt ara a l'Institut Valencià d'Estadística.
Quines estadístiques es recullen a Catalunya?
A Catalunya ja es recullen algunes de les dades que ara la Generalitat Valenciana vol començar a recopilar, segregades per nacionalitat.
Per exemple, la Generalitat sap la nacionalitat dels receptors de la renda garantida de ciutadania, la seva principal ajuda social.
Fins ara no l'ha publicat, però les poden demanar els mitjans de comunicació (com ha fet 3CatInfo) o qualsevol ciutadà via portal de Transparència.
En canvi, sobre ajudes com les beques menjador, el Departament d'Educació ni tan sols recull la nacionalitat de qui les rep perquè ho considera "irrellevant".
Passa el mateix amb les dades de l'ús de les urgències. El Departament de Salut no té cap registre de la nacionalitat dels que les fan servir.
Pel que fa a les donacions de sang, el Banc de Sang i Teixits explica que sí que es demana la nacionalitat del donant i de la mare, però per fer-ne un ús estrictament sanitari, per si cal traçar alguna malaltia fins al seu origen. Per tant, no se'n fan estadístiques de cap mena.
Pel que fa a saber la contribució a l'estat del benestar de cada ciutadà, les dades de quant aporten els espanyols i els estrangers a cada comunitat autònoma ja són públiques al portal de l'Agència Tributària. La clau és l'ús que se'n vulgui fer.
Per altra banda, a Catalunya, l'Institut d'Estadística (Idescat) recull fins a un centenar d'estadístiques i una vintena se segreguen per nacionalitat.
N'hi ha de tota mena, d'usos lingüístics, naixements, consum de les llars, ús del temps, població activa, fecunditat, condicions de vida o ús de TIC a les llars.
Finalment, si mirem dades de criminalitat, els Mossos d'Esquadra en el seu balanç de criminalitat xifren des del 2023 el percentatge d'espanyols que han comès un delicte, per la qual cosa ja es pot saber el percentatge d'immigrants que han comès delictes.
A Catalunya també es fa pública l'estadística de la població penitenciària, dels presos, per país de procedència. És una estadística que elabora el Departament de Justícia.
Finalment, sobre menors estrangers no acompanyats, el Departament de Drets Socials va elaborar un portal de transparència quan es van convertir en objecte de debat públic.
