El preu del blat baixa en picat però no es nota en el pa, que encara es pot encarir

El preu del blat ha viscut en menys d'un any una època de fúria alcista en els mercats de Chicago i de París, els més importants del món. Des del juny del 2021 s'ha més que doblat amb la guerra d'Ucraïna com a estocada final. En concret s'ha enfilat un 110% en el mercat de París. Dels 200 euros per tona als 420 marcats a mitjans de maig.

 

Els fons d'inversió mouen el preu

Però el preu no depèn només de les collites, sinó sobretot de l'especulació, que s'ha refredat amb la pujada de tipus als Estats Units. Això i el fantasma d'una recessió global han generat molta por entre els fons d'inversió.

El resultat: al mercat de Chicago el blat ha caigut prop d'un 40% des de finals de febrer i al de París, un 23%.

Per a Lola Herrera, gerent de Rogah Global, una assessoria especialitzada en els mercats de cereals, és un moviment lògic: "Els fons són porucs i quan veuen que la inversió perilla liquiden les posicions. Fa entre deu i quinze anys en aquests mercats els fons d'inversió tenien un pes d'un 25%. Ara, estan per sobre del 75%."

Herrera afegeix que els fons ho tenen fàcil per entrar en un mercat com el del blat: "Com que és un mercat de futurs, on no cal comprar directament la mercaderia, amb una garantia del 10 o 15% sobre el total del que haurien de pagar tenen accés a milers de tones de gra."

Cada dimarts a la llotja de cereals de Barcelona arriben els preus dels mercats internacionals, que es prenen com a referències per negociar. Aquí els productors agropecuaris venen i els intermediaris compren. I deixen clar que allà no es marca el preu del pa. Ho explica José Luis Esteban, president de la llotja: "Fa poc s'ha dit que nosaltres acabem marcant el preu del pa i no és així. Transcrivim els preus del mercat de Chicago i de París, que són els que marquen els preus generals."

 

El pa pot continuar pujant

Als forns, el preu de la barra bàsica en un any ha pujat entre un 5 i un 10%, no tant com el blat, la farina o l'energia. La farina, per exemple, aquest any costa un 25% més, segons el sector, mentre que l'any passat ja havia pujat un 30%, sense cap guerra pel mig.

Molts forners han evitat repercutir tot el sobrecost per mantenir les vendes i impedir donar ales a la competència. Jaume Bertran, president del Gremi de Flequers de Barcelona, admet que "tots tenim por que la gent deixi de comprar o que traslladi la compra al supermercat o a locals d'aquest tipus".

Les fleques tradicionals, de cara a la tardor, llancen un missatge: el pa s'apujarà una mica més. I ho farà per compensar el marge de negoci sacrificat fins ara. Jaume Bertran ho confirma: "Serà una mica més car, sí, però cinc cèntims simplement." Això vol dir que una barra senzilla d'1,10 euros pot passar a costar 1,15 euros.  

Bertran, de tota manera, avisa que pot haver-hi petits empresaris temptats de fer increments més grans, "potser perquè no estan prou sanejats i tenen deutes acumulats d'altres anys. Però crec que no s'atreviran a apujar gaire més d'aquests cinc cèntims".    

Els forners, al mateix temps, reconeixen que en la rebosteria, coques, pastes i pastissos, el seu marge s'ha mantingut més alt i els ha permès compensar el sacrifici fet amb el pa.