El preu de l'habitatge a Catalunya bat el rècord de la sèrie històrica: on ha pujat més
El preu de l'habitatge va cap amunt i aquest últim trimestre va marcar el màxim de la sèrie històrica. En l'últim any, el metre quadrat ha pujat més d'un 10% a Catalunya fins a superar els 2.500 euros. A Espanya la pujada ha estat del 12%.
Així es desprèn de les dades de taxacions d'operacions de compravenda d'habitatge lliure recollides pel Ministeri de Transports, que aquest dimecres ha publicat les xifres corresponents al tercer trimestre de l'any. Els preus es disparen per damunt de la mitjana a Madrid, el País Valencià i Andalusia.
L'augment interanual del 10% que s'ha registrat l'últim trimestre a Catalunya no té precedent des de l'època de la bombolla immobiliària. Cal retrocedir fins al darrer trimestre del 2006 per observar una pujada més pronunciada dels preus de l'habitatge en un any.
Disset anys després del pic de la bombolla immobiliària, el 2008, els preus de l'habitatge tornen a marcar un rècord històric. Tenint en compte la inflació d'aquest període, però, els preus encara no són comparables. Segons els càlculs del Banc d'Espanya, els preus a l'estat espanyol, ajustats a la inflació, estan un 17,7% per sota del sostre que es va tocar abans de la crisi financera.
De fet, aquesta institució insisteix que l'actual mercat immobiliari queda fora de la definició de "bombolla", perquè al darrere del fenomen no hi ha un boom del crèdit, sinó la falta d'oferta per donar resposta a la creixent demanda. El Banc d'Espanya, això sí, reconeix que "l'esforç" financer que han de fer les famílies per comprar un habitatge està pujant de manera sostinguda els últims anys.
En canvi, organismes com el Banc Central Europeu sí que admeten que els preus estan "sobrevalorats", i en la seva última estadística hi posen una xifra: consideren que els imports de taxacions d'habitatges estan un 16,8% per damunt del que, teòricament, tocaria d'acord amb els seus càlculs.
Precisament el baròmetre que ha fet públic el CIS aquest dimecres torna a situar l'habitatge com el principal problema dels ciutadans. El 40% dels enquestats mencionen aquesta qüestió com una de les seves tres preocupacions més importants. Ja fa un any que l'habitatge encapçala aquest llistat de problemes.
Més encariment fora de l'àrea metropolitana
L'evolució dels preus treu cert protagonisme a Barcelona i permet posar el focus en altres municipis on s'ha disparat encara més el cost d'accedir a un habitatge.
Des del 2019, abans de la pandèmia, els preus al conjunt de Catalunya han augmentat un 25%. Però l'augment ha sigut encara més gran en localitats com Vilanova i la Geltrú, Reus, Vilafranca del Penedès, Igualada, Cambrils i Vic, on han pujat més d'un 40%.
De fet, Barcelona, amb un increment del 28%, no apareixeria ni entre els primers vint llocs del rànquing.
En l'últim any, els preus han pujat especialment a Tortosa (+22%), Vilanova i la Geltrú (+18%), Igualada (+16%) i Vilafranca del Penedès (16%).
En canvi, la variació ha estat molt menys pronunciada en municipis com Montcada i Reixac, Girona, Sitges o el Vendrell, on s'ha mantingut per sota del 4%.
