El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, al 33
El Palau de la Música Catalana de Barcelona va acollir, dilluns passat, la concessió del cinquantè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Quim Monzó.
Atorgat per Òmnium Cultural, per primera vegada en els seus 50 anys de vida, el va lliurar el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, davant l'absència del president, Jordi Cuixart, tancat preventivament a la presó de Soto del Real.
Després d'haver rebut el premi, Quim Monzó va explicar que va descobrir la literatura gràcies a un bibliobús que visitava, de tant en tant, el barri on vivia.
Durant l'acte es van llegir fragments de llibres i d'articles de l'homenatjat, es va analitzar el seu estil literari i es va recordar la seva trajectòria radiofònica i periodística.
També hi van intervenir, gravats en vídeo, els traductors de les obres de Quim Monzó a idiomes com l'hongarès, el rus, el grec o l'anglès, i es va destacar el valor que atorguen a la seva obra. El cantautor Albert Pla li va dedicar una cançó, feta per a l'ocasió.
12 novel·les i llibres de contes
Quim Monzó és autor d'una dotzena de llibres de ficció. Es va donar a conèixer l'any 1976, amb la novel·la "L'udol del griso al caire de les clavegueres", amb què va guanyar el Premi Prudenci Bertrana.
"El perquè de tot plegat", "Guadalajara", "Uf, va dir ell" o "Mil cretins" són alguns dels reculls de contes més coneguts de l'autor, que ha rebut diversos premis, com ara el Nacional de Literatura, el Ciutat de Barcelona o el Serra d'Or.
Quan la cultura catalana va ser la convidada especial de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, Quim Monzó va ser l'encarregat del discurs inaugural, en què va mostrar la seva faceta més divertida i d'autor original.
Monzó és un dels escriptors catalans més populars, no només per la seva obra literària, sinó també per les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio, TV3 o RAC1.
Ha treballat d'articulista en diversos mitjans: "Diari de Barcelona", "El Correu Català", "Avui", "El Periódico" o "El País", i actualment escriu una columna diària a "La Vanguardia". Fins ara, ha publicat 11 llibres de reculls dels seus articles.
Després, Anna Guitart conversa sense rellotge amb Quim Monzó, a "Tot el temps del món"
"Escriure sempre és terapèutic. Vomites tota la merda que portes al cervell, tota la ràbia acumulada i tu mateix marques unes pautes. És com un videojoc, però les regles te les fas tu, les alteres quan t'interessa i, si les has alterat, llavors has de reconduir l'inici perquè tot quadri. És molt divertit, és el més divertit que he trobat a la vida."
QUIM MONZÓ
Monzó és, segurament, un dels nostres autors més llegits, amb una obra molt extensa, traduïda a 25 idiomes. En aquesta conversa, parla dels seus records d'infància i joventut, de la relació amb els seus pares, de com, a casa seva, llegia d'amagat, de com aconseguia llibres gràcies a un bibliobús que s'aturava al seu barri, dels inicis en els estudis de dibuix publicitari i de com va abandonar aquesta professió per dedicar-se a l'escriptura. També, de com va triar el català per escriure, dels seus inicis en el reporterisme, de com treballar a la ràdio el va ajudar a depurar el llenguatge, de per què escriure és reescriure, de la dificultat de traduir, de la predilecció pels contes, de com els seus llibres són la seva autobiografia, de per què no escriu narrativa des de fa 11 anys, i de com encara ara, 40 anys després, el diverteix escriure, tot i que se'n queixa sempre.
