El primer ministre de Groenlàndia, abans de la reunió amb els EUA: "Si hem de triar, triem Dinamarca"
Dinamarca i Groenlàndia fan front comú davant les amenaces dels Estats Units. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, s'han reunit aquest dimarts abans de la trobada que tindran aquest dimecres amb representants dels Estats Units, que amenacen de prendre el control del territori per motius, diuen, de seguretat.
El primer ministre de Groenlàndia ha insistit que l'illa no està a la venda, i que no tenen cap interès de formar part dels Estats Units.
En una roda de premsa des de Copenhaguen, Nielsen ha subratllat aquest dimarts que el territori s'enfronta a una "crisi geopolítica" i ha deixat clar el seu rebuig a les amenaces de Trump. De fet, ha dit que, si han de triar, tot i les diferències que han tingut al llarg de la història, trien Dinamarca:
Si hem de triar entre els Estats Units i Dinamarca aquí i ara, triem Dinamarca.
I no només això. Nielsen també ha insistit que ni volen ser propietat nord-americana ni volen que els controlin des dels Estats Units:
Hi ha una cosa que ha de quedar clara per a tothom. Groenlàndia no vol ser propietat dels Estats Units, no vol ser governada pels Estats Units, no vol formar part dels Estats Units.
Per la seva banda, la primera ministra danesa ha qualificat d'inacceptable la pressió que han estat exercint els Estats Units sobre l'illa.
La UE es prepara
La insistència de Trump també ha provocat nous posicionaments des de la Unió Europea, que es prepara davant l'amenaça del president dels Estats Units i admet el deteriorament de les relacions amb el país.
Alemanya ha avisat que una intervenció nord-americana sobre l'illa provocaria una situació "sense precedents" dins l'OTAN, i l'alta representant de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha reiterat aquest dimarts que el bloc comunitari s'està "preparant" davant les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre Groenlàndia.
Des de Berlín, Kallas ha confirmat que Brussel·les "debat" la situació amb els estats membres, inclòs Dinamarca, però ha rebutjat donar detalls:
Mantenim discussions. També sobre quines són les eines a la nostra disposició [...] Però no estem preparant res públicament.
Al seu torn, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha avisat que una intervenció de Trump sobre l'illa provocaria una situació "sense precedents" dins l'OTAN. Kallas ha admès que les relacions amb Washington "no són tan bones com eren".
El ministre alemany ha dit que "el mínim que poden dir" és que la intervenció de Trump a l'Illa "seria una situació sense precedents en la història de l'OTAN i en la història de qualsevol aliança de defensa del món, motiu pel qual ens estem preparant i debatent alternatives i diferents opcions, però res en públic".
Sobre les relacions amb l'administració de Trump, l'alta representant de la UE ha insistit que els Estats Units són un "aliat indispensable", però ha admès que les relacions s'han deteriorat.
"En totes les aliances hi ha moments de desacord, però Europa no tirarà per la borda 80 anys de relacions transatlàntiques. Des de Gaza fins a la lluita contra l'ISIS, passant per les pràctiques econòmiques coercitives de la Xina, Europa i els Estats Units són més forts quan actuen conjuntament", ha defensat.
