El preu de la investidura de Pérez Llorca amb l'extrema dreta valenciana

Juanfran Pérez Llorca, candidat a president de la Generalitat Valenciana, arriba del món del municipalisme, és valencianoparlant i un negociador hàbil i discret. Ha conduït les negociacions amb Vox al País Valencià, les del pacte de govern que va fer president Carlos Mazón i les dels pressupostos, que li van donar un baló d'oxigen. 

L'extrema dreta diu que "els cau bé" i ell sap el que significa pactar amb Vox. 

Negociació o imposició?

La negociació per a la investidura ha estat discreta, tancada, inaccessible. L'oposició, el PSPV i Compromís, es pregunta quin és el preu que pagarà el PP per arribar a un acord. 

El PP valencià s'ha limitat a repetir que la negociació progressa, sense aportar detalls. I Vox els ha marcat el camí: si l'acord no es tanca, no hi ha investidura.

Per la doctora en Ciència Política i especialista en extrema dreta Anna López, el preu "és la imposició de tot allò que Abascal li redacte al PP, perquè si no, l'alternativa són les eleccions".

La negociació ha estat desigual. Vox no hi tenia res a perdre, les negociacions no el desgasten, al contrari. Són els aliats que han escollit els populars per tenir estabilitat. 

Al PP, en canvi, li genera cada vegada més dependència. Si hi haguera comicis, el PP es trobaria amb un partit debilitat i un candidat sense temps per forjar un lideratge. A més, Carlos Mazón podria perdre l'aforament. 

Santiago Abascal, des de Madrid, ha traçat les condicions, tal com defineix Anna López.

"Són les línies que catalitzen l'extrema dreta a Europa: la xenofòbia militant i la negació del canvi climàtic i el pacte verd."

Per tot plegat, argumenta que aquest no és un procés de negociació sinó d'imposició, un procés que cal tenir present de cara al nou cicle electoral a Castella i Lleó o Extremadura.

La 'orbanització' de les autonomies

Viktor Orbán va guanyar les eleccions amb la promesa de no deixar que Hongria és "convertís en un país objectiu dels immigrants". Amb els seus anys de govern ha radicalitzat el seu programa, i la politòloga pensa que al País Valencià copiaran l'estratègia.

En l'aprovació dels pressupostos, Carlos Mazón va defensar no admetre "més repartiment d'immigració il·legal" i va demanar publicar el nom i la nacionalitat de les persones detingudes per pillatge els dies posteriors de la dana. Vox, al País Valencià, ha demanat estadístiques diferenciades per estrangers en la donació de sang o que persones condemnades per ocupació i dones que utilitzen burca o nicab no puguen optar a l'ingrés mínim vital.

"Aquesta imposició continuarà amb els temes propis de la dreta espanyola com l'anticatalanisme, la negació del pluralisme territorial i el revisionisme històric."

Aquest mes de novembre l'extrema dreta ha registrat a les Corts Valencianes dues proposicions, una per prohibir el nicab i el burca als espais públics, i l'altra per eliminar la implantació de les zones de baixes emissions. I Santiago Abascal ha encaminat el model de reconstrucció, "alçar dics i preses". 

Segons puntualitza Anna López, és una reivindicació feta prop del 20N en un intent de connectar amb el franquisme sociològic que encara perviu.

"El full de ruta d'Abascal és Orbán, i la manera d'entendre i practicar la política, la de Trump."

Vox ni tan sols es planteja tornar a entrar al govern valencià. L'extrema dreta, dins o fora del govern valencià, ha demostrat que pot posicionar ideologia i marcar l'acció de govern.  

Guanyar estabilitat i perdre hegemonia

El PP ha confiat en l'extrema dreta com a soci fidel i preferent. Per Anna López, aquesta és una estratègia de curt recorregut. "Perden hegemonia, especialment entre els segments d'homes de menys de 34 anys, i no seran els únics que marxen a Vox", concreta López.

 

Per guanyar estabilitat, el PP podria perdre l'hegemonia en la dreta si l'extrema dreta continua marcant l'acció de govern, reforçant la utilitat del seu vot en evidenciar que té capacitat per modificar el programa del PP. Això es reflecteix en la intenció de vot. 

En el bloc de la dreta hi ha un transvasament de vots d'entre un 15% i un 20% del PP a Vox. La base electoral de Vox, que és d'uns 300.000 votants, augmentaria fins als 360.000 i podria passar de 13 a 20 diputats.

"La tendència de Vox és continuar creixent, mentre el PP continua sagnant per la ferida de la dana", subratlla.

A la zona de la dana, la fuga de vots és deu punts superiors a la de la resta de País Valencià, i un de cada quatre votants podrien anar del PP a Vox. 

Pactes vitals o letals

Les condicions del pacte s'han anat traçant a Madrid i a l'extrema dreta. En canvi, els populars valencians no ha fet pública cap línia vermella, tampoc el seu líder, Feijóo.

L'objectiu de Vox és ser el partit majoritari de la dreta i l'extrema dreta. Per aconseguir-ho, el seu discurs anirà escalant i el País Valencià podria ser el laboratori més avançat de l'estat espanyol a l'hora de negociar pactes i imposar accions de govern.

"El PP valencià ha estat la formació europea que més ràpid ha pactat amb l'extrema dreta, i la que més concessions ha fet sense cap mena de resistència", sentencia Anna López.

L'estratègia de l'extrema dreta de cara al ple d'investidura és doble: no fer públic el contingut de l'acord i ser imprevisibles.

Vox ha explicat que vol escoltar el discurs de Pérez Llorca abans de decidir el seu vot. No hi ha programa de govern i no es coneixen les línies que guiaran l'acció de govern per al que queda de legislatura. No les coneix ni la societat ni l'oposició que ha de rebatre-les al ple.

Anna López aconsella "revisar el programa de 65 punts que el Parlament Europeu va analitzar el 14 de setembre del 2022 per definir Hongria com un règim híbrid d'autocràcia electoral. Eixe és el full de ruta d'Abascal".

Pérez Llorca haurà de confeccionar un discurs i elaborar un programa polític del PP incorporant-hi les imposicions de Vox. I Vox, novament, evidenciarà la seva utilitat marcant l'agenda i l'acció de govern.